|
Calendari: Festes de Primavera > Pasqua Florida > Aplecs de Pasqua Florida
|
|
Aplec de Pasqua
La mona, sardanes i arròs al voltant de la Mare de Deú de Montornès
La Pobla de Montornès (el Tarragonès), Dilluns de Pasqua
Ballada de sardanes als peus de l'ermita
Entrada de l'actual ermita
Mare de Déu de Montornès
Venerant la imatge al cambril
Ballada de sardanes
Dinar amb els amics i familiars
Menjant la mona
|
| Cada any el Dilluns de Pasqua els habitants de la Pobla de Montornès i d'altres pobles dels voltants pugen a l'ermita de la Mare de Déu de Montornès per celebrar-hi un aplec en què és tradicional menjar la mona i ballar sardanes.
A la Pobla de Montornès el Dilluns de Pasqua és sinònim d'aplec, de menja a l'aire lliure envoltat d'amics i familiars i de sardanes a l'ermita de la Mare de Déu de Montornès. L'ermita és sobre un turó que hi ha a dos quilòmetres a les afores del poble, un lloc que des de temps immemorial ha estat un espai de culte religiós i de trobada social.
L'ermita de Montornès
Situada sobre un petit turó a les afores del poble, l'Ermita de la Mare de Déu de Montornès és una construcció d'estil barroc del segle XVIII que alberga una imatge de la Mare de Déu de Montornès.
El turó va ser primer un indret erm, ple de roques, que segurament va ser la base del primer culte religiós. Al segle XI Ramon Berenguer I va fer construir un castell, avui en runes, sobre el turó. El castell, també conegut per Puigperdiguers, fou destruït durant las primeres guerres carlistes del segle XIX. Segles més tard, l'any 1783 sobre la capella de l'antic castell es va edificar l'actual ermita. Així doncs, la imatge de la Mare de Déu de Montornès que hi ha a l'interior de l'ermita és la continuadora d'una nissaga de divinitats femenines venerades des de temps immemorial en aquest turó situat en un espai privilegiat.
La Mare de Déu de Montornès
La imatge de la Mare de Déu que hi ha a l'interior de l'església és d'alabastre policromat i data dels segles XVI-XVII, mentre que l'original és a l'església parroquial de Santa Maria, a l'interior del poble. Es tracta d'una imatge d'una dona que sosté un nen, que per la seva banda li acaricia la cara amb una mà mentre que amb l'altra sosté un objecte rodó.
La llegenda explica que la imatge fou trobada per un pastor prop d'un barranc i que els habitants de La Pobla com els de Torredembarra se la disputaven. Com que no es posaren d'acord, demanaren a la marededéu on volia quedar-se. Per això, la imatge està entregirada, amb els peus i el rostre desalineats, i amb cos indicant la direcció de La Pobla. La imatge fou coronada l'any 1975 per l'arquebisbe Josep Pont i Gol durant els actes de celebració del setè centenari de la primitiva parròquia vinculada al castell.
La festa actual
La festa és organitzada pels Amics de Montornès, una entitat que també impulsa, en dates nadalenques, un Pessebre Vivent al voltant de l'ermita.
La celebració comença ben d'hora al matí quan la gent va arribant a l'ermita en cotxes, a peu o en bicicleta. A mig matí es celebra una missa a l'interior de l'ermita, que acaba amb el cant dels goigs de la Mare de Déu de Montornès i es passa a venerar la Mare de Déu al cambril. Els assistents passen i toquen la imatge, amb la boca, amb les mans o amb el front.
Tot seguit comencen a sonar les sardanes a l'esplanada que hi ha baix l'ermita i es comença a cuinar l'arròs que alimentarà als que comprin el tiquet. Poc a poc es van formant diverses rotllanes de balladors. Mentrestant, l'entitat organitzadora rifa una gran mona entre els assistents. Les sardanes sonen fins al migdia, qual la paella és a punt per servir. Famílies senceres de persones vingudes de la Pobla, però també d'altres pobles dels voltants, van situant-se pels volts de l'ermita, amb cadires i taules, a punt per a gaudir d'un àpat a l'aire lliure amb amics i familiars.
La tradició de menjar la mona
És tradició que aquest dia, Dilluns de Pasqua, les famílies pugin a l'ermita amb la mona de Pasqua que es menjaran com a postres. El pastís el compren dies abans al poble i el duen embolicat perquè aguanti bé fins al final del dinar. La festa conclou amb una nova audició i ballada de sardanes.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
