Autoritats inaugurant obres. Foto: Joan Florit
Bujot davant d'una casa
Bujot que representa una turista
Un bujot amb les seves creadores
Bujot que es queixa de les obres a Maó
Bujot amb cartell. Foto: Joan Florit
Bujot en una escola
Imatge antiga de l'espectacle piroteatral Foto: Miquel Villalonga
Un moment de l'espectacle pirosatíric del 2009
Drac que acompanya els diables
Diable encenent carretilla
Canyes verdes. Foto: Joan Florit
El fester i els bujots en flames
|
| Com en d'altres localitats de la zona del llevant menorquí Maó celebra la Festa de Sant Joan amb el foc del fester i amb la sàtira dels diables i dels bujots, unes figurotes fetes de palla o de pedaços de roba vella que s'exhibeixen públicament per satiritzar determinats aspectes de la vida local.
Els bujots de Maó
Els bujots són uns ninots estrafolaris que cada família fa a casa seva amb tot allò de vell, sobrer o fet malbé que jau als armaris: sabates, mitjons, camisetes, pantalons, guants, draps i tot tipus d'altra roba vella.
Els bujots poden fer-se sols o en un context determinat, en funció de si el que es vol és fer al·lusió a una persona o a una situació que es considera injusta. El bujot es dota de cert contingut: representa a una persona viva o a alguna cosa negativa, que es vol satiritzar. I per això es crema al final: cremant al bujot es crema, simbòlicament, aquella situació. Aquesta pràctica deriva de l'antiga creença segons la qual tal com la imatge sofreix, així també ho fa la persona a qui representa i que cremant allò que representa al mal, el mal pot arribar a desaparèixer.
A Maó, la tradició de construir bujots està vinculada a la unitat familiar, de manera que moltes portalades, davant les cases, exhibeixen aquests dies previs a la nit més curta de l'any els bujots que ha construit la familia que hi viu. N'hi ha de totes formes i colors. Molts d'ells duen uns cartellets escrits en menorquí explicatius de la situació que denuncien, unes frases, sovint rimades, amb què ajuden a fer entendre el sentit d'aquell bujot.
Modernament, també les escoles han adoptat el costum i són els fillets i filletes que aquests dies encara són als col·legis els que trien el tema i construeixen el bujot, en col·laboració amb els professors.
Els orígens dels bujots
No queda molt clara la procedència, ni en el temps ni en l'espai, dels bujots que es construeixen i cremen al fester de Sant Joan la nit del 23 de juny en diferents pobles de l'est de Menorca. Hi ha qui pensa que el costum de construir bujots és propi dels maonesos i que, en anar a viure en poblacions properes, exportaren el costum a la resta de pobles. Però també hi ha qui creu que aquest és un costum bàsicament rural, vinculat a la pagesia, provinent dels espantalls que s'utilitzen als camps per fer fora als animals dels horts i els sembrats. Segons aquesta versió, més realista, una vegada acabat el seu ús als camps com a espanta-ocells, els pagesos els personalitzaven per a fer sàtira i crítica social i els deixaven pels carrers de la ciutat.
Pel que fa al seu emplaçament original dins el calendari, hi ha autors que consideren que aquests bujots foren inicialment vinculats a una festa diferent a la de Sant Joan i que posteriorment foren incorporats a la celebració solsticial. Alguns veuen punts de connexió amb els bujots de les festes de Pasqua, com els que tenen lloc a Ciutadella. Altres creuen que, en tant que sembla que bujot prové de boig, "bojot" es deu referir al ninot que obria les portes de les celebracions de Carnestoltes, les més boges de l'any. I finalment hi ha qui pensa que són com els ninots de mitja Quaresma de moltes poblacions del País Valencià, com Cocentaina, una manera arcaica (i molts efectiva!) de fer crítica social i sàtira, i el precedent més immediat de les falles.
Al Principat de Catalunya, està documentat abastament que moltes fogueres de la Nit de Sant Joan les coronava un ninot amb forma humana que simbolitzava tot allò que es volia cremar i que els nens i nenes jugaven a apedregar-lo amb l'objectiu de tumbar-lo abans que les flames l'arribessin a consumir.
