NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Diumenge, 9 d'agost de 2020 | Romà | Dia Internacional dels Pobles Indígenes    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Setmana Santa > Via Crucis Vivents


Via Crucis Vivent
Escenificació popular del calvari de Jesucrist
Sant Hilari Sacalm (la Selva), Divendres Sant


L'Escena a l’Hort de Getsemaní


Primera caiguda


Jesús carregant la creu


Crucifixió de Jesucrist


Els armats sota les creus


Escena final


 

Principal celebració popular de la Setmana Santa a Sant Hilari Sacalm, el Via Crucis Vivent és un drama sacre escenificat per la gent del poble mitjançant el qual es representen, a l’aire lliure i en moviment, les darreres dotze hores de Jesucrist al món, des que fou condemnat per Ponç Pilat fins que mor clavat a la creu.

Petita història de la festa

Els historiadors expliquen que, ja abans del 1731, es celebraven a Sant Hilari alguns actes relacionats amb la Setmana Santa. Segons sembla s’hi feien processons que comptaven amb la representació de diferents escenes de l’Evangeli, en les quals hi intervenien alguns personatges com ara Maria Magdalena, Maria de Betània i Maria La Pecadora. Més tard, durant el primer terç del segle XX, cada Dijous Sant es feia a Sant Hilari Sacalm una processó -que començava pels carrers del poble i acabava a l’església-, en què ja s’hi escenificaven diferents moments de La Passió. En aquesta processó destacava la presència dels 12 apòstols i els copiosos, un grup de persones que cantaven rera el pas de la Dolorosa.

Però no fou fins als anys 1941-42 quan el vicari del poble, Mossèn Francesc Carbó, proposa dotar d’una nova estructura a la celebració: proposa d’escenificar el Via Crucis Vivent, que fins aleshores es feia a l’interior del temple cada divendres de Quaresma, pels carrers del poble. Aquesta nova orientació de la celebració és la que s’ha mantingut fins als nostres dies. A partir de l’any 1969 el Via Crucis Vivent passa a fer-se el Divendres Sant.

Estructura actual de la celebració

El Via Crucis Vivent rememora, en catorze estacions i durant unes tres hores, les últimes hores de la vida de Jesús de Natzarè, des del moment en que arriba a l’Hort de Getsemaní a pregar després de l’últim sopar, fins al moment en què és crucificat i mor a la creu. Cada estació del Via Crucis Vivent és representada en un indret diferent, en un recorregut que va des del centre a les afores del poble.

La celebració està organitzada per l’Associació del Via Crucis Vivent, una entitat sense ànim de lucre constituïda per més de quatre-cents socis. Els actors d’aquest drama sacre són la gent del poble, que cada any s’involucra en la l’organització, el muntatge i la interpretació de la festa. Alguns papers del Via Crucis han estat tradicionalment vinculats a famílies concretes de Sant Hilari, passats de generació en generació. D’entre els personatges que intervenen en aquest Via Crucis Vivent, destaquen els armats o colla de soldats romans, que encapçalen la comitiva que va representant el Via Crucis Vivent. Els armats de Sant Hilari estan formats per genets a cavall, trompeters, tabalers, bombos, capità, centurió, lictors, arquers, soldats romans i el portador de lladres.

El Via Crucis Vivent comença a la plaça de l’Església, on es representa el judici de Ponç Pilat pel que es condemna a Crist a morir crucificat. Des d’allà la comitiva avança lentament, enmig del so dels tabals i les llances dels armats, representant 14 escenes o estacions diferents:

I estació: Jesús és condemnat a mort
II estació: Jesús carrega la creu
III estació: Primera caiguda de Jesús
IV estació: Jesús troba Maria, la seva mare dolorosa
V estació: La Verònica li eixuga la suor i la sang
VI estació: Segona caiguda de Jesús
VII estació: El Cireneu ajuda a Jesús a portar la creu
VIII estació: Jesús diu a les dones de Jerusalem que no plorin
IX estació: Tercera caiguda de Jesús
X - XIV estació: Crucifixió i mort de Jesús

El Via Crucis acaba a les afores del poble, en un indret anomenat Turó de la Vaga, popularment conegut per Turó de la Crucifixió, on té lloc el Calvari, les quatre escenes finals, que escenifiquen la crucifixió, agonia i mort de Jesucrist. La situació del turó i els efectes de llum i de so fan d’aquests els instants més emotius i plàstics de tota la representació. Des de la llunyania l’espectador pot veure el moment àlgid de l’obra: com Jesús és despullat dels seus vestits i és clavat a la creu, des d’on pronuncia les seves cèlebres darreres paraules just abans de morir: "Pare, perdona'ls, que no saben el que fan". També es pot admirar una darrera escena, la Pietat, durant la qual el cos sense vida de Jesús és baixat de la creu i posat en mans de la seva mare Maria. En aquest punt el realisme de les escenes és sorprenent.

La celebració va ser declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya el 18 de maig de 1999.

Text: Redacció festes.org

Imatges: Arxiu Associació Via Crucis Vivent


  3495 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  







Associació del Via Crucis Vivent
http://www.viacrucisvivent.cat/
Plaça del Doctor Robert s/n Can Rovira
17403 Sant Hilari Sacalm (la Selva)
972.868.393
info@viacrucisvivent.cat




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2020 festes.org