|
|
|  | Diumenge de Pasqua a la tarda i sobretot dilluns de Pasqua Florida (dilluns després de la primera lluna plena de primavera) proliferen arreu del país els aplecs, pancaritats i romiatges, concentracions festives multitudinàries a redós d'ermites i santuaris, amb diversos actes d'entre els que sol haver-hi una rifa, sobretot d'ous, però també d'altres productes com embotits, licors, etc El bon temps i el fet que sigui festa oficial conviden a fer forades. |
| | Aplec de Nostra Senyora de la Vida
Vilafranca de Conflent (el Conflent)
El santuari de Nostra Senyora de la Vida, al peu del Canigó, és l'escenari, cada dilluns de Pasqua Florida, d'un aplec popular en què la tradició mana menjar-hi la tradicional truita de Pasqua en companyia de familiars, amics i coneguts, la majoria dels quals, provinents de Vilafranca de Conflent. |
| | Aplec de Pasqua
La Pobla de Montornès (el Tarragonès)
Cada any el Dilluns de Pasqua els habitants de la Pobla de Montornès i d'altres pobles dels voltants pugen a l'ermita de la Mare de Déu de Montornès per celebrar-hi un aplec en què és tradicional menjar la mona i ballar sardanes. |
| | Aplec de la Mare de Déu de l’Alegria
Tiana (el Maresme)
Cada Dilluns de Pasqua els tianencs i tianenques pugen a peu fins a l'ermita de la Mare de Deu de l’Alegria, per tal de passar un dia entre familiars, amics i retrobats, ballant sardanes i anant a cercar la Coca de l'Alegria, pròpia d'aquesta jornada. |
Aplec de Bellmunt (Sant Pere de Torelló, Osona) - se celebra el Dilluns de Pasqua Florida al Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt i congrega anualment un bon nombre de fidels i amants de la muntanya. A banda de la missa en honor a la Mare de Déu, destaca també la popular rifa de suculentes viandes, com ara pernils, ous, llonganisses o una esplèndida Mona de Pasqua. Tradicions associades a aquesta festa són el Ball de l'Espanyolet, la Bolangera i la ballada de sardanes amb música de cobla en directe. A l'aplec hi acudeix sobretot gent de les contrades properes com Sant Pere de Torelló, Torelló, i Vidrà, i tot d'altra gent de la Plana de Vic. Telèfon: 93.858.40.24
Aplec de La Quar (Berguedà) - aplec que es celebra al Santuari de la Quar cada dilluns de Pasqua. Una festa popular molt participada. Telèfon: 93-8250013
Aplec de la font del Talló a Bellver (Cerdanya) - La imatge de la Mare de Déu del Talló fou trobada per una ovella d'uns pastors que gratava insistentment una font. Ha estat tradicionalment invocada contra l'eixut i la llagosta, per demanar pluja. La festa es celebra al voltant d'una font situada darrere el turó de Monterròs, l'aigua de la qual antigament es feia servir per guarir la trencadura (hèrnia inguinal). Al matí missa solemne a la basílica de Santa Maria de Talló i ballada de sardanes. Una vella tradició dóna el privilegi als bellverencs de dirigir-se cap a la font travessant els prats sembrats. Després de ballar per parelles el ball pla cerdà davant de la font, de menjar coca i de veure vi dolç, es balla una corranda en cercle, agafats de les mans i girant d’esquerra a dreta per, segons la tradició, donar fertilitat. Després es repeteix la corranda enmig dels camps. La llegenda explica que, una vegada, el seu propietari no va deixar passar ni ballar les corrandes: aquell any no va collir res d’aquells camps. Telèfon: 973-510016
Aplec de la Salut de Collbató (el Baix Llobregat) - cada Dilluns de Pasqua es celebra el tradicional aplec de l'ermita de la Salut, que cada any congrega centenars de persones. Després de la processó i la missa, els assistents escolten la cobla i ballen sardanes abans del dinar popular. L'ermita és situada al camí de les Coves del Salnitre i data de la segona meitat del s. XIX. És d'estil neogòtic i fou reconstruïda el 1936-1939. Només s'obre el dilluns de pasqua amb la celebració de l'Aplec de la Salut. Telèfon: 93.777.01.00
Aplec a l'ermita del Remei de Flix (la Ribera d'Ebre) - el dilluns de Pasqua, romeria a l'ermita del Remei. S'hi aplega una gran gentada de tots els pobles del voltant. L'església és una construcció barroca, amb una cúpula sobre la nau i façana amb coronament ondulat. El seu absis presenta la curiosament d'estar parcialment excavat en la roca. Telèfon: 977.41.15.80
Festa de la Mare de Deu de l'Aguda a Torà (la Segarra) - Santa Maria de l’Aguda és dalt d’un turó i oberta a tots els vents, antigament dita del Castell i citada amb aquest nom l’any 1010 quan es donada a Santa Maria de Solsona. Es tracta d’una església d’una sola nau coberta amb volta de canó seguit sense arcs faixons. Pel que fa a l’exterior, la part més destacable és l’absis bastit al segle XII i ornat d’arcuacions i bandes llombardes. Aquest és l’escenari de l’aplec anual de la Mare de Déu, cada Dilluns de Pasqua, en què els toranesos pugen a menjar-se la taronja.
