NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dilluns, 10 de desembre de 2018 | Loreto | Dia dels Drets Humans    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Festes del Corpus > La Patum


Els dibuixos de les maces
Representacions artístiques dels éssers diabòlics de la Patum
Berga (el Berguedà), De Dijous a Diumenge de Corpus


Maça de la Patum del carrer de la Pietat


Maces a la Passada de Dimecres a la tarda


Salt de Maces a la Patum Complerta de Dijous


Un Ple


Dibuix d'una maça


Un altre dibuix


Dibuix d'una maça del carrer de la Pietat


Una altre dibuix de maça de la Pietat


Maces de la Patum de la Pietat


 

Dibuixos de personatges misteriosos, de les forces més ferotges de la Natura, encarnacions del perill pintats sobre pell de cabra i ressonant dins la caixa rodona de les maces: són les representacions artístiques dels esperits tel·lúrics, els éssers demoníacs de la festa de la Patum de Berga.

Els diables de la Patum

Una de les comparses o entremesos que participen de la festa del Corpus de Berga, la Patum, és el Ball de Diables. Els diables berguedans actuals són, probablement, la manifestació més arcaica d’entre les que hi ha en l’actualitat arreu del territori català. Està format per un conjunt de persones que, caracteritzats com a éssers demoníacs, participen de la Patum en dos moments ben diferenciats que han acabat donant origen als dos noms amb què es coneix als diables berguedans: Maces i Plens.

1. Les Maces

Els diables “Maces” prenen aquest nom de l’estri amb què subjecten els petards anomenats fuets.

Els diables maces participen dels Quatre Fuets que se celebren el diumenge abans de Corpus: dues actuacions de les Maces que tenen per objecte provar els coets que s’utilitzaran durant la festa. Les maces participen molt activament en les Passades de dimecres i dissabte de Corpus pels carrers i places de Berga, durant les quals tothom pot agafar la maça i fer el corresponent salt.

El seu primer moment estel·lar són els Salts de Maces durant la Patum de Lluïment de dijous i diumenge de Corpus a la Plaça de Sant Pere, en què vuit homes vestits de dimonis, amb la cara tapada per una màscara i brandant una maça fingeixen lluitar contra dues persones que representen sant Miquel i un àngel. La representació acaba quan, en esclatar el petard, el dimoni que el porta cau com a mort, i l'àngel simula clavar-li la llança i una espasa. Aquest salt s’acompanya amb la música que Joan Trullàs (Sallent, 1921- 2007) va compondre l’any 1963.

El seu segon moment estel·lar són durant els Salts de Maces de la Patum Complerta on, en canvi, només actuen quatre diables amb les corresponents Maces, però sense el vestit tradicional ni la màscara i també sense música, ja que evolucionen únicament al so del Tabal, tal i com es feia antigament.

2. Els Plens

Els diables “Plens” prenen aquest nom del fet que van plens del foc dels fuets que duen al cap i a la cua, i de l’herba que els recobreix el rostre. Els plens participen dels dos Salts de Plens de la Patum Complerta de dijous i diumenge de Corpus a la nit a la Plaça Sant Pere de Berga, durant els quals cent plens encenen els mil fuets que produeixen un devessall de foc i d'espetecs espaventable que molts comparen amb l’Infern i que constitueix, sens dubte, l’apoteosi de la festa. La música del Salt de Plens fou composada per Joaquim Serra entre 1888 i 1890.

Aquesta diferenciació entre les funcions i noms dels diables berguedans també la trobem en les altres Patums que tenen lloc a Berga abans o després del Corpus, com per exemple les del carrer de la Pietat.

Les maces i els seus dibuixos

Els diables Maces duen un pal de fusta de més de dos metres d’alçada acabat amb una caixa circular i un subjectador on s’hi instal·la el fuet de Patum que treu foc durant una bona estona i que finalment esclata. Aquesta caixa rodona és de fusta té dues cares recobertes, talment com si fos un tabal, de pell de cabra i conté unes pedres al seu interior que, en ser sacsejada la maça, produeix el seu so inconfusible.

Un dels aspectes més interessants i poc estudiats dels diables maces són els dibuixos que duen pintats a banda i banda d'aquesta caixa circular que corona la maça. Tot i que aquests dibuixos de les maces foren pintats en una època no gaire llunyana i foren reconstruïdes a primers del segle XX, han conservat la forma, la tècnica i l’estil antics. Les Maces velles són del 1930 mentre que les noves les van pintar els membres del Cau d'Art a mitjan dels anys 60. Es tracta de les representacions imaginades del que són els diables de la Patum, una bona pista per entendre el seu simbolisme.

I és que més enllà de la màscara i els vestits vermells i verds que duen, aquests dibuixos, en què es poden veure la cara de personatges misteriosos, sovint ferotges i cornuts, però també riallers i bons, són les plasmacions artístiques del què són els diables de La Patum de Berga: el resultat del sincretisme entre un tipus de divinitats precristianes, sovint representades amb mil colors i formes, amb el diable cristià, representat quasi sempre de color vermell, i amb banyes i cua negre.

Són una espècie d’éssers demoníacs, no necessàriament malignes, potencialment perillosos però beneficiosos per a l’home, encarnació de les forces dures de la naturalesa, aquelles que per fer el bé necessiten d’una acció contundent. Són l’encarnació dels esperits tel·lúrics, vinculats a ritus de renovació de la vida.

Text: Manel Carrera i Escudé, amb aportacions d'Albert Rumbo i Francesc Massip

Fotografies: Manel Carrera i Escudé




Altres representacions similars

La nostra cultura no és la única que té aquest tipus de representacions. L’hinduisme o el buddhisme, per exemple, també tenen aquest tipus de subdivinitats, com Bhairav, una encarnació ferotge de Shiva o els Mara, els éssers diabòlics del buddhisme. Pràcticament totes les cultures disposen d’aquest tipus de divinitats que semblen malignes perquè es representen amb formes terrorífiques però que, en realitat, són benèfiques per a l’ésser humà si aquest sap com tractar-les.


  5839 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Patum!
Rumbo Soler, Albert / Amalgama Edicions
Patum! pretén ser un llibre de divulgació, a l'hora que científic, sobre ...

La Patum: visions d'un segle
Rumbo Soler, Albert / Edicions Intercomarcals, S.A.
Publicat just acabat d’iniciar-se el segle XXI, l’any 2001, La Patum: visions ...

comprar
La Patum, el Corpus Christi de Berga
Felipó Oriol, Ramon / Edicions El Mèdol
Patum és una festa, un ritual, un cos format de comparses, berguedans, ...

La Patumàquia. Llibre de ninots de Patum
Capdevila i Herrero, Jaume / Sinopsis Disseny SL
És un llibre per a grans i petits, joves i vells, un llibre que el gaudiran ...

comprar
Antigues imatges de la Patum
Felipó Oriol, Ramon / Llibres de l'Índex
Recopil·lació d'una seixantena d'imatges entre les quals hi han la fotografia ...

comprar
Ei, que surt el Tabal!
Alàs, Núria / La Patumaire Edicions SL
S’ha escrit moltíssim sobre la Patum, llibres històrics, altres més anecdòtics, ...

La Patum de Berga
Armengou i Feliu, Josep / Edicions de l'Albí
Publicat per primera vegada l’any 1968, La Patum de Berga és un llibre ...

comprar
Visió històrica de La Patum de Berga
Noguera Canal, Josep / Rafael Dalmau Editor