NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 29 de març de 2024 | Segon    cerca       subscriu-te   

Ecosistema: Protagonistes > Nans, cabuts i capgrossos > Capgrossos


Elecció del capgròs de l'any
El camí cap a l'immortalitat
Terrassa (el Vallès Occidental)


Cap de moro


Els candidats el dia que són proclamats


Un homenatjat amb el seu capgròs


Alguns dels capgrossos terrassencs


L'artista construïnt el capgròs


 

Algunes poblacions catalanes estan engreixant la seva col·lecció de capgrossos mitjançant un acte que constitueix un gran homenatge festiu a alguna persona que ha destacat en la defensa o millora de la vida social o cultural local. Una d'aquestes poblacions és Terrassa, que cada any, com a preludi de la festa major d'estiu, elegeix el Capgròs de l'Any.

L’origen dels capgrossos, també anomenats nans, cabuts o cabeçuts és incert i, com en la majoria de les manifestacions de la cultura popular i tradicional catalana, compta amb diverses hipòtesis al voltant de la seva aparició. Ara bé, si bé sobre l’origen i funcions d’aquestes figures de cartró pedra hi ha diverses teories, podem constatar, en canvi, quin és el procediment mitjançant el qual, avui, moltes poblacions creen els seus capgrossos i amb quines intencions ho fan.

A Terrassa, per exemple, cada any elegeixen el Capgròs de l’any d’entre una sèrie de “capdidats” elegits per votació popular mitjançant un acte que té per funció reconèixer la contribució d’una determinada persona en la vida de la comunitat. D’aquesta manera es vol deixar constància, immortalitzar, per a les generacions posteriors, a una determinada persona que ha destacat per la seva particular personalitat, per la seva contribució a la millora de la vida social i cultural de la ciutat o poble.

Estructura de la cerimònia

A Terrassa, aquest ritus comença molt abans amb la presentació de les candidatures a "capdidats": persones que mereixen ser immortalitzades en un capgròs de cartró pedra per la seva contribució a la vida comunitària. En d'altres indrets els candidats són proposats i votats bé de forma popular, bé mitjançant una comissió. Els candidats poden ser vius o morts.

Una vegada escollit el personatge, s’encarrega la construcció del Capgròs a un artista especialitzat en la creació d’aquest tipus de figures.

La proclama de la persona elegida es fa el el marc d’un acte solemne en què hi participen tots els candidats i una representació de la vida social i cultural de la ciutat. En la lectura de la proclama s’exposen els motius pels quals la ciutat ha decidit fer-lo capgròs i tot seguit es presenta en societat la figura festiva que el representa. En algunes poblacions el capgròs nou balla conjuntament amb la resta de capgrossos d’edicions anteriors, en una espècie de dansa de reconeixement i de benvinguda.

Una vegada presentat en societat el capgròs de l’any passarà a formar part del seguici festiu de la ciutat i participarà en tots aquells actes en què la població consideri que ha de representar tot el poble. El principal acte en què ha de participar el nou nan és la cercavila col·lectiva de la festa major d’estiu i en les cercaviles d’aquelles festes durant l’any, com el Corpus, en què la col·lectivitat es manifesta com a tal.

Si la persona és viva serà ella mateix l’encarregada de dur el capgròs en tots els actes protocolaris i cercaviles que ho requereixin, però si la persona és morta, podrà ser qualsevol voluntari qui s’encarregui de passejar el record de la seva presència pels carrers i places del poble perquè d’aquesta manera, mai ningú oblidi a aquella persona.

Altres poblacions com Matadepera també tenen aquest interessant sistema de, mitjançant la creació de nous capgrossos, recordar a determinades persones del poble o ciutat.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Casinet de l'Espardenya


  4373 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Un segle i mig de Nanos a la ciutat de Berga
Rumbo Soler, Albert / Amalgama Edicions
Publicat amb motiu del 150è aniversari de la introducció dels Nanos Vells ...

comprar
Ball de Nans de Torredembarra
Morlà Gómez, David / Agrupació de Balls Populars de Torredembarra
Aquest és el títol del primer volum de la col·lecció de monogràfics "El ...

llegir
El ball de cabeçuts de Ribes. Una tradició perduda: recuperem-la!
Callao Mestre, Ester / Ajuntament de Sant Pere de Ribes
L'ester Callao aporta informacions i reflexions d'interès sobre el ball ...

comprar
Ei, els Nans Vells s'emboliquen!
Alàs, Núria / La Patumaire Edicions
Com de costum, la Patumaire Edicions teixeix aquest conte amb un text divertit ...

comprar
Ei, els Nans Nous investiguen!
Alàs, Núria / La Patumaire Edicions
En aquesta nova entrega, els protagonistes són els Nans Nous, l’última ...

comprar
Capgrossos!
Serra, Sebastià / El Cep i la Nansa Edicions
Aquest any els capgrossos no podran sortir a la cercavila de la Festa Major! ...

comprar
El barret del Nano Capità
Diversos autors, / Associació d'Amics de la Colla Jove i Insitu Comunicació
Conte infantil que gira al voltant d'un dels capgrossos que formen part ...

llegir
Els caps, cap a on?
Grau i Martí, Jan / Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Si donem un cop d’ull a l’actual paper dels nans i dels capgrossos dins ...

Els Nanos Vells de Berga
Rumbo Soler, Albert / Revista Gegants n. 62



Casinet de l'Espardenya
http://es.geocities.com/casinetdelespard...
Terrassa (el Vallès Occidental)
casinetdelespardenya@gmail.com




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org