NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dissabte, 28 de novembre de 2020 | Basili    cerca       subscriu-te   

Ecosistema: Protagonistes > Nans, cabuts i capgrossos > Esquivamosques


Els esquivamosques
Vetllant perquè ningú destorbi el pas i el ball dels gegants
Diverses poblacions catalanes, Diferents moments de l'any


Empaitant la mainada (Biblioteca Fages de Climent/Àlbum Rubaudonadeu)


Una piga, llúpia o berruga l'identifica


En Merma o Cap de Llúpia de Vic Foto: Jan Grau


Cap de Lligamosques amb els gegants d'Olot


En Berruga de Figueres creant l'espai festiu


Esquivamosques de Girona


Esquivamosques desparegut de Palamós


Testa de la família Bolós


 

L'esquivamosques és un personatge festiu que, mitjançant un capgròs que representa un home grotesc, té per missió apartar a tots aquells que amb la seva inoportuna presència puguin destorbar el pas o el ball dels gegants, figures amb qui està estretament vinculat.

Característiques del personatge

Una tipologia especial d’esparriots són els anomenats esquivamosques o lligamosques, paraula que recull el diccionari:

LLIGAMOSQUES m. i f.
|| Personatge que pren part a certes festes populars i té per missió acompanyar els gegants i empaitar la mainada a cops de xurriaques (Olot)

També coneguts amb el nom de mastegamosques o espantamosques, es caracteritzen per dur la testa coberta amb un capgròs de cartró pedra o fibra de vidre que representa un home d’aspecte més o menys grotesc, prou estrany per espantar i impressionar a la canalla.

La majoria de vegades es tracta d’un capgròs que representa un home calb que té una gran berruga, piga o llúpia a la cara o a la clepsa. De fet, molts d’aquests personatges també es coneixen popularment pel nom de Berruga o Llúpia, amb referència a aquest element tan característic del seu aspecte extern.

No existeix una vestimenta única i característica dels esquivamosques: n’hi ha que van vestits de bufó, altres amb una túnica d’una sola peça i fins i tot n’hi ha que duen vestits més o menys estrafolaris.

Tots els esquivamosques van equipats amb un instrument -una "arma"- a les mans (xurriaca, fuet, bufeta inflada, bastó, espantamosques…), que fan servir per executar les seves funcions.

Funcions dels esquivamosques

Els esquivamosques no són mai els protagonistes de l’acció principal de la festa, sinó que van sempre associats a una parella de gegants. De fet, l’esquivamosques és quasibé sempre una peça realitzada pel mateix constructor dels gegants amb qui està estretament vinculat.

La principal missió dels esquivamosques és acompanyar els gegants en les seves actuacions i vetllar perquè cap persona molesta o impertinent, cap “mosca”, no destorbi el seu pas o ball. De fet, la seva funció bàsica és impedir que ningú no entrebanqui ni faci caure els gegants, tasca que sovint passa per empaitar o assotar els que els rodegen, bàsicament criatures però també algun badoc, els impertinents o fins i tot algun animal que circuli despistat pel carrer. I és que, en la mesura que els portadors dels gegants tenen la visió de l’espai reduïda (només hi veuen per una petita finestreta), cal que algú els garanteixi que el camí i l’espai del seu voltant està lliure d’obstacles.

En els trajectes festius (cercaviles, processons, seguicis…) el personatge té per missió obrir el pas entre la gent i garantir que les persones i figures que en formen part puguin avançar sense problemes. En aquest sentit, l’esquivamosques té llicència per escometre –de manera innòcua, sense fer mal- tots aquells qui amb la seva inoportuna presència o comportament destorbin el pas dels actuants i amenacin l’execució del ritu. I quan hi ha ball a plaça, l’esparriot contribueix a crear i mantenir l’espai escenic necessari perquè els gegants i els músics puguin actuar amb total llibertat.

La llegenda dels esquivamosques

Una llegenda oral, que circula de generació en generació en els pobles que tenen esquivamosques, justifica el nom d’aquesta tipologia d’esparriots d’una altra manera. S’explica que els esquivamosques es diuen així perquè antigament existia un home calb que s’untava el cap amb mel per tal que totes les mosques que hi pogués haver pel carrer el dia de la festa es concentressin a la seva testa i, d’aquesta manera, no destorbessin ni els geganters ni els assistents. Una altra versió de la mateixa llegenda conta que tal personatge era un bufó que distreia els comtes catalans durant les vetllades festives estiuenques i que s’untava el cap amb mel per tal que les mosques no molestessin els que el contractaven. Segons aquesta llegenda el personatge de carn i ossos va existir històricament i, amb els anys, d’aquest singular personatge se’n feu un capgròs que reproduïa la seva fisonomia grotesca.

Els esquivamosques catalans

La majoria dels esquivamosques es troben concentrats en la Catalunya Vella. Dins d’aquesta categoria hi ha els actuals Cap de Lligamosques d’Olot (Garrotxa), en Berruga de Figueres (Alt Empordà), la família de Caps de Llúpia de Vic (Osona), l’Esquivamosques de Girona (Gironès) i el Mastegamosques de Calella (Maresme). També s’hi inclouen altres Caps de Lligamosques d’Olot -com els del barri de Sant Miquel, el barri de Sant Cristòfor i El Arte Cristiano- i figures desaparegudes com en Berruga de Castelló d’Empúries, Portbou, Banyoles i Palamós.

Molts d’aquests capgrossos esquivamosques tenen el seu referent en el Cap de Lligamosques d’Olot, el primer i més antic, (la família Bolós d'Olot en conserva una peça de principis del segle XIX), i del qual sembla que procedeixen, per imitació, tota la resta.

Text: Manel Carrera i Escudé


  5407 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Capgrossos, pigues i berrugues. Figueres, Olot, Vic i els seus esparriots
Diversos autors, / Museu dels Sants d'Olot
Catàleg de l'exposició "Capgrossos, pigues i berrugues. Figueres, Olot, ...



Els esquivamosques catalans
http://www.festes.org/directori.php?id=1...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2020 festes.org