Sigui com sigui i vinguin d'on vinguin, el cert és que el costum de construir uns ninots estrafolaris amb forma humana, exhibir-los públicament i després destruir-los llançant-los al foc és una pràctica molt extesa a diferents pobles de Menorca per celebrar la festa de Sant Joan i és, encara avui, un instrument molt eficaç i divertit per airejar problemes i practicar la sàtira i la crítica política i social en clau local.
Petita història de la festa
Durant molts anys, a Maó les festes de Sant Joan es van celebrar d'una manera semblant a com es celebren avui les festes de Sant Joan de Ciutadella. El 23 de juny, la vigília, sortien pels carrers els organitzadors de la festa de l'any en curs (anomenats Confrares de Sant Joan) a fer una capta en favor de la celebració, acompanyats d'un banderer, un sobreposat i un flabiolaire. A s'horabaixa, després de la missa de completes en honor al sant es repartia, al so d'una tonada característica, s'aigo-ros (aigua de roses) que duien dins unes almorratxes de vidre bellament guarnides per a l'ocasió. Havent sopat, al voltant dels festers i els bujots es feia el "ball encantat", una dansa amb què les noies, vestides amb les seves millors gales, encantaven o subhastaven les ballades, a ritme de jota i fandango. L'endemà, 24 de juny, sortien els cavalls i els cavallers amb les seves canyes verdes a fer jaleos i les visites a les cases.
Més modernament, cada barriada de Maó celebrava la seva festa de Sant Joan amb la construcció i encesa d'un fester que anava a càrrec de la pròpia associació de veïns. N'hi havia 4 o 5, corresponents als diferents barris de Maó (Es Molí d'Es pla, Camí d'En Barrotes i Santa Maria...) Les famílies eren les encarregades de construir bujots i els llançaven a la foguera excepte un, que s'indultava i es guardava en dependències municipals com a record de la festa. Per animar a fer bujots als veïns, s'inicià aleshores un concurs que en guardonava els millors amb premis en metàl·lic i que es manté en la festa actual.
Avui, la festa de Sant Joan de Maó es celebra de forma unitària a Es Freginal i ha perdut bona part dels seus elements originals, en part pel fet que les Festes de Sant Joan de Ciutadella han agafat tanta volada que fins i tot molts maonesos es desplacen fins a s'altra banda de l'illa aquests dies. Molts, excepte els que tenen fillets i filletes, que es queden a la festa de Sant Joan de Maó.
En l'actualitat, la festa es basteix al voltant de dos elements, el foc i la sàtira, i en tres eixos: la construcció i exhibició de ninots satírics, la construcció de la foguera o fester de Sant Joan i l'escenificació d'un espectacle pirosatíric a càrrec de la colla de diables local.
La vigília de Sant Joan, tots els bujots que han estat construits els dies abans de la celebració són conduits fins el fester: s’exibeixen per darrera vegada al costat de la foguera abans de ser llançats al foc.
Als bujots que hi ha al fester els acompanyen milers de canyes verdes que els fillets i fillets duen a la festa i que, abans que encenguin el foc, també llancen al fester. Les canyes verdes, que preparen els nens a casa seva, amb ajuda dels seus pares o amics, estan ricament guarnides i duen penjades tot tipus de fruits i llepolies (caramels, xupa-xups, gominoles, etc). Els nens competeixen amicalment per veure qui ha fet la millor canya verda.
Espectacle pirosatíric
La sàtira té la seva segona aparició a la festa abans que s'encengui el fester a mitja nit. La colla de diables locals representa, cada any, una petita obra de teatre casolà, amb un component altament satíric sobre algun tema de la més rabiosa actualitat.
La representació acaba amb l'encesa d'abundants efectes pirotècnics i un petit correfoc per la zona, que executen acompanyats d'un drac.
Text: Manel Carrera i Escudé, amb informacions de Joan Florit Sans
Fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
