NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Diumenge, 16 de gener de 2022 | Honorat    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Tardor > Festes del Nou d'Octubre > Diada del País Valencià


La Processó Cívica de la Senyera
València recorda la victòria de Jaume I
València (l'Horta), 9 d'octubre


La senyera no pot passar mai per sota de cap porta, motiu pel qual surt de l'ajuntament pel balcó


La processó es dirigeix cap a la catedral de València, on s'hi interpreta el càntic 'Te Deum'


Cartell de la manifestació unitària del 9 d'Octubre de 2006


La manifestació de la vesprada arriba a congregar cada any més de 10.000 persones


 

El rei Jaume I va entrar a la ciutat de València el 9 d’octubre de 1238. Més de 750 anys després, els valencians continuen commemorant aquella fita amb la Processó Cívica de la Senyera al matí i una manifestació reivindicativa a la tarda.

L’acte central de la festa té lloc al migdia, quan té lloc la Processó Cívica de la Senyera, una senyera que, de tant noble que és, no pot passar per sota de cap porta, motiu pel qual és treta de l’ajuntament pel balcó. El seguici de ciutadans i autoritats trasllada la bandera des de l’ajuntament, amb honors d'ordenança, fins a la catedral, on s’hi interpreta el càntic d’acció de gràcies ‘Te Deum’. A continuació, la processó prossegueix la seva ruta en direcció al Parterre, on es troba l’estàtua eqüestre de Jaume I, a qui se li realitza una ofrena de corones de llorer.

La duració de la processó i dels actes solemnes és d’un parell d’hores, aproximadament, per la qual la Reial Senyera retorna a l'ajuntament cap a les 2 del migdia. Una gran mascletada posa punt final als actes oficials de commemoració.

La ruta que segueix la processó cívica en l’actualitat segueix pràcticament a la perfecció els cànons formalitzats al segle XIX. Tan sols, com a novetat, el seguici es desvia fins al palau de la Generalitat, per testimoniar simbòlicament l’homenatge a la institució.

A la tarda, la Comissió Nou d’Octubre –formada per entitats de renom com Acció Cultural del País Valencià (ACPV) o Escola Valenciana, a més a més de la majoria de sindicats i partits polítics nacionalistes i d’esquerres– organitza una manifestació reivindicativa a favor de la llengua i la cultura catalanes, en què arriben a participar-hi més de 10.000 persones. La manifestació comporta, alhora, l’acabament dels actes del Correllengua al País Valencià.

Tots aquests actes es complementen, des de 2004, amb l’Entrada de Moros i Cristians a la Ciutat de València, en què festers d’arreu del país s’apleguen al cap i casal per mostrar-hi tot l’esplendor d’una de les festes per excel·lència del País Valencià. Quan va arrencar la iniciativa, hom va considerar-la com una maniobra de l’ajuntament per desnaturalitzar els actes reivindicatius de la vesprada. Però, tot i la seva curta vida, l’activitat s’ha guanyat el respecte de tots els sectors de la societat valenciana.

A més, per saludar l’inici de la Diada, a la mitjanit de la vespra s’organitza també un Festival de Pirotècnia, que reunix artistes pirotècnics d’arreu del món, que mostren les seves darreres creacions al vell llit del Túria, entre el Pont d'Aragó i la Passarel·la de l'Exposició.

La senyera de Jaume I

Jaume I ja havia conquerit Mallorca el 1229, va conquerir València el 1238 i, més tard, conqueriria Múrcia, el 1266. Al segle XVI es va descobrir, a l’església de Sant Vicent, penjat del sostre, el penó de la conquesta. Tothom li va atribuir una genuïna autenticitat en acceptar-se la llegenda de l’ofrena del Conqueridor al patró del cristianisme valencià, en reconeixement dels seus favors durant la campanya.

A València, el Nou d’Octubre va començar a commemorar-se, com a acció de gràcies, el dia en què es va celebrar el primer centenari de l’efemèride, el 1338. Des de llavors, ininterrompudament, el Nou d’Octubre ha servit per festejar la capitulació de la població islàmica, comandada pel cabdill Zayyan ibn Mardanix, i l’entrada de les tropes cristianes a la ciutat de València. Així, a banda de commemorar la victòria militar de les tropes catalanes, també se celebra, sobretot, la incorporació de València a la cristiandat.

A principis de la democràcia, es va discutir si aquesta havia de ser la Diada del País Valencià o no, ja que amplis sectors valencianistes apostaven perquè el simbolisme recaigués en la diada del 25 d’abril, commemorant la derrota de la batalla d’Almansa de 1707. El Nou d’Octubre, adduïen, és una data excessivament local de la ciutat de València, mentre que el 25 d’abril va afectar a tot el país. Finalment, però, les institucions recuperades van apostar pel Nou d’Octubre.

La commemoració del Nou d’Octubre de 1977 va suposar un abans i un després en la vida política valenciana, ja que va ser un clam a favor de l’Estatut. Mig milió de valencians van sortir al carrer per reclamar “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”, brandant amb energia milers de senyeres quatribarrades.

La força d’aquella manifestació va generar una onada de pànic entre les classes dirigents valencianes, que van iniciar l’anomenada ‘Batalla de València’, centrada en dissociar la valencianitat de la catalanitat. Qui fins llavors havia lluitat per la democràcia i per la recuperació de la llengua i cultura pròpies, a qui tothom anomenava valencianista, va passar a ser titllat, despectivament, de catalanista. Qui fins llavors havia lloat les gràcies del règim franquista, va apropiar-se del qualificatiu valencianista, una dicotomia que encara ara no s’ha superat.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Pepe Sapena (Ajuntament de València) i ACPV


  Data de publicació digital: 6/10/2007 3809 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





El Palau de la Generalitat Valenciana
Aldana Fernández, Salvador / Consell Valencià de Cultura. Generalitat Valenciana
El Palau de la Generalitat Valenciana és una edició nova, adaptada al ...

Barres i corones. La bandera de la ciutat de València (segles XIV-XIX)
Viciano, Pau / Editorial Afers
La història de la senyera de la ciutat de València és un veritable trencaclosques ...

comprar
El Rei Jaume I. Fets, actes i paraules
Colón; Tomàs Martínez Romero, Germà / Publicacions de l'Abadia de Montserrat
La figura del monarca Jaume I (1208-1276), tot i que ha estat percebuda ...

comprar
El Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor. Versió en català modern de Josep Maria Pujol
Vinas, Agnes i Robert / Editorial Moll
Comte de Barcelona, rei d'Aragó, senyor de Montpeller, conqueridor de Mallorca, ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2022 festes.org