|
Calendari: Festes de Primavera > Altres festes d'abril > Altres celebracions
|
|
Revolta de les Quintes
Recreació festiva dels fets de 1870
Gràcia, Aj. Barcelona (el Barcelonès), Pels volts del 4 d'abril
Gravat antic de la Revolta de les Quintes
La crema dels papers
Manifestació de dones
Dona agafant l'arma
Trabucaires rera una barricada
Enfrontament verbal amb els militars espanyols
Moment del recorregut bastoner
|
| Diverses entitats de la Vila de Gràcia recreen, cada any pels volts del 4 d'abril, els fets revolucionaris que van tenir lloc a la ciutat de Barcelona a finals del segle XIX, coneguts popularment com a Revolta de les Quintes.
La Revolta de les Quintes
La història explica que l’abril del 1870, el govern espanyol volgué cridar obligatòriament els mossos per servir dins l’exèrcit i es produí una revolta popular d’oposició en diversos pobles del Pla de Barcelona, entre ells Gràcia, coneguda com la Revolta de les Quintes. El general Eugenio de Gaminde va ser l’encarregat de fer efectiva l’ordre de les primeres quintes. Els graciencs foren avisats de l’arribada de les tropes per reclutar els joves amb els tocs de la campana que hi ha a la Torre del Rellotge, davant la Casa de la Vila de Gràcia.
Els militars, enutjats pel so de la campana i fent front a l'oposició popular, no van parar de llençar canonades des del Passeig de Gràcia. Les bombes no van aconseguir destruir la torre però si esquerdar-la. El setge va durar sis dies, del 4 al 9 d’abril, amb el resultat de 27 morts i el saqueig indiscriminat d'un gran nombre de cases. Després, la mitologia popular va fer de la Campana de Gràcia -"la Marieta"- un element essencial de la revolta i els fets es mitificaren.
"Conta l’anècdota que el 1870, quan la revolta de les quintes, una dona humil, encarnació del poble de Gràcia, amb majúscula, va passar-se tot un dia tibant la corda del campanar de Gràcia, cridant a sometent. Les forces militars (...) no gosaven moure’s per por a la gran Revolució que el toc de la campana presagiava. Quan els revoltats ja eren part d’allà de la muntanya, sonava encara el toc de la Campana de Gràcia. Quan les forces hagueren entrat, fou descoberta la feta d’aquella dona; i després de detenir-la hom la tancà a la presó d'Alcalà d'Henares. (...) Tres anys després i ja proclamada la República, (Almirall) demanà el perdó de la velleta al president Estanislau Figueres, i aquest el concedí"
Moltes cases de la vila de Gràcia quedaren destruïdes a causa dels bombardeigs. A partir d’aquells fets, el general Gaminde fou conegut popularment com el "general Bum-Bum", però d’aquesta manera la campana va fer-se molt popular entre els barcelonins, i més entre els republicans catalans que la veien com un símbol del federalisme que defensaven.
La festa actual
En record d'aquesta revolta de 1870, diferents entitats de la vila de Gràcia celebren una festa especial en dos caps de setmana, els més propers als dies 4 i 9 d'abril.
La festa va començar l'any 2006 com una trobada de trabucaires, organitzada en el marc de la diada dels Trabucaires de Gràcia però ja l'any 2007 va començar a fer-se una recreació històrica de caràcter teatral i festiu a la plaça de la Vila, amb l’assessorament del Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis.
El primer cap de setmana diferents grups de trabucaires vinguts de tot Catalunya inicien la jornada voltant pels carrers mentre disparen les seves armes. Al migdia, a la Plaça de l'Ajuntament, es fa l'escenificació dels fets ocorreguts l’abril de 1870, la representació de “La revolta de les Quintes”, que compta amb la participació dels trabucaires i de centenars de veïns del barri. S'hi representen els diferents episodis històrics ocorreguts: la manifestació de les dones, la crema dels papers, la intervenció d’en Francesc Derch i les barricades a la plaça. Un posada en escena dirigida per Sonsoles Santis i Rosa Martí i amb el rere fons de novel·la “Set dies de Gràcia” de Carla Gràcia Mercadé, que gentilment ha donat la seva autorització.
El segon cap de setmana diverses colles de bastoners envaeixen amb els seus tocs els carrers de la Vila de Gràcia, aprofitant que una de les simbologies del ball de bastons és la de ser una lluita entre dos bàndols. La plantada de les colles és a mitja tarda davant l'Ajuntament, on es fa sonar la campana, el senyal de sortida que inicia una cercavila pels carrers i places de la vila. Els bastoners realitzen els seus balls durant gairebé dues hores en un recorregut que els torna a portar a la Plaça Rius i Taulet.
En el marc de les celebracions de la Revolta també es fa la festa de les colles de Gràcia, la jornada castellera de la Diada de la Independència i l'entrega dels premis Vila de Gràcia per part de l'Ajuntament.
Text: Redacció festes.org
Imatges: Josep Maria Contel
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
| |
El ball parlat de Sant Pere Ermengol
Palacín i Artiga, Albert / Editorial Virgili & Pagès
Inclou el text del ball parlat de Sant Pere Ermengol a la Guàrdia dels ...
|
|
|
llegir
| |
Halar, cuina gitana a Catalunya
Diversos autors, / Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
Aquest llibre és una iniciativa del Pla Integral del Poble Gitano i és ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
