|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de les Mares de Déu Trobades > Festes majors
|
|
Festa Major
Foc i llum per rebre la marededéu
Les Borges del Camp (el Baix Camp), pels volts del 8 de setembre
Foc a la metxa
Ermita de la Mare de Déu de la Riera
La Mare de Deu damunt el carro
Tronada d'inici de festa major
La processó d'anada a l'ermita
Els fanalets de colors
La marededéu sortint de l'ermita
Diablessa durant la tornada al poble
Detall d'un vestit de diable
Els diables a l'entrada de les Borges
La Mare de Deu és nomenada Alcaldessa d'Honor
Cant de la Salve de benvinguda
Diables de les Borges de camí a l'església
Encesa final al Replà
Els gegants de les Borges del Camp
|
| Les Borges del Camp celebra la seva festa major cada any pels volts del 8 de setembre amb l’Arribada de la Mare de Déu, un ancestral ritus que consisteix en anar a cercar la imatge d’aquesta marededéu, patrona de la vila, a la seva ermita i portar-la al poble enmig d’un gran esclafit de coets carretilles.
La marededéu i la seva ermita
La festa major de Les Borges del Camp està dedicada a la Mare de Déu de la Riera, una marededéu trobada que durant aquests dies surt del santuari on és tot l'any. La Mare de Déu de la Riera és una imatge en majestat d’una dona que amb el braç dret sosté una pedra o bola rodona, i a l’altre un infant que duu un llibre a les mans. Aquesta imatge és, en l’univers cristià, una representació de Maria, la Mare de Jesucrist, Nostra Senyora, una continuació de les antigues deesses mare, la representació catalana de la Mare Terra. Concretament, la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp és una divinitat que sembla estar vinculada amb l’aigua: la seva ermita és situada damunt una mina o pou d’aigua que encara és en funcionament i que l’abasteix, i també perquè la seva celebració, és a finals d’estiu, just abans de les primeres pluges de la tardor.
La llegenda explica que la imatge de la Mare de Déu fou trobada vora la riera, entre un canyar i un joncar, i que allà mateix es realitzà la primera construcció per albergar-la, una ermita romànica del segle XII, avui desapareguda. El lloc on és l’ermita, a uns 800 metres del centre del poble, passada la riera d’Alforja, és un indret de culte ancestral com ho demostren les troballes de pedra basàltica fetes molt aprop d’allà i les abundants restes que demostren la intensa activitat que s’hi desenvolupà.
Sobre la primera construcció romànica s’hi erigí, l’any 1904, un nou edifici, amb estil modernista, obra de l'arquitecte Francesc Berenguer i Mestres. Durant la guerra espanyola de 1936-39 l’ermita fou parcialment destruïda i tornada a reconstruir el 1954.
El model de Festa Major
La festa major de les Borges del Camp, la més important en el conjunt de festes anuals a la població, dura prop d’una setmana i inclou un gran nombre d’actes culturals i festius. Ara bé, el seu nucli central s’estructura al voltant del dia 7 de setembre, amb l’anada col·lectiva a cercar la marededéu al seu santuari on és tot l’any i la seva arribada al poble per presidir la festa, on restarà quaranta dies, abans de tornar de nou a l'ermita. Amb la realització d’aquest ritus els borgencs recreen la llegenda de la marededéu trobada, que tingué lloc en temps immemorial, que explica que tot i que els vilatans volien tenir-la dins el poble, la imatge sempre acabava tornant al seu emplaçament original. Aquest romiatge es celebra d’aquesta manera, almenys, des del 1859.
Seqüència ritual de la festa
La vigília del dia de la Nativitat de la Mare de Déu, el 7 de setembre al migdia, la festa comença amb la preparació i encesa d’una tronada al Replà, davant l’església parroquial. Aviada per l’home i la dona més vells del poble, l’encesa d’aquest conjunt de trons i pólvora provoca un estrèpit impressionant que marca oficialment l’inici de les celebracions de la festa major.
L’acte central de la festa és l’Arribada de la Mare de Déu: una multitudinària processó d’anada a l’ermita on hi ha la marededéu que té per objectiu portar la imatge de la patrona al poble. La vigília del 8 de setembre al vespre, els participants en aquesta multicolor processó nocturna es concentren davant l’església i des d’allà, en filera de dos i cantant el rosari, enfilen poc a poc fins al santuari que és a les afores del poble. Els participants de la comitiva, que va encapçalada pel capellà amb una gran creu i transcorre entre oliveres i avellaners, duen fanalets de paper amb una espelma a dins per poder guiar-se en la fosca nit.
En arribar a l’ermita, els borgencs i borgenques treuen la imatge de la marededéu i la emplacen sobre un tabernacle amb rodes ben guarnit amb flors per a l’ocasió mentre entonen una “Salve” gregoriana. És l’únic moment de l’any que la imatge surt del seu santuari. Aleshores, al crit de “foc!” comença un dels moments més esperats: els diables, que durant la processó d’anada al santuari s’han mantingut en segon terme, ara entren en acció: armats amb les seves carretilles, encapçalen el lent seguici de baixada de la marededéu al poble. Els diables obren pas a la divinitat, espantant els mals esperits al seu pas i contribuint a crear un ambient màgic per a l’Arribada. I ho fa cremant carretilles a tot i a dret.
