|
Calendari: Festes d'Estiu > Teatre popular > Festes de bandolers
|
|
Torna en Serrallonga
Sota la capa d'en Serrallonga
Sant Hilari Sacalm (la Selva), Darrer cap de setmana de setembre
Gràfica a de la festa
Trobada de gegants bandolers
Mercat barroc
Ball d'en Serrallonga
En Serrallonga i la Joana entrant en escena
En Tocasons
El Gabatxet
|
| La festa Torna en Serrallonga és una celebració que té per objectiu, recordar la figura d'un heroi romàntic i un dels mites populars més importants de la Catalunya Vella: en Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, un dels més grans bandolers catalans.
Tot hi haver passat més de quatre-cents anys de la seva mort, la figura d'en Serrallonga, el llegendari bandoler català, segueix ben viva en la memòria col·lectiva dels catalans i manté encara avui uns alts índex de popularitat. Bona prova d'això és la pel·lícula que sobre la seva vida i les seves gestes increïbles acaba d'estrenar TV3.
Qui va ser en Serrallonga?
Serrallonga fou el sobrenom de Joan Sala i Ferrer, nascut el 1594 en el si d'una família rica i pagesa de Viladrau i decapitat a Barcelona l'any 1634. Se'l conegué amb el nom de Serrallonga perquè l'any 1618 es casà amb Margarida Tallades, la pubilla del mas Serrallonga de Querós.
En Serrallonga fou un del més grans bandolers catalans del segle XVI. En el context d'una Catalunya interior marcada per la crisi general al camp, molts catalans es veieren abocats al bandolerisme, al robatori i segrest de persones amb l'objectiu de guanyar diners. Amb els anys, a Catalunya s'establiren dos bàndols oposats de bandolers, els Nyerros i els Cadells, que mantenien pugnes pel territori que assoliren la màxima virulència al segle XVII. Tot i que Serrallonga inicià la seva vida bandolera, l'any 1622, per un cúmul de petits malentesos, ha acabat sent considerat com el cap dels Nyerros i el major bandoler català de tots els temps.
Famós pel seu caràcter galant (se li coneixen tres amants), noble i lleial amb els seus amics, però també valent, furiós i venjatiu amb els seus enemics, en Serrallonga i la seva quadrilla d'homes armats amb pedrenyals, escopetes, pistoles i punyals cometien tot tipus de gestes, des de robatoris a assassinats. El seu àmbit d'actuació fou la Catalunya Vella i sempre que aconseguien un botí, se'l repartien als boscos de les Guilleries, que coneixien tant bé. Perseguit intensament pels representants del poder militar i polític, foren moltes les crides dictades per la justícia per capturar a qui es coneixia com a "enemic del rei". Visqué molts anys amagat en refugis al bosc o la muntanya, protegit per pastors i ramaders, i també en castells de senyors valedors i en masies protectores (les lloques). També l'ajudaven rector i eclesiàstics, batlles, hostalers i grans propietaris. La seva misteriosa i apassionant història acaba amb la seva captura, un judici confús i l'execució de l'heroi, a qui decapitaren, l'any 1634. Durant molts anys, el seu cap fou exhibit dins una gàbia damunt un portal a l'entrada de Barcelona com a escarment pels que, ja en vida seva, volgueren seguir el seu exemple.
Amb la seva mort, en Serrallonga es converteix en heroi patriòtic, en un personatge mític que com Robin Hood, robava als rics per donar-ho als pobres i finalment, com a valedor dels valors ecologistes i de defensa de la terra. Són moltes les llegendes recollides per la tradició oral que relaten les seves gestes, i moltes les cançons populars que s'han compost en honor als bandolers. també hi ha abundants novel·les, obres de teatre, literatura infantil, còmics, poesies, etc
La festa
Torna en Serrallonga és una iniciativa per promoure la relació que van tenir Sant Hilari Sacalm i les Guilleries en la vida d'en Serrallonga i, al mateix temps, recuperar la cultura popular i tradicional lligada a la historia del bandolerisme barroc.
Per aquest motiu, l'associació Torna en Serrallonga organitza un cap de setmana ple d'actes i activitats, amb la col·laboració d'hilariencs, d'amics de les tradicions, d'entitats i d'institucions. S'hi fa un Mercat Barroc d’artesans i comerciants, es programen visites guiades pels entorns naturals del bandoler, s'hi fan tallers de cançons, lectures de llegendes relacionades... i aquests dies els restaurants del poble fan el menú del bandoler.
