NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 23 d'agost de 2019 | Rosa | Dia Mundial contra el comerç amb esclaus    cerca       subscriu-te   
Calendari: Festes de Primavera > Setmana Santa > Renous i estrèpits de Setmana Santa


En diferents moments de la Setmana Santa, en funció de la població on es celebra, té lloc un costum antiquissim de sortir al carrer i fer el màxim soroll possible. En alguns indrets es fan servir matraques, maçoles i xerracs, mentre que en d'altres es fan sonar tambors o s'arrosseguen llaunes i pots buits. En tots els casos, l'objectiu que es persegueix és el mateix: allunyar els mals esperits. Des de l'òptica cristiana, el costum, que té noms diversos, també té objectius diversos: sortir a "matar jueus" (si la celebració té lloc el Dijous Sant), anunciar que Jesús ha estat mort (si la celebració té lloc Divendres Sant) o bé anunciar que Jesús ha ressucitat (si la celebració té lloc Dissabte de Glòria).


il·lustració de la notícia
 Estrèpits de Setmana Santa
Diverses poblacions
La Setmana Santa és temps de recolliment i devoció. Aquest silenci sepulcral es trenca per complert amb un costum d'arrels precristianes que consisteix en fer el màxim de soroll possible amb objectes com cassoles, carraus, matraques, roncador... o bé picant les portes de les cases, arrossegant llaunes o fent sonar tambors. És l'anunci popular que Jesucrist ha mort i que ha ressuscitat.


Trencada de l'Hora a Lleida (Segrià) - Dijous sant Lleida viu la Trencada de l'Hora, organitzada per la confraria de la Casa d'Aragó, a la plaça de l'Escorxador viurà els redobles de tambor i bombos i, després, la processó del Silenci, tots dos actes amb inici a les dotze de la nit. Aquesta processó, organitzada per la confraria del Crist de l'Agonia i la Mare de Déu del Rocío de la Casa d'Andalusia de Lleida, iniciarà el seu pas a les dotze de la nit des de la església de Sant Martí Vell, al carrer Sant Martí. Vestits de color grana, amb capa, caputxa i guants blancs, els portants portaran la túnica negra per desenvolupar els passos del Crist de l'Agonia i de la Pietat.
Nit dels Panderos a Ontinyent (la Vall d'Albaida) - el dissabte per la nit, després d’un sopar, s’agombolen a la plaça de la Vila tots aquells que volen cremar les seues Velles Quaresmes i desfilar pels carrers del barri medieval amb tambors, xiulitets, matraques i els “panderos”, rastres de llaunes i ferros nyugats de grans cordes que són arrossegats i colpejats amb pals per la xicalla. Després d’escarotar tot el veïnat, és costum abandonar-los a la porta de l’Ajuntament... També es canta la cançó de Resurrecció: “Ratetes, ratetes, eixiu del forat, que el nostre Senyor ha ressuscitat!”. “Ous, ous, bones pasqües bon dijous. La gallina lloca, cova en la cassola, cou el ponedor. Bones garrotades al senyó rector...!!!”.
Pasqua de Resurrecció a Bocairent (la Vall d'Albaida) - la nit del Dissabte Sant, o de Resurrecció, després de la celebració de la Vigília, els xiquets de Bocairent tenen una manera molt particular de celebrar que Jesucrist ha ressuscitat: partiran des de l'Església de l'Assumpció per la Barrera Nova i pel centre urbà, arrossegant els "Rastres" (llargues tires de llandes que ells mateixos preparen per a l'ocasió), armant soroll i corretejant per tot el poble.
Divendres sant a Pradell de la Teixeta (el Priorat) - es fan sonar una gran quantitat de carraus i matraques de fusta per anunciar l'ofici del divendres Sant.
Rebombori de Dissabte de Glòria a Barcelona (el Barcelonès) - un altre costum per celebrar la resurrecció de Crist, el Dissabte de Glòria era al carrer d'Aragó de Barcelona, travessat per la rasa del tren, on el rebombori es mantenia encara als anys trenta. Amb un pal alguns, amb una maça uns altres, anaven a picar en el ferro colat d'uns gerros que culminaven les tanques de la rasa. El so era com esquerdat, però als nens de la rodalia els agradava. Aquell dia tenien permís per fer tota la cridòria i tot el soroll que volguessin.
Toc de matraques de Cervera (la Segarra) - antigament, les matraques es tocaven només per Setmana Santa, després del Divendres Sant, quan Jesús està mort. Es deia que la campana era la veu de Déu i representava que estava de dol, i per fer les celebracions eucarístiques del Divendres fins al Dissabte de Glòria es tocaven les matraques. Les matraques, que sonaven entre dijous sant a la tarda (després del toc de glòria) i el dissabte sant al migdia o vespre (anunci de la Pasqua de resurrecció) en substitució de les campanes. Podrien ser del segle XVII o anteriors, per la seva forma poligonal, només comparable a les de la seu de Palma de Mallorca, documentades aquestes al segle XIV. Reben també el nom de tenebres, batzoles, carrau, torn de massoles...
Trencada de l'hora a l'Alcora (l'Alcalatén) - milers de tambors irrompen les campanadas de dolor del migdia del Divendres Sant.
Trencada de l'Hora de Benicarló (el Baix Maestrat) - dissabte Sant al migdia es fa la Trencada de l'Hora a la plaça de Sant Bartomeu organitzat pel Grup de Bombos i Tabals de Benicarló.
Tamborada a Tortosa (el Baix Ebre) - des de fa uns anys la ciutat convoca pel Diumenge de Rams una trobada de les colles de tamborinaries del territori que acompanyen al bisbe per fer la benedicció dels rams. Relacionada amb la Processó de la Passió.
Barrinades a Callús (el Bages) - el costum de fer soroll, amb tambors o llançant traques i petards, havia estat força estès a Callús la nit del Dissabte de Glòria. Fins i tot hi havia qui adquiria dinamita d'una mina propera i la disparava aquell dia amb un morter de ferro. Aquelles barrinades nocturnes i de l'aurora eren protagonitzades per homes joves i no tant per solemnitzar la resurrecció de Crist, en un dia que era costum al poble no anar a dormir amb tota la nit.
Trencada de tambors i bombos a Calaceit i la Vall (Matarranya) - lo Dijous Sant, Calaceit i la Vall fan “trencada” de tambors i bombos a partir de les deu i les onze de la nit, respectivament.

Enviar articleEnviar enllaç



llegir
Sons de dol, sons de Déu. El toc de matraca a la Setmana Santa a Sagunt
Corresa i Marín, Ignasi / Majoralia de la Puríssima Sang de Jesucrist
Fa molts anys, diuen que més de mig segle, que la matraca de Santa Maria ...

llegir
Instruments de Setmana Santa
Palomar i Abadia, Salvador / Diari Avui
La