El Ball de Diables de les Borges del Camp és una colla que forma part del model de Ball de Diables propi del Baix Camp i Priorat: manté la tradició de que cada diable porta les seves pròpies carretilles dins un civader penjat a l'espatlla, una arcaica manera de fer el ball de diables que només es manté a Reus, les Borges, Alforja i Duesaigües. Es caracteritza per ser un ball anàrquic, en que no hi ha un pas definit. El vestit tradicional és fet de roba groixuda, i amb preciosos guarniments cosits en les parts que composen el vestit. Aquell dia a les Borges, s'apleguen fills de la vila, residents i forans, per a fer de diables, en un nombre que varia cada any en funció de la decisió particular de participar-hi, però que pot arribar a ser d’una cinquantena. Les carretilles les paga cada diable de la seva butxaca, a mode d’ofrena a la Mare de Déu, i en total se'n poden tirar més de tres mil durant l'acte.
La benvinguda al poble
Quan els diables arriben vora la plaça de Sant Antoni, a l’entrada del poble, s’efectuen diverses enceses conjuntes de carretilles. Hi ha qui ha vist en aquest acte una lluita del Bé (la Mare de Déu) contra el Mal (els diables), talment com si els diables no volguessin deixar entrar a la imatge al poble, en una mena d’estira i arronsa entre uns i altres, però més aviat sembla un espetec d’honor que fan les forces de la Natura, membres d’un exèrcit fantàstic que s’encarrega d’obrir pas i custodiar a aquesta particular representació de la Mare Terra.
Acabades les enceses conjuntes i retirats els diables, el carro de la Mare de Déu, que per a l’ocasió és posada sota tàlem, es situa a la plaça de Sant Antoni, on és envoltat per centenars de persones i dels representants polítics i socials de les Borges. La divinitat rep aleshores una distinció insòlita: és nomenada Alcaldessa d’Honor de les Borges, un títol efímer que dura mentre dura la Festa Major i que li concedeix el mateix batlle. Tot seguit s’efectuen uns parlaments de benvinguda a la Mare de Déu que expressen l’alegria de tenir–la al poble un any més, mostren l’agraïment popular vers la marededéu en la seva intercessió per l’aigua i li demanen que no els falti mai aquest element, indispensable per al desenvolupament de la vida.
Un dels moments més emocionants d’aquest acte de benvinguda col·lectiu a la Mare de Déu és la Salve Regina, composat pel mestres Josep Sancho i Marraco, que es canta –en català- en honor seu a tres veus i amb acompanyament de música orquestral interpretada en directe.
Just acabades les darreres notes del càntic tots els assistents, encapçalats de nou pel foc dels diables, es dirigeixen a l'avinguda de I'Hort del Dasca, davant de les escoles, on es llança un impressionant castell de focs de benvinguda. També s’encén la carretilla del monument al Ball de Diables que hi ha allà mateix, un dels pocs que hi ha a tot Catalunya.
Una vegada els focs artificials han acabat, la comitiva avança de nou: tots els diables encenen de nou, obrint pas cap al Replà, la plaça de l'Església, l’indret on té lloc un dels moments àlgids de la nit, l’apoteosi final d’aquesta impressionant cerimònia.
Allà, el mateix indret on al migdia s’ha encès la tronada, els diables aniran encenent totes les carretilles que els quedin i efectuaran diverses enceses col·lectives davant la mirada atenta de la Mare de Deu, que espera a que el foc acabi per poder entrar a l’església. La carretillada final, que sembla una darrera ofrena de foc i un capítol més de la lluita entre el Bé i el Mal, té una durada imprevista i no s’acaba fins que l’últim diable ha encés la seva darrera carretilla.
Finalment, en un racó de la plaça s'encén una estampa de grans dimensions amb la imatge de la Mare de Déu, el senyal que anuncia que la patrona del poble pot entrar a l'església de l'Assumpta.
El carro entra i es situa davant l’altar, l’indret on romandrà fins que acabin els actes de la festa major. L’Arribada de la Mare de Déu acaba amb el besamans per part de tots aquells fidels –diables inclosos- que volen passar per davant seu per fer-li un petó. La nit acaba amb una ballada de sardanes.
Els altres actes de la Festa Major
La festa continua l’endemà, 8 de setembre, amb la missa solemne cantada pel Cor parroquial i la coral local. Al capvespre, es celebra el cant de les vespres i una nova processó amb la imatge de la Mare de Déu, aquesta vegada pels carrers i places del poble i sense els diables.
