NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 9 de desembre de 2022 | Valèria    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Tardor > Festes de Sant Nicolau > Captes i captiris dels Nicolaus


El Gall Gallet
Solucions perquè el mestre no passi gana
Benassal (l’Alt Maestrat), 5 de desembre


La família dels alumnes de 6è. penja a la verga la llista que el seu xic prèviament ha preparat


1968, el darrer any en què es va celebrar la festa abans de caure en l'oblit


Tot Benassal s'implica en la celebració


Tota l'escola, en fileres de 2, acompanya els alumnes de 6è. cantant cançons


La mestra despenja el titot un cop s'ha acabat la cercavila


 

A Benassal, la festa de Sant Nicolau era el dia indicat perquè tots els xiquets regalessin un bon titot -o gall d’indi- al mestre, en èpoques en què era habitual sentir la frase ‘passes més gana que un mestre d’escola’. Després de caure en desús, la festa es va recuperar i, actualment, és una de les celebracions més esperades per tots els benassalencs, grans i petits.

Originàriament, els escolars de major edat anaven pels masos a buscar, o bé un gall, o bé un titot, el més gran que trobaven, que adquirien amb els diners que prèviament havien recaptat entre els companys. El nusaven a una verga fina i llarga, generalment de pi, perquè pesés poc, i el passejaven pels carrers. A cada casa, els benassalencs lligaven una llista al mateix pal, fins que acabava tot guarnit. Quan els xiquets havien recorregut tot el poble, donaven el present al mestre.

La festa de Sant Nicolau, doncs, servia per rescabalar el mestre, ni que fos mínimament, d’haver de passar les penúries econòmiques que passava. Actualment, en una època en què el professorat compta amb un sou digne i hi ha una major consciència respecte dels drets dels animals, la festa ha evolucionat. S’ha substituint el titot viu per una reproducció de cartró, alhora que també se n’hi ha incorporat una altra que representa un gall, fent honor al nom de la festa.

La celebració va mantenir-se ben viva fins el 1968, any a partir del qual va caure en l’oblit. El 1998, l’escola i l’Associació de Pares d’Alumnes (APA) la van recuperar, però adaptant-la a les necessitats de l’actualitat. Així mateix, la festa sempre havia tingut lloc el 6 de desembre, diada de Sant Nicolau, per bé que, des que aquest dia és festiu arreu de l’Estat espanyol, la celebració s’ha hagut de traslladar al dia previ.

Els dies anteriors al 5 de desembre, la dotzena-catorzena d’alumnes que acostumen a cursar 6è. preparen les llistes amb què adornaran la verga, unes tires de paper de seda de colors ben vius. Al matí del gran dia, els alumnes ho posen tot a punt per a la celebració, que té lloc a la tarda. Llavors, ells encapçalen una cercavila per tot Benassal, seguits per tots els escolars en fileres de dos, des dels més petits de P3 fins als alumnes de 5è, que prenen bona nota de com ho hauran de fer l’any vinent.

La cercavila passa per cada una de les cases de tots els alumnes de sisè, on un familiar els espera per donar-los la llista que cada xic ha preparat d’antuvi. Entre casa i casa, van cantant les cançons típiques, com:

"Sant Nicolau de la Torre En Diumenge
els xiquets el paguen, i el mestre se'l menge.
"

o

"Gall gallet, un dineret.
Gall gallot, un dinerot.
Als corrals dels frares,
a matar corders,
que venim de Roma
de portar la corona.
Al gloriós sant Nicolau,
panses i figues
o allò que vullgau.
"

o

"Sant Nicolau
de la Torre En Diumenge;
els xics el paguen
i el mestre se'l menge.
"

Quan han recorregut totes les cases dels alumnes de 6è, retornen a l’escola i hi fan un gran berenar col·lectiu, recordant així el gran tiberi que, originàriament, podia fer el mestre amb el titot que li havien regalat.

Festa singular amb similituds arreu

La festa de Benassal, per bé que es desenvolupa de forma especialment concreta i singular, presenta similituds amb d’altres que tenen lloc a Xert, Catí o Benicarló, entre d’altres viles, on els ànecs, pollastres o indiots també esdevenen protagonistes de la festivitat de Sant Nicolau.

Quan la societat era eminentment rural, cada mas acostumava a deixar campar lliurement el seu aviram, que tenia perfectament identificat amb algun tipus de marca a la pota. Tot i això, el dia de Sant Nicolau era obligat tancar tots aquests animals al propi estable, ja que era un dia en què es tenia llicència per agafar qualsevol animal que rondés pel carrer i poder-se’l cruspir amb total impunitat.

Text: Redacció festes.org, amb informacions de Ximo Calvo i Les festes de Benassal, de Carles Salvador


  Data de publicació digital: 1/12/2007 3808 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Les festes populars a Cornellà de Llobregat. Costums i Tradicions
Montserrat Martínez, Ramon / Ajuntament de Cornellà de Llobregat
Aquest llibre recull de forma molt àmplia totes les festes populars del ...

Les festes de Benassal
Salvador i Gimeno, Carles / Editorial Barcino
El gramàtic i activista valencià Carles Salvador descriu, en aquest llibre, ...

llegir
La capta de Sant Nicolau a Cabassers (el Priorat)
Palomar i Abadia, Salvador / Revista Caramella I
Sant Nicolau és un dels tradicionals protectors de la infància. La seva ...

El gall de Santa Caterina II
Serra i Pagès, Rossend / Centre Autonomista Ripollès
Segona entrega d'una sèrie d'articles sobre aquesta misteriosa pràctica ...



Col·legi públic Alcalde Fabregat
http://intercentres.cult.gva.es/intercen...
Benassal (l'Alt Maestrat)
964.431.430
12000431@centres.cult.gva.es




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2022 festes.org