Aplec a l'ermita de la Foia de Cabassers (el Priorat) - es celebra diumenge de Pasqua i es subhasten set grans coques.
Aplec al santuari dels Munts (el Lluçanès) - cada Dilluns de Pasqua florida el santuari dels Munts, situat a 1.059 metres d’altitud, situat al terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès acull un aplec popular. El Santuari acull la marededéu dels Munts, una marededéu bruna d'estil romànic. L'aplec compta amb l'anada fins al santuari, una missa, una cantada de caramelles i una rifa benèfica.
Aplec de Pasqua a l'ermita de la Mare de Déu de l'Abellera (el Baix Camp) - el Dilluns de Pasqua de Ressurrecció en el marc d’un aplec durant el qual es fa missa, es ballen sardanes, es canten caramelles i els goigs a la Mare de Déu i es sorteja una mona.
Aplec de Santa Eugènia a Agullana (l'Alt Empordà) - se celebra dilluns de pasqua i compta amb quatre segles de tradició. Molt ric en costums i usos folklòrics, congrega, any rera any, prop de mil persones provinents sobretot de l'Empordà i del Rosselló. Al matí, tres parelles de joves del poble, vestits a l'antiga, surten de la plaça major acompanyats de la cobla i seguits per la resta dels romeus. Ja a l'ermita, la festa continua amb una missa solemne, en el decurs de la qual es reparteix un pa d'ofrena guarnit amb un branquilló de bruc florit, i es canten els goigs a la santa. Beneït el terme municipal i interpretades dues sardanes a l'esplanada de l'ermita, la gent es dirigeix al lloc dit Baix Prat. Aquí, mentre els assistents dinen, els pabordes i la cobla es dirigeixen primer a la taula de l'alcalde i posteriorment a totes les altres i a ritme de maniera treuen a ballar algú de cada coa el "llevant de taula". A mitja tarda, davant l'ermita, té lloc el "Ball del ramallet" antigament del "Ball del buquet i cornet". Situats els assistents en rotllana, l'alcalde i la seva parella donen una volta d'honor a la fi de la qual se li lliura la vara d'alcalde; nova volta i en acabar aquesta, paga simbòlicament amb una moneda d'or i s'ofereix una toia o ram de flors a la seva parella. Acabades les voltes d'honor, és el públic en general qui es posa a la cua i compra per a la balladora escollida una flor o "buquet" i una paperina o "cornet" plena de confits. A continuació i a ritme de maniera les parelles ballen tot lluint el ramallet. Al vespre, a la plaça d'Agullana la festa es tanca amb la ballada de la "Sardana de les cuineres", sardana de germanor i d'una sola anella. Telèfon: 972535206
Aplec de Santa Reparada de Cinclaus, Aj. l'Escala (l'Alt Empordà) - cada Dilluns de Pasqua, l’Escala inicia la temporada sardanista amb l’Aplec de Cinclaus, una activitat organitzada per l’Agrupació Sardanista Escalenca Avi Xaxu i celebrada a la plaça del veïnat escalenc de Cinclaus (entrada nord) i a l’entorn de la seva capella-ermita amb advocació a Santa Reparada, des de fa uns anys de titularitat municipal.