L'acte central de la festa és una cercavila dels grups de Ball de Serrallonga que, procedents de tot Catalunya, s'arriben a Sant Hilari per representar el seu ball. Des de l'any 1999 també es celebra una Trobada de Gegants Bandolers, que convoca totes les figures de gegants que representen bandolers.
El Ball d'en Serrallonga
La popularitat aconseguida en certes contrades de Catalunya per les malifetes d'en Joan Sala i especialment la seva faceta romàntica i d'heroi popular, va fer que al segle XVIII cristal·litzés un tipus de representacions, anomenades "teatre de plaça", "danses dramàtiques o simplement "ball", que escenificaven paratges de la vida del bandoler. Eren interpretades per la mateixa gent del poble els dies de carnestoltes o festa major, i consistien en narracions de les gestes de sang i fetge dels bandolers. El ball parlat d'en Serrallonga fou àmpliament difós entre els segles XVIII i XX i encara avui s'escenifica en el marc de moltes festes populars catalanes.
El Ball d'en Serrallonga és un ball parlat, anomenat així perquè es porta a terme a l'aire lliure en alguna plaça del poble i conté una narració. Existeixen diverses versions del text amb què s'acompanyava el ball, de les quals encara moltes són accessible per Internet. El ball pròpiament dit recrea el moment en què el cap dels bandolers, en Serrallonga, va reclutant els seus companys a mida que aquests exposen les seves malifetes. El diàleg entre el cap i els seus col·legues que volen entrar a la quadrilla s´alterna amb un seguit músiques, disparades de trabucs i gresca general. El ball té un caràcter burlesc i de paròdia i intercala diàlegs seriosos amb altres de còmics.
La primera versió escrita que es coneix és el Ball d´en Serrallonga de Tona, que és del 1760. A Catalunya són molts els pobles que tenen la tradició de representar aquest ball: a Alcover, Altafulla, Barcelona, Bonanova, Bulaternera (el Rosselló), cabanes, Capdevànol, Canovelles, Cànoves, Cartellà, Elna, L'espluga de Francolí, Gràcia, Guardiola del Penedès, Llofriu, Manlleu, Mataró, Montblanc, Olot, el Palau del Vidre (el Rosselló), Pardines, Perpinyà, Reus, Ripoll, Sant Joan les Fonts, Sant Hilari Sacalm, Sants, Sitges, Surroca, Terrassa, Tona Torelló, Tortellà, Valls, el Vendrell, Verges, Vic, Vic Viladecans, Vilafranca del Penedès, Vilallonga del Camp, Vilanova i la Geltrú.
Els balls que es realitzen en l'actualitat tenen unes característiques comunes que els identifiquen com a Ball d'en Serrallonga, però hi ha algunes diferències entre ells: uns tenen més predomini de text, altres la música i les cançons, altres els trets... Els temes representats també poden ser força variats, des de narracions de vides de bandolers fins a sàtires polítiques i socials.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Associació Torna en Serrallonga
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
comprar
| |
Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç del Munt - Serra de l'Obac)
Ferrando i Roig, Antoni / Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Visió apassionant del bandolerisme que va tenir per escenari l’àrea del ...
|
|
|
comprar
| |
Serrallonga, el bandoler llegendari català
Roviró i Alemany, Xavier / Farell Editors
No hi ha cap dubte que en Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, ha estat ...
|
|
|
| |
Serrallonga, l'últim bandoler
Capdevila Roure, Llorenç / Proa
Qui va ser en realitat Joan Sala i Serrallonga? Un lladre generós o un ...
|
|
|
| |
Pirates, bandolers i bruixes
Alcoberro i Pericay, Agustí / Editorial Barcanova
Les falconades dels corsaris del Magrib i la construcció d’una xarxa de ...
|
|
|
comprar
| |
El Bandolerisme a la Catalunya Occidental (1473-1616)
Lladonosa, Josep / Rafael Dalmau Editor
Aquest llibre ens transmet una acurada descripció del fenomen del bandolerisme ...
|
|
|
| |
El bandolerisme català del barroc
Reglà i Campistol, Joan / Edicions 62
Aquest llibre és una història sistemàtica del bandolerisme català durant ...
|
|
|
| |
El Bandolerisme català I La història
Reglà i Campistol, Joan / Ediciones Aymá
Aquest llibre és un passeig per el fenomen del bandolerisme durant els ...
|
|
|
| |
El Bandolerisme català II La llegenda
Fuster, Joan / Ediciones Aymá
Complementant el treball històric del Dr. Joan Reglà, Joan Fuster escriu ...
|
|
| |
 | | | | |
|
ECOSISTEMA
