|
Calendari: Festes de Tardor > Festes de Santa Caterina > Captiris infantils de les "caterinetes"
|
|
Festa de Santa Caterina i Sant Nicolau
Un dels moments més esperats de l'any pels xiquets i xiquetes
Vinaròs (el Baix Maestrat), 25 de novembre o divendres anterior
Dos xiquets menjant-se la prima
Amb el catxerulo a l'entrada de la residència d'avis
Una de les colles de xiquets, l'any 1974
Xocolatada
Dibuixos del catxerulo fets per la canalla
Recitant una lloa
Preparant el pastisset
Menjant la prima
|
| Aquesta és una de les diades amb més tradició de Vinaròs i un dels moments més esperats de l'any pels xiquets i xiquetes. Tot i que la festa es celebra de manera diferent en cada escola, manté alguns elements comuns: la presència del "catxerulo" i la figura del gall, la cantada de lloes, l'estrena de roba nova, l'intercanvi de regals amb els mestres i la menja de la prima, el pastís propi de la jornada.
Finals de novembre és, a Vinaròs i a moltes localitats del Baix Maestrat, sinònim de caterinetes i nicolauets. Aquesta és una festa d'arrel medieval i que participa de les anomenades "llibertats de desembre", moments en què l'ordre del món es capgira momentàniament. Aquesta és una diada especial en què els infants prenen el protagonisme per uns dies i se'ls concedeix certes llicències.
La tradició
Antigament la celebració durava una setmana i es desenvolupava en dos moments força diferents: pels volts del 25 de novembre les xiquetes celebraven la diada de Santa Caterina, mentre que els xiquets celebraven la seva festa pels volts del 6 de desembre, diada de Sant Nicolau. Ambdues festes eren quasi bé idèntiques, però un dia era dedicat als nens i l'altre a les nenes.
El dia de la vespra de Santa Caterina les xiques anaven a "pegar la volteta", una espècie de cercavila de lluïment. Habillades amb els vestits i sabates que estrenaven aquest dia, feien una cercavila pels carrers cantant les cançons tradicionals de la jornada. Les xiquetes desfilaven ordenades rera una bandera identificativa de l'escola a la que pertanyien. La comitiva passava per tots els forns i les pastisseries de Vinaròs, on les xiques s'esforçaven a cantar bé per tal que els donessin caramels i altres llepolies. L'endemà al matí era tradició que les xiques portessin un present en forma de menjar o altres regals als mestres. Més tard oien missa i anaven al riu a menjar-se la prima o pastisset, un dolç de merenga que solien dur dins la caixa de sabates que estrenaven aquell dia.
El dia 6 de desembre, en canvi, la festa la celebraven els xiquets, anomenats "nicolauets". El dia de la vespra de Sant Nicolau, les diferents colles de nicolauets sortien a fer una capta pels carrers i places de Vinaròs armats amb el "catxerulo" recitant lloes davant de les pastisseries i botigues per tal que els tiressin caramels "a rape" i els donessin diners. Aquesta cercavila també s'anomenava "córrer el gall" perquè aquell dia, els xiquets tenien permís per matar un pollastre d'entre els que es trobessin pels corrals per on passaven. Un dels elements destacats de la festa era el "santmicolau", avui conegut per "catxerulo", un llarg pal amb forma de llança del que pengen centenars de cintes de colors. Com que en cada edició de la festa es penjava una cinta nova, el catxerulo més valorat era el que duia més cintes. La sortida de les colles de nois, cadascuna amb el seu catxerulo, es produïa de forma desordenada i espontània, i servia perquè els nens demostressin la seva força i poder. Moltes vegades les diferents colles jugaven a intentar trencar la punta del catxerulo d'una colla rival. Els que hi havien participat expliquen que hi havia molta rivalitat entre els diferents col·legis i que alguns anys s'havien produït enfrontaments, a vegades amb llançament de pedres inclosos. L'endemà, dia de Sant Nicolau, els xiquets, que també estrenaven la roba d'hivern, anaven a missa dins l'escola, entregaven els obsequis als mestres, i en sortir pegaven una volta per la població per tal de trobar i caçar un pollastre, que es rifava dins l'escola tot seguit. A la tarda, també anaven al riu a menjar-se la prima.
Expliquen que les trobades pels carrers entre les colles de nens i les nenes, i a l'inrevés, havien estat freqüents: uns es mofaven dels altres en una espècie de batalla dialèctica no exempta de sàtira i festeig, que va donar lloc a les lloes, les cançons de la diada.
La festa actual
La festa actual ha canviat molt de com es celebrava antigament. Els aldarulls provocats entre les colles de nens i el canvi en l'organització de les escoles va fer que, en primer lloc, la festa de sant Nicolau es suprimís. En segon lloc, degut a la nova estructura mixta dels col·legis, la festa passà a celebrar-se conjuntament, els xiquets amb les xiquetes tots junts, el 25 de novembre, dia de Santa Caterina, i a l'interior de l'escola. Ja no se surt pels carrers i places ni es va al riu, ni es rifa cap pollastre. I, malgrat anomenar-se de les Caterinetes, la festa manté la major part dels elements de la festa dels nicolauets (el catxerulo, el gall, etc). La festa ha perdut alguns dels seus components fonamentals, com l'espontanietat i la llibertat, ha deixat de ser, d'aquesta manera, el ritu iniciàtic que havia estat, tant pels nens com per les nenes.
Malgrat la pèrdua d'alguns costums associats a la festa, la celebració encara és molt popular entre els xiquets i les xiquetes, que aquest dia estrenen la roba que portaran durant tot l'hivern (abrics, jerseis, sabates, etc). Tots i cadascun dels col·legis de la ciutat celebren aquest dia una jornada ben especial, de festa, tot i que cadascú a la seva manera. Al matí, es fa una xocolatada, una exposició dels dibuixos que els xics han fet sobre la festa, jocs populars (gincames, etc), passis de pel·lícules, tòmboles i rifes pel viatge de final del curs, etc. Un dels aspectes matinals de la celebració escolar actual és el concurs de lloes, que es realitza en col.laboració amb l'ajuntament, el gremi de pastissers i les escoles i que atorga premis a les millors. Les lloes són composicions de quatre versos amb rima consonant i que fan al·lusió a tots els elements de la celebració tradicional i, especialment, a l'enfrontament festiu entre nens i nenes.
La jornada també és un moment de convivència intergeneracional: en algunes escoles els xiquets van a veure els avis a les residències o cases particulars mentre que en d'altres són els pares que van a veure els infants a l'escola. Aprofitant aquesta sortida dels alumnes dels centres, es treu el catxerulo i es canten les cançons.
La prima o pastisset
Un dels costums associats a la festa de Vinaròs que s'ha mantingut és el fet de menjar-se un dolç anomenat la "prima" o pastisset. Antigament la prima s'elaborava a l'interior de cada casa i era un regal que els majors feien als més petits aquest dia i que els infants posaven dins la capsa de sabates que acabaven d'estrenar i s'anaven a menjar al riu.
Avui, a Vinaròs, és el Gremi de Pastisseria qui elabora els pastissets, els típics dolços d'aquesta diada fets amb merenga, fruites confitades i cabell d'àngel, dels que en regala un a cadascun dels alumnes del col·legi d'educació especial.
Text: Manel Carrera i Escudé, amb aportacions de Xavi Palomo
Imatges: Emili Fonollosa, Vinaròs News
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
