NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 24 de maig de 2019 | Susanna | Dia Mundial sense Cotxes    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > La Candelera > Festes d'inici del renaixement natural


Entrà de la Flor
L'ofrena de les primícies de la natura
Torrent (l'Horta Oest), 1 de febrer


Les flors de l'ametller


La selecció de la branca


Coets llançats quan la branca ha estat tallada


L'ofrena a la Mare de Déu


Per la porta del cor entra la tradicional Entrà de la Flor


Paella i coets per dinar


Els clavaris demanant protecció abans d'eixir


Sortint de Sant Lluís Beltrán


El portador de la branca


La branca en processó


La branca i els coets de les tenalles


El sacerdot trenca un tros de branca i l'entra al temple


Preparant-se per la coetà


El coetòdrom


Superant la por al foc


 

L’Entrà de la Flor és una alegre celebració popular que gira al voltant d’una gran branca d’ametller en flor. La branca florida es va a cercar a les afores del terme, s’entra cerimonialment fins a l’església i s’ofereix a la Mare de Déu, en un ambient d’alegria que s’expressa mitjançant l’encesa de centenars de coets.

Torrent és la capital de l’Horta Oest, i per la seva proximitat a València i a la seva àrea metropolitana, ha crescut molt en els darrers anys: en l’actualitat té uns 80.000 habitants. Tot i així, la vila ha sabut mantenir bona part de les seves celebracions festives tradicionals, fins al punt que hi ha qui considera que a Torrent sempre hi ha alguna festa en marxa.

L'Entrà de la Flor s’emmarca dins un conjunt de celebracions populars que Torrent celebra de l’1 al 3 de febrer, amb la seqüència següent: 1 de febrer, Entrà de la Flor; 2 de febrer, la Candelera; 3 de febrer Sant Blai i que es poden considerar en conjunt com la festa major d’hivern del municipi.

L’organització de tots els actes de la festa és a càrrec dels fadrins o solters, representats pels Clavaris de la Mare de Déu del Rosari, una entitat que organitza diverses activitats festives durant l’any (com el Rosari de l’Aurora, la festa del Roser de Maig, etc) i també que està involucrada en les entitats de beneficència que hi ha a Torrent.

L’anunci de l’arribada de la primavera

L’Entrà de la Flor és una de les festes més antigues de Torrent. Tot i que és més que probable que la festa tingui els seus orígens en cerimònies precristianes, la primera referència escrita que es té de la festa, tal i com es celebra en l’actualitat, és del 1606 en un document de la Confraria de la Mare de Déu del Rosari.

La festa s’ha celebrat i es celebra sempre l’1 de febrer, caigui quan caigui, en cap de setmana o dia laborable. Aquest dia és sagrat pels que participen del ritus fins al punt que, si cal, es cerquen tot tipus d’excuses per tal de poder fer festa a la feina.

Aquesta és una festa que marca el pas de l’hivern a la primavera. L’1 de febrer és la vigília de la Candelera, un espai de temps considerat per molts com l’inici de la primavera popular europea. Les festes de l’Ós al Pirineu i les dites populars, confirmen l’excepcionalitat d’aquest moment temporal: es considera que segons el temps que faci en aquestes dates, l’hivern ja haurà acabat o, per contra, encara serà viu.

La seqüència ritual

La festa consisteix en anar a cercar una rama d’ametller que hagi florit ja, passar el dia a fora i oferir-la a la mare de déu.

La festa comença uns dies abans de l’1 de febrer, quan uns membres de l’entitat organitzadora de la festa, els Clavaris de la Mare de Déu del Rosari, seleccionen l’atmetller del que se'n tallarà ritualment una branca. Els més vells diuen que mai ha faltat trobar un ametller florit aquest dia, tot i que hi ha anys que costa més que d’altres.

El dia 1 de febrer al matí, amb l’aurora, els clavaris de l’any en curs i diverses persones vinculades a la festa durant molts anys surten des de la Plaça Major fins a l’indret on hi ha l’ametler seleccionat per anar a tallar la branca. Antigament hi anaven amb carros tirats per animals, ara amb cotxes i furgonetes. En un ambient de bromes generalitzades, el clavari major talla la branca en la mesura adequada perquè després pugui ser transportada a pes. També es tallen diversos branquillons més petits. Mentre aquesta cerimònia íntima es desenvolupa es llancen centenars de coets borratxos, que expressen l’alegria d’haver començat el ritus.

Amb la branca florida dins un vehicle, la comitiva s’atura primer a l’església de l’Assumpció que hi ha al bell mig del poble, on ofrenen les branques petites d’ametller a la imatge de la Mare de Déu del Rosari que hi ha en una capella a l’esquerra de l’altar principal mentre es canten els seus goigs. Els clavaris s'encomanen a la seva patrona per tal que els actes que tindran lloc d’ara en endavant vagin bé i ningú no prengui mal.

Acabada l’ofrena a la Mare de Déu de l’Assumpció, es deixa temporalment la branca gran a la parròquia de Sant Lluís Beltrán i tothom es dirigeix cap a un mas a les afores del poble anomenat la Caseta del Rosari, on l’organització disposa d’un espai per esmorzar i dinar. Durant l’esmorzar, que compta amb la presència de les autoritats polítiques del poble, els clavaris llancen coets borratxos a tort i a dret i també es fan poalàs, que consisteix en el llançament de cubells d’aigua, i tot tipus d’altres bromes entre els assistents. Cacauets, sardines salades i botifarres i vi bo, ingredients tradicionals de l’esmorzar, queden socarrimats amb el fum dels coets borratxos que es llancen durant tota l’estona. Aquestes enceses manifesten l’alegria de la festa però també serveixen de barrera d’accés al grup: qui aguanta dins el foc forma part del grup i pot seguir la festa.

