|
Calendari: Festes d'Hivern > Les Falles > Les Falles a la ciutat de València
|
|
Mascletades
El compte enrera pirotècnic per a la Cremà
València (l'Horta), de l'1 al 19 de març
Un dels trons abans d'explotar
Muntatge de la mascletà
El mascles cauen al terra i exploten
El terrabastall és impressionant
El terratrèmol final
Aparell amb què es dispara la mascletà
El públic i la mascletà
El pirotècnic saludant des del balcó de l'Ajuntament
Foto amb la família del pirotècnic
|
| Cada any de l’1 al 19 de març, el centre de la ciutat de València es paralitza durant unes hores: a les dues del migdia en punt es dispara una gran mascletà, una impressionant simfonia de trons que fa embogir els milers d’espectadors que es reuneixen allí per viure i sentir una de les expressions més genuïnes de la cultura valenciana.
Les mascletaes o mascletades que cada dia, des de l'1 fins al 19 de març es disparen a la Plaça de l'Ajuntament de València són el senyal inequívoc, en forma de compte enrere, que la festa de les falles ja és aquí. Milers de persones es concentren cada migdia per escoltar la proposta d'una casa pirotècnica diferent.
El ritu de la mascletà
La mascletà de la ciutat de València és un esdeveniment col·lectiu que cada any congrega milers de valencians i valencianes, així com altres persones vingudes d'arreu.
Tot comença a primera hora al matí, quan el mestre traquer o pirotècnic encarregat de disparar la mascletà, juntament amb tots els seus ajudants, preparen atentament el muntatge de tota l’estructura de trons que faran esclatar. A València, tot el material que es dispara s'instal·la dins els límits que marca una gàbia de ferro protectora per evitar que cap artefacte pirotècnic surti descontrolat cap al públic.
A partir de les 12 del migdia milers de persones es van acostant als voltants de la plaça de l’ajuntament, que és convenientment preparada per a l’ocasió, amb els carrers tallats al trànsit motoritzat. El ritus és tant popular que, aquests dies, les escoles deixen sortir els nens i nenes una mica abans perquè puguin anar a escoltar la mascletà. Hi ha gent que arriba hores abans per a poder agafar un bon lloc, doncs com més aprop s'està de la mascletà millor. Fins i tot hi ha espais especialment habilitats perquè els malalts dels hospitals i els discapacitats físics i mentals puguin gaudir de la mascletà. També els familiars i amics de la família del pirotècnic disposen d’una zona especial per a ells, a primera fila. Mentre no comença l'esclat, pels altaveus sona música tradicional valenciana.
Quan queden deu minuts es llança un primer coet d’avís. Quan en queden cinc el segon i, finalment, el darrer, que marca l'hora exacte de començar: les dues en punt del migdia. Després d’uns breus instants en què el públic demana l’inici de la mascletà amb xiulets impacients, la fallera major, que és al balcó de l'ajuntament juntament amb la resta de la seva cort, pronuncia les paraules “Senyor pirotècnic! Pot començar la mascletà!”. Aleshores comença una impressionant simfonia d’esclats, que anant de menys a més, fa embogir els milers d’espectadors que es reuneixen allí per viure i sentir una de les més genuïnes expressions de la cultura traquera valenciana.
Aleshores, en tant que ritus, la gent que està asseguda es posa d’empeus i els que ja ho estan, miren fixament la successió de trons i fums. També hi ha qui tanca els ulls doncs la mascletà és sobretot una experiència per a ser viscuda i per a ser escoltada amb tot el cos. Ara bé, tot i ser una manifestació essencialment sonora, musical, també es pot complementar amb d’altres efectes visuals.
De fet, cada mascletà és diferent i cada pirotècnic crea la seva pròpia mascletà en funció de l'espai i el lloc on ha de ser disparada. Com a obra musical i sonora que és, tota mascletà té un ritme molt concret. Normalment, la successió d’impactes comença a ritme lent i va “in crescendo” fins assolir una intensitat i uns nivells de volum i potència impressionants.
Si la mascletà ha agradat, immediatament després d’haver-se acabat, el públic corre fins a abalançar-se fins l’indret on hi ha el pirotècnic per a felicitar-lo, entre aplaudiments i crits. El pirotècnic els correspon i tot seguit es fa pas fins al balcó de l’ajuntament, on hi ha els representants polítics i les falleres majors, des d’on saluda a tothom.
Les mascletades i les Falles de València
Tot i no ser una manifestació festiva originària de la ciutat de València- la cultura traquera valenciana neix als pobles-, les mascletades que aquests dies previs al 19 de març es disparen cada migdia a la plaça de l’ajuntament ha assolit una categoria diferent a la resta d'entre les que, durant tot l’any, es disparen arreu del territori.
La mascletà havia estat, en un principi i com passa en tantes altres poblacions valencianes on es celebren festes, una ofrena de foc a la divinitat a qui estaven dedicades i també l’esclat sonor que anunciava l'inici de les celebracions.
En el marc de la festa de les falles, tradicionalment només es disparava una única mascletà, el dia 19 al migdia. De fet, encara hui, les mascletades es disparen en el marc de la dinàmica festiva de cada falla, i són pagades per les comissions falleres.
Ara bé, en els darrers temps, les mascletades de la Plaça de l’Ajuntament de València s’han allargat en el temps i en l’actualitat i han adquirit una espècie d'aparador en què els pirotècnics competeixen per mostrar les seves millors produccions. En l'actualitat es disparen 19 mascletades, una per cada dia des de l’1 de març fins al dia de la Cremà de les Falles, el 19 de març al vespre.
Text: Redacció festes.org
Imatges: Arxiu festes.org i Amigos de la Pirotècnia
|
|
|
Sabies que...
Disparar a València és un honor pel mestre de traca o pel pirotècnic que és escollit per a fer-ho. Les millors mascletas són les del dia 1 i la del dia 19, que són disparades per les cases pirotècniques més prestigioses del moment. El públic que va a escoltar les mascletades a la plaça de València és expert i sortir xiulat de la plaça equival, pel mestre pirotècnic, un mal auguri.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | | | |
|
ECOSISTEMA
