NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 24 de maig de 2019 | Susanna | Dia Mundial sense Cotxes    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Festes de la Mare de Déu d'agost > Festes majors


Festa Major
La festa és dins el càntir
la Bisbal d'Empordà (el Baix Empordà), pels volts del 15 d'agost


El càntir que conté la festa


Ball de bastons


La voltora


La geganta ceramista


La Rigoberta ensenyant un pit


Fent sonar la gralla


L'altre drac de La Bisbal


Un moment del correfoc


 

El Trencament del Càntir, una geganta descarada que ensenya un pit i un dels correfocs de més anomenada d'entre els que es fan a les comarques gironines són alguns dels ingredients de la Festa Major de La Bisbal d'Empordà, una de les festes grans més destacades del calendari estiuenc empordanès.

La capital catalana de la terrissa i la ceràmica industrial i artística celebra, cada any pels volts del 15 d'agost -diada de la Mare de Déu d'Agost i a qui està dedicada l'església principal- cinc dies de festes (del 14 al 18) plenes de foc i pólvora, cercaviles, gegants, escuma, sardanes i moltes altres activitats.

El Trencament del Càntir

Un dels actes més singulars i interessants de la Festa Major de la Bisbal d'Empordà és el Trencament del Càntir, que consisteix en el trencament ritual d'un gran càntir al balcó de l'ajuntament tot just acaba el pregó.

El Trencament del Càntir és una singular manera de solemnitzar i de marcar, amb un gran estrèpit, l'inici de la festa major, una alternativa al llançament enlaire d'un coet (tipus "chupinazo") o l'encesa d'una sorollosa traca. Amb aquest senzill acte La Bisbal enllaça la festa major amb la seva cultura de la ceràmica i la terrissa, de gran tradició i anomenada arreu del país.

La cercavila d'inauguració i la geganta Rigoberta

Un altre dels actes destacats de la festa és la cercavila de la vigília, el 14 d'agost a la tarda. Comença amb la plantada de tots els elements participants a la plaça de l’Ajuntament i comença, una vegada trencat el càntir, amb un recorregut pels carrers del casc antic. La cercavila la protagonitzen els diferents elements de la cultura popular local: els tres dracs de la ciutat i el seu estol de petits tabalers i timbalers menuts, l'àliga, un cavallet, el ball de bastons, els dos voltors (mascle i femella) més els seus voltorets i la bestiassa (una figura híbrida amb cap de mussol, cua de peix i tres pits). Cada una d'aquestes colles duu la seva pròpia formació musical i s'identifica per una camiseta d'un color, cada any diferent. Al darrera de tot s'hi afegeixen grups d'espontanis (grups d'amics) que, organitzats en colles, duen begudes i llancen confetti i aigua al públic.

Un dels protagonistes destacats de la cercavila són les sis figures de gegants que hi ha a La Bisbal: els gegants Perses (del 1950), que només surten en dates especials , els gegants Fesolers (del 1997 a partir d’una foto del 1902) que daten de primers de segle XX; la Rufina, una geganta que representa a una ceramista que va ensenyant la llengua a tot aquell que se li acosta i la Rigoberta.

La geganta Rigoberta (originàriament anomenada "Festa Major") és, a diferència d'altres gegantes del país, una geganta divertida, descarada, simpàtica i marxosa, que ensenya el pitram i llança aigua pel mugró als que se la miren embaladits. És a càrrec del Grup de Geganters de La Bisbal i representa l'esperit de la festa major: una dona a qui li agrada la gresca i el divertiment.

El correfoc

El correfoc de La Bisbal d'Empordà és, per la seva concepció, estructura, i també per la intensitat i quantitat de foc que s'hi utilitza, un dels actes més esperats de tota la festa i un dels correfocs de més anomenada d'entre els que es fan a Catalunya. Es celebra cada any el 16 d'agost, l'endemà del dia la Mare de Déu, quan els carrers s'omplen de persones vingudes d'arreu del país per ballar sota el foc i gaudir amb l'espetec de milers de coets i amb l'olor embriagadora de la pólvora. El correfoc de La Bisbal es desenvolupa per l’interior de la població amb un recorregut ple de paranys i on només és permesa la llum de les carretilles.

Aquest acte compta, a més a més dels tres dracs de La Bisbal -el drac dels Dracs i el Drac Rèplica, i el drac rèplica petit- amb la presència d'altre figures del bestiari de foc català convidades (cada any diferents). El drac dels Dracs va ser construït el 1983, mentre que el segon, el Drac Rèplica, és una còpia del 1995 del Drac de La Bisbal, considerat el segon més antic de Catalunya i que actualment es pot veure a l’entrada de l’ajuntament d’aquesta població.

La colla dels Dracs és l’encarregada d’organitzar aquest correfoc, que ja fa més de un quart de segle que es celebra a la capital baixempordanesa. La colla dels Dracs també és l'encarregada d'organitzar la tronada i la "Promenade Du Dragon" (un correbars amb el drac) del dia 15, la tamborinada del 17 i el correfoc dels petits o "xiqui".

Altres activitats

La festa major també inclou una gran quantitat d'altres actes com ballades de sardanes, espectacles infantils, competicions esportives, concerts, i moltes altres activitats, com la coneguda Festa de l’Escuma que organitzen els Voltors de la Bisbal i que, en pocs anys, s’ha convertit en un altre dels plats forts de la festa.

Text: Redacció festes.org

Imatges: Manel Carrera, Arxiu festes.org, Dracs de La Bisbal


  4489 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Arxiu festiu. Gràcia. Festa Major 1817-1943
Pablo i Grau, Jordi / Federació de la Festa Major de Gràcia
Inclou un CD Rom amb més de 1000 imatges de la història de la Festa Major ...

comprar
La festa al Pallars Sobirà (1905-1970)
Diversos autors, / Pagès Editors S.L
Aquest llibre, catàleg de l'exposició del mateix títol, pretén mostrar ...

El Serpent de Manlleu: Llegenda, cançó i festa
Donada, Toni / Associació El Serpent de Manlleu
El llibre parla dels tres aspectes que formen la figura del Serpent de ...

Gràcia. Història de la festa més gran del pla
Sanclemente, Vicenç / Edicions Carrer Gran
Aquest llibre no pretén ser la història de la Festa Major completa, en ...

comprar
Tradicions de Gràcia
Amades i Gelats, Joan / La Violeta de Gràcia i el Taller d’Història de Gràcia
Reedició d'aquest llibre publicat el 1950 per commemorar el centenari de ...

comprar
L'etern efímer. Gràcia: 200 anys de festa
Diversos autors, / Ajuntament de Barcelona
Aquest llibre surt en motiu dels actes de commemoració del bicentenari ...

La Bisbal sona!
Diversos autors, / Salseta Discos
Un CD que recull les músiques i cançons populars de la Festa Major de La ...

A Gràcia és Festa Major
Diversos autors, / Fundació Festa Major de Gràcia
El reportatge ha estat impulsat per la Fundació Festa Major de Gràcia, ...



Ajuntament de la Bisbal
http://www.labisbal.cat
Plaça del Castell s/n
17100 La Bisbal d'Empordà (el Baix Empordà)
972.640.975
cultura@labisbal.cat




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org