Unes hores més tard es cuina el dinar, que la tradició marca que sigui paella, acompanyada de sofregit, allioli i pa d’Horta, tot regat amb vi de Torrent. El dinar no compta aquesta vegada amb la presència dels Clavaris, doncs les seves bromes (tirar coets sobre la paella, llançar-se els ingredients pel cap, etc) provocaven que no es pogués menjar tranquil·lament. Ambdòs àpats es desenvolupen en un ambient alegre, distès, de festa, tot i que aquest aspecte transgressor depèn del caràcter dels clavaris. Quan són molt joves, acostumen a ser “de mata morta”, pocs propensos a les bromes i a les entremaliadures. Antigament els clavaris tenien més gràcia i en feien de tots colors provocant grans riallades i moments de gran diversió. L’esmorzar constitueix la primera part d’un ritus de pas (el pas d’una edat a l’altre), que es manifesta amb la pèrdua de por al foc i que té la seva segona part a la coetada de la nit. Tant durant el dinar com durant l’esmorzar no hi ha presència femenina (a les dones no els agraden per norma general els coets borratxos).

El darrer acte de la festa és el trasllat de la branca d’ametller des de l’església de Sant Lluís Beltrán fins a l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció. L’hora d’inici de la cercavila és a les 9 del vespre, però uns minuts abans tothom ja es concentra dins l’església on un sacerdot oficia un petit acte per demanar protecció i que ningú no prengui mal durant l’Entrada. La branca és transportada a coll per un membre de la família que, per tradició familiar, ha estat l’encarregada de fer aquesta tasca. Al seu voltant, agrupats en dues fileres, els clavaris, cofrades i la resta de participants encenen milers de coets carretilla, aquesta vegada subjectats per tenalles, unes pinces de fusta que cadascú porta de casa seva. Els coets, que es guarden dins unes caixes de fusta especialment protegides, no paren de sonar durant tot el trajecte. Els que són al costat del portador de la branca en flor, que va ben protegit per a evitar ferides, tracten de socarrimar-lo. Una banda de música tanca la comitiva que recorre el trajecte que hi ha des d’una església a l’altra mentre milers de persones observen bocabadades el que està passant.

Un vegada arriben a l’església de l’Assumpció, dos sacerdots reben la branca de l’ametller en flor i en tallen una petita branqueta que ofrenen a la Mare de Déu per tal que protegeixi el camp torrentí. La branqueta trencada pel sacerdot serveix per guarnir la imatge de la mare de déu mentre que la resta de branques de la flor gran són guardades pels fadrins (que després donaran a les seves núvies).

El trencament de la branca i el posterior tancament de les portes de l’església és el senyal perquè comenci el llançament dels coets borratxos per part dels clavaris i la resta de participants, convenientment habillats amb monos tipus mecànic i proteccions adequades. Els més vells del poble anomenen aquest ritus pirotècnic fascinant amb el mot “rallà” o "ratllada", que fa referència a les marques negres que els coets borratxos van deixant a les parets dels edificis per on els que els llancen van passant. Els que participen en el llançament dels coets borratxos creuen que la casualitat ratllarà les cases de les dones que desitgen, que al seu temps encoratgen als llançadors amb el crit “ja no en queden”. Evidentment, cal anar preparat per participar d’aquest joc amb els coets que, entre d’altres, té per objectiu perdre la por al foc. En l’actualitat, l’encesa multitudinària de coets borratxos s’ha traslladat a un espai tancat al costat de la Torre que dona nom al poble, popularment conegut per coetòdrom, on els participants poden llançar-se tants coets com vulguin. Amb la coetada dins el coetòdrom acaba el ritus de l’entrà de la flor, la festa de l’1 de febrer.

Antigament, els grups de joves que havien pres part en l'Entrada recorrien el poble durant tota la nit, fins a l’alba, cantant albades i llançant coets davant determinades cases. D'aquesta manera, deixant pintades de reguerons de pólvora dels coets i cantant cançons, expressaven el seu amor a determinades dones.

L’endemà es celebra la processó de la Mare de Déu de la Candela, que duu la imatge de la mare de déu, aquesta vegada ben guarnida amb les branques de l’atmetller florit, fins la casa del clavari que l’ostatjarà fins el mes següent.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé


  3280 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Quaderns de vida torrentina VI. L'Entrà de la Flor
Beguer i Esteve, Vicent / Llibreria Botafocs
En aquest llibret, el cronista de Torrent analitza els principals elements ...

L'Entrà de la Flor
Diversos autors, / Ajuntament de Torrent
En aquest DVD, editat per Pyrene PV, una entitat especialitzada en documentals ...



Confraria Mare de Déu del Rosari i Sant Lluís Gonzaga
http://cofradiarosariotorrent.org/
Plaça de l'Església, 27
46900 Torrent (l'Horta Oest)
cofradiarosariotorrent@hotmail.es




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org