Altres elements que configuren aquesta festa major són els concerts i els balls, les competicions esportives (futbol, tir al plat, etc), la trobada de gegants i grallers, que un cap de setmana abans congrega, des del 1993, diverses colles de la comarca, una trobada de puntaires (des del 1999) i moltíssimes altres activitats culturals, com teatre, tallers i jocs infantils, balls, etc
La festa culmina el diumenge més a prop del dia 17 d'octubre, amb la processó de tornada de la Mare de Déu de la Riera al seu santuari.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
comprar
| |
Maria a Catalunya. Les 41 comarques i les seves patrones
Bellmunt i Figueras, Joan / Pagès Editors S.L
La idea d'aquest llibre va sorgir de l'Acadèmia Mariana de Lleida amb motiu ...
|
|
|
| |
El Monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc
Diversos autors, / Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
LLibret informatiu sobre el conjunt monàstic de la Mare de Déu de la Serra ...
|
|
|
| |
Músiques i rituals de les festes a la Mare de Déu de la Salut
Cano, Edgar / Rivera Editores
Totes les peces tradicionals per a dolçaina procedents de las festes de ...
|
|
|
| |
Gegants i demés improperis de Solsona de les diades de Corpus i Festa Major
Cuadrench i Bertran, Jaume / Solsona Comunicacions S.L
L'edició d'aquest llibre és el resultat d'un llarg procés de recerca que ...
|
|
|
| |
Solsona, la Festa Major
Vilaseca, Noemí / Ajuntament de Solsona i Lunwerg Editors
Aquesta obra, coeditada per l’Ajuntament i Lunwerg Editors, té l’objectiu ...
|
|
|
| |
El seguici festiu de Tortosa. Músiques per a dolçaina i percussió
Cuscó i Clarasó, Joan / DINSIC Publicacions Musicals, S.L
El volum, que commemora els 15 anys de la colla Gaiters de l’Aguilot, inclou ...
|
|
|
| |
Jardín de María, plantado en el Principado de Cataluña (Girona, 1772)
Camós, Narcís / Diputació de Girona
Aquest llibre és la versió facsímil de "El Jardín de María plantado en ...
|
|
|
| |
Santa Maria de la Gleva patrona de la plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià
Pladevall Font, Antoni / Montblanc-Martín
|
|
|
comprar
| |
Devocions marianes populars. El Solsonès
Bellmunt i Figueras, Joan / Pagès Editors S.L
Llibre que il·lustra i ressegueix les devocions marianes populars a El ...
|
|
|
| |
Música per a una festa
Villalonga Coll, Miquel / Col·lectiu folklòric de Ciutadella
Fent-se inimaginable una Festa Major sense música, hi ha una sèrie de tonades ...
|
|
|
| |
600 anys Corre de Bou
Diversos autors, / Ajuntament de Cardona
Programa de la Festa Major de Cardona de l'any 2009, l'any que feia 600 ...
|
|
|
| |
El Ball Pla d'Olot
Cuéllar i Bassols, Alexandre / Llibres de Batet
Un dels actes més característics i també més controvertits de les Festes ...
|
|
|
| |
Més d'un segle de cartells de festes del Tura d'Olot (1859-1998)
Diversos autors, / Ajuntament d'Olot. Comissió de festes
Aquest llibre, escrit conjuntament per Antoni Monturiol i Magda Pujolràs, ...
|
|
|
comprar
| |
El monestir i la Mare de Déu de la Serra de Montblanc. Entre història i llegenda
Plaza Arqué, Carme / Edicions Cossetània
El monestir de la Serra presideix des d’un petit turó la vila medieval ...
|
|
|
comprar
| |
Les sortides de les marededeus de la Serra de Montblanc (1687-2016) Devoció i festa
Porta i Balanyà, Josep M. / Edicions Cossetània
El llibre presenta la devoció que han tingut els montblanquins envers la ...
|
|
|
| |
Festa a la Ribera: les festes d'Algemesí
Domingo i Borràs, Josep Antoni / Ajuntament d'Algemesí. Regidoria de Cultura
Llibre que recull totes les celebracions festives de l'any a la ciutat ...
|
|
|
| |
Festes de Gràcia. Cent anys
Portella Coll, Josep / Col·lectiu folklòric de Ciutadella
Aquest llibre, editat per iniciativa del Col·lectiu folklòric de Ciutadella ...
|
|
|
| |
Llinars és festa! Músiques i elements festius de la vila
Diversos autors, / Colla gegantera La Patufa
Aquest llibre, escrit per Arnau Guardi i amb un disseny gràfic de Marc ...
|
|
|
| |
De festa a patrimoni. La patrimonialització de les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (1959-2020)
Bellón Climent, Toni / Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació
Les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí foren declarades Patrimoni ...
|
|
|
| |
La nostra cultura popular. Picassent (comarca de l'Horta)
Romaguera i Belenguer, Enric / Ajuntament de Picassent
Aquest llibre és una obra indispensable per conèixer Picassent i la seua ...
|
|
|
| |
La Muixeranga d'Algemesí 1973-2023
Diversos autors, / Institut Valencià de Cultura. Música i Cultura Tradicional
Aquest llibre repassa l’origen i la trajectòria de la Muixeranga, símbol ...
|
|
| |
 | | | |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
