|
Calendari: Festes de Primavera > Pasqua Florida > Cantades de Caramelles
|
|
Caramelles
Bastons i trabucs per acompanyar els caramellaires
Súria (el Bages), Dissabte i Diumenge de Pasqua
Els caramellaires van proveïts amb la ballesta, una mena d’estri plegable i extensible
Els caramellaires s’agrupen en colles
Una diligència del segle XIX acompanya la festa
Ball de bastons
La plaça és plena de gom a gom
Una festa intergeneracional
|
| Les Caramelles de Súria han esdevingut, per la seva magnitud i tradició, un punt de referència de les cantades de caramelles a Catalunya. Nou colles, aplegant més de 500 cantaires, fan vibrar al poble per aquestes dates mantenint i enriquint una tradició que es remunta al segle XVI.
Súria celebra cada any el Diumenge i Dilluns de Pasqua una de les trobades de colles caramellaires més gran de Catalunya. A més de les actuacions de les colles caramellaires, Súria també compta durant tot el cap de setmana amb diferents actes complementaris com concerts, esmorzar de Pasqua, exposicions i visites guiades al Poble Vell de Súria i al Centre d’Interpretació, entre d’altres activitats.
Tot i que les actuacions de les colles caramellaires es fan el diumenge, el dissabte ja aplega diverses activitats entorn la tradició de les Caramelles. Durant la tarda se celebren les Caramelles a pagès amb un recorregut de les colles per les masies de les zones rurals de la vila, omplint de música i color el municipi, i al vespre es fa la trobada caramellaire al Pavelló d’Esports.
El diumenge de Pasqua és la diada central de les caramelles, amb les actuacions de les colles pels carrers de Súria i acabant a la plaça Sant Joan. Un altre dels aspectes a destacar d’aquesta celebració és l’esmorzar de Pasqua que es fa diumenge i que inclou torrades i botifarra vora el foc.
La tradició caramellaire a Súria
Súria és una de les poblacions de Catalunya amb una tradició caramellaire més arrelada. El document més antic que s’ha trobat és una butlla concedida pel papa Gregori XIII, del 1591, que dóna notícia de l’existència de la confraria del Roser.
Les cançons que es devien cantar en aquesta època eren de caràcter religiós. Amb el pas dels anys, com en altres indrets del país, aquestes interpretacions van agafar un to més festiu, amb motiu de l’arribada de la primavera: valsos, sardanes i, més ençà, cançons d’aire satíric sobre temes locals com les que una colla titula «Goigs de les Botifarres».
A banda del ball de Cascavells, típic de la vila de Súria i un dels elements tradicionals d’aquest poble, les colles de caramelles van incorporar altres elements com el ball de bastons i els trabucaires. Aquests darrers, durant tot el matí del diumenge de Pasqua, no deixen reposar els trabucs, recordant el terrabastall que antigament es feia després del Toc d’Al·leluia. També les danses catalanes, i la ballesta, un estri desplegable i extensible format per llistons, per mitjà del qual es fan arribar flors als balcons de les cases.
Si antigament les colles es formaven per raons d’edat i veïnatge, entrat el segle XX les caramelles es van establir en el si de les entitats associatives i culturals de la vila. El 1956, la reforma litúrgica de Setmana Santa va apagar l’explosió caramellaire del dissabte de Glòria i seguiren uns anys de certa decadència. El 1964 es van incorporar les primeres noies en les colles infantils i pocs anys després es començà a dibuixar la remuntada de la Pasqua surienca actual.
Avui les caramelles de Súria són la gran festa emblemàtica de la Vila. Sens dubte és una de les festes de caramelles que aplega més gent arreu de Catalunya i una de les més intergeneracionals.
Les colles participants
EL TRO GROS: Cant, trabucaires i ball de cascavells
LA LLANTERNA: Cants
JUVENIL DEL FOMENT CULTURA: Cants, grup orquestral, danses i ballestes
GRANS DE L’AGRUPACIÓ SARDANISTA: Cants, danses i bastoners
FADRINETS DEL POBLE VELL: Cant i bastoners
INFANTIL DE L’AGRUPACIÓ SARDANISTA: Cant, danses i bastoners
INFANTIL DE FOMENT CULTURAL: Cants i danses
CORAL L’ESPLAI: Cant
ALTATXO: Cant i bastoners
Text: Redacció festes.org
Imatges: Marc Vila
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
comprar
| |
Les caramelles de Sitges
Soler Marcé, Albert / Grup d'Estudis Sitgetans
El cant de les caramelles a Sitges, en els segle XIX I XX, feta a través ...
|
|
|
| |
Les caramelles de Cubelles (1900-1990). Un reflex de la vida local d'aquest segle.
Vidal i Urpí, Joan / Ajuntament de Cubelles
Llibre dedicat a aquesta manifestació artística de cantaires. Amb una introducció ...
|
|
|
| |
Les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta
Diversos autors, / Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i Caramelles del Roser
Escrit per Santi Riera, Anton Carrera...[et al.] amb mots de presentació ...
|
|
|
| |
Avià i les caramelles
Rafart i Canals, Josep / Associació Cultural El Vilatà
|
|
|
| |
La Veu del Poble. Més de 100 anys de tradició coral a Torredembarra
Morlà Gómez, David / Confraria de la Creu-Armats de Torredembarra
Aquest llibre, escrit conjuntament entre David Morlà i Jordi Suñé, recull ...
|
|
|
| |
Les Caramelles de Súria
Balaguer i Riera, Núria / Ajuntament de Súria
Aquest llibre descriu al llarg de prop de 400 pàgines l’origen i l’evolució ...
|
|
|
comprar
| |
Caramelles i caramellaires: Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Baix Llobregat, i Baix Camp
Beneyto i Albero, Armand / Institut d'Estudis Penedesencs
Aquest llibre analitza la tradició de les caramelles, els seus orígens ...
|
|
| |
 | | | | |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