Aplec de la Mare de Déu de Collbàs a Carme (l'Anoia) - la imatge de la Mare de Déu de Collbàs - que té al nen a la mà esquerra i un bolet a la dreta- fou trobada per uns pescadors a la vora del riu Anoia, prop de Carme. Aprop de l’ermita hi ha font. És tradició vinculada a aquest aplec, que es celebra Dilluns de Pasqua de Resurrecció, el Ball del Càntir en què els balladors duen un càntir de terrissa al cap, bastant gros i ple d'aigua. Els balladors han d'evolucionar mesuradament per tal que l'aigua no els caigui a terra. Es va recuperar en el marc de la Festa petita de Sant Martí, al novembre. La gent puja a l’aplec i menja al voltant del foc. Hi ha missa, sorteijos, caramelles i una sardana alegre dedicada a Collbàs.
Aplec de la Mare de Déu de Barrulles a Capafonts (el Baix Camp) - Se celebra el segon diumenge de Pasqua. Un pastor va trobar la imatge al costat d'una font i se li erigí una primitiva ermita, datada del segle XII, que durant molts anys va custodiar la talla policromada del segle XV. Als anys 1930 l'ermita i la imatge estaven molt malmeses: l'ermita fou restaurada el 1956 mentre que la imatge fou restaurada parcialment i en l'actualitat és a l'església de Capafonts. L'aplec consisteix en una arrossada a càrrec de l'Associació de dones Verge de Barrulles, que s'ocupa del manteniment de l'ermita.
Aplec a la Font Bordonera d'Organyà (l'Alt Urgell) - La Font Bordonera és el naixement del riu Fontanet que va a desembocar al Segre. Després de circular per dins la muntanya a través d'aqüífers subterranis, l'aigua sorgeix amb força en aquest paratge natural de gran bellesa, poblat per grans boixos i altres arbres monumentals. Se celebra una missa a l'aire lliure i un dinar pels contorns d'aquest gran doll d'aigua que des de temps antics abasta al poble d'Organyà.
Aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Vida de Cistella (l'Alt Empordà) - el santuari de Nostra Senyora de Vida (la Mare de Déu de Vida), és al cim d’un turó cobert d’olivars, situat entre dues rieres, des del qual es gaudeix d’un immens panorama, poc menys d’1 km a ponent de Cistella. La capella primitiva era dedicada a sant Miquel, i havia estat bastida pels veïns de Cistella el 1429 al lloc que llavors s’anomenava Puig Corcoll. A la segona meitat del segle XVII, el rector Francesc Veí la reconstruí i segurament fou aleshores que s’hi instaurà la dedicació a la Mare de Déu de Vida. De la primera esglesiola del segle XV, en resta només l’absis, convertit en capella lateral. Al santuari se celebren aplecs al desembre i el Dilluns de Pasqua.
Aplec a Penyafel, Santa Margarida i els Monjos (l'Alt Penedès) - el Santuari de la Mare de Déu de Penafel o Penyafel és una petita església romànica on és venerada la imatge gòtica i bruna de la Mare de Déu de Penafel, que segons la llegenda fou trobada vora una font, on li fou aixecada l'actual capella. S'esmenta la primitiva església en un document del segle XII. Fins al començament del s. XX conservà dos retaules gòtics, del s. XV. Els dia de Pasqua Florida s'hi fa l'aplec, amb missa, ofrena de flors, cant dels goigs, cantada de caramelles, sardanes i el sorteig d'una gran mona de Pasqua. S'hi fa una gran arrossada popular. Era anyalment visitada el dia de Sant Marc per la comunitat de preveres de Vilafranca i molta gent de la rodalia.
Aplec del Saiol a Moià (el Moianès) tradicional aplec que se celebra al Mas Saiol cada any durant el Dilluns de Pasqua de Resurrecció. L'Aplec era un esdeveniment molt esperat per tothom, es feia festa grossa, hi participava gairebé tota la gent del poble i els protagonistes eren els administradors dels Sants i les eres del Saiol. Es feia ball, es rifaven ous, espatecs i alguna llonganissa. La raó que l'aplec girés entorn dels ous, així com passava amb altres celebracions, era degut a la gran producció que n'obtenien els pagesos: en aquella època de l'any, les gallines ponien molt i per això eren protagonistes des del Carnestoltes (botifarra d'ou) a Pasqua (mones tradicionals amb ous) passant per la crema de Sant Josep. A les tres de la tarda (hora solar) a l'era de baix del Saiol s'hi instal·laven les virolles, que a Moià se'n deien viroles. El joc de la Virola era una fusta quadrada amb una fletxa central que girava, amb el suport d'un piu, dins de la seva circumferència.
|
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
)
