NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 15 de novembre de 2019 | Albert    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Carnaval > Batalles festives


Merengada
La generositat s'escampa
Vilanova i la Geltrú (el Garraf), Dijous Gras


Empastifada de merenga


Baixada de la merenga gegant


Els menuts s'afanyen a abraçar la "glòria" gegant


Un moment de la batalla


Bandera d'un grup de joves


Avisant a un amic perquè baixi


Jugant amb la merenga pel carrer


Nen amb la cara ben blanca


 

La Merengada, un dels elements constitutius del Carnaval de Vilanova i la Geltrú, es celebra pels carrers i places del centre d’aquesta ciutat el Dijous Gras. Es tracta d’una multitudinària empastifada col·lectiva amb merenga que a la tarda protagonitzen els més petits i a la nit els membres de les societats del Carnaval vilanoví.

La Merengada és un bon exemple de com les festes no s’inventen del no-res sino que quasi sempre són fruit de l’evolució d’antigues tradicions. També és un bon exemple de com moltes d'elles sorgeixen quan els antics costums familiars passen a l’àmbit públic, de casa al carrer. A Vilanova, la merengada neix casualment d'un acte de generositat d'un pastisser local.

La xatonada i la merenga de Vilanova

A Vilanova i la Geltrú, Dijous Gras és, com en moltes altres poblacions catalanes sinònim de menjar abundant. La tradició familiar marca que aquest dia s’ha de menjar xató de primer plat, un combinat de quatre truites apilades (de botifarra, d’escarxofa, de patata i d’albergínia) de segon i coca de llardons i merenga de postres. Molts d’aquests elements també formen part de la gastronomia carnestoltenca d’altres poblacions catalanes… excepte la merenga, un combinat de clares d’ou muntades i sucre, que és pròpia del Carnaval vilanoví. I és que, en efecte, aquests dies en moltes cases la merengada fa les delícies de vilanovins i vilanovines, que en mengen per dinar i per sopar, i els serveix per a jugar a empastifar-se la cara, un clar símptoma que el temps de Carnestoltes ja és aquí.

Història de la Merengada

La merengada va néixer l’any 1972 de la mà de Jaume Blanch pare, propietari de la Pastisseria Blanch, una de les moltes pastisseries de Vilanova i la Geltrú que aquests dies elabora merenga, ja sigui en el seu format individual o bé en la seva versió de pastís per a cinc o sis comensals, anomenat “glòria”. Aquell any, en Jaume va voler fer una “glòria” gegant per a posar a l’aparador de la botiga per tal que servís com a reclam publicitari. La merenga gegant va tenir tant d’èxit entre els nens i nenes de l’escola que hi ha al costat de la pastisseria que, quan a mitja tarda van entrar a demanar que els en donés una mica, en Jaume no va saber dir que no: va treure la gran merenga de l’aparador i la va deixar al bell mig del carrer. Els nens van començar aleshores a empastifar-se i a jugar de valent amb aquella merenga monumental que el pastisser els havia regalat. Aquest és l’inici de la “Merengada”...

L’any següent, el 1973, la pastisseria va voler repetir l’experiència de fer la merenga gegant i de treure-la al carrer perquè els nens, que s’ho anaven dient els uns als altres, hi poguessin jugar. I així s’ha anat repetint, amb algunes variacions, fins els nostres dies. Durant molts anys, la Pastisseria Blanch fou la única en celebrar la Merengada fins que, poc a poc, s’hi anaren sumant també la resta de pastisseries de la ciutat.

Expliquen que un any la merenga fou tant gran que no van poder treure-la per la porta de la Pastisseria Blanch i es van haver d’idear l’actual sistema per treure-la pel balcó, un sistema de corriola i politja que va de punta a punta del carrer i que permet fer baixar la merenga des del primer pis de l’edifici. En Jaume Blanch fill explica que cada any guarneix el bidó de merenga amb un dibuix diferent, en funció de la inspiració d’aquell moment.

La Merengada avui

La Merengada comença al matí, quan els pares i mares van a les pastisseries a cercar la coca de llardons i la merenga que aquest dia es menjaran, després del dinar, a l’interior de cada casa. Allà comença a ambientar-se la festa.

Havent dinat, els nens i nenes -que aquest dia tenen festa a l’escola- surten en grups pels carrers i es dirigeixen fins a la porta de la Pastisseria Blanch. Allà, una gernada de criatures espera el moment en què una gran merenga és baixada en politja des del balcó de la pastisseria. Quan la merenga arriba a terra comença la bogeria: els nens i nenes, proveïts per a l’ocasió amb vestits de plàstic, es llancen sobre el bidó de merenga per tal de tastar-la i començar el joc. Durant tota la tarda, els nens i nenes compren a la pastisseria unes mànegues de plàstic plenes de merenga que els serveixen com a munició per a la batalla. A partir d’aquí comença una gran empastifada col·lectiva que s’escampa pels carrers i places del centre de la vila. El mercat i la plaça major són dos punts d’aturada obligatòria pels menuts, doncs també allà s’instal·len sistemes de proveïment i repartiment massiu de merenga.

Però no només els més petits protagonitzen la merengada. Al vespre, les societats del Carnaval vilanoví organitzen Xatonades populars pels seus membres, uns àpats col·lectius que acostumen a acabar amb una merengada final entre algunes d’elles.

Text: Manel Carrera i Escudé amb informacions de Jaume Blanch fill


  4202 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





llegir
Batalles amb taronges. Notes sobre una pràctica festiva
Vallverdú Rom, Àngel / festes.org
Termes com Tomatina de Bunyol són prou coneguts a nivell ibèric i internacional ...



Pastisseria Blanch
http://www.pastisseriablanch.com/
Avinguda de Francesc Macià, 43
08800 Vilanova i la Geltrú (el Garraf)
93.893.06.20
jaumeblanch@telefonica.net

Federació d'Associacions pel Carnaval de Vilanova i la Geltrú
http://www.carnavaldevilanova.cat
Carrer Sant Sebastià, núm 11
08800 Vilanova i la Geltrú (el Garraf)
93.893.01.01
carnaval.vilanova@vilanova.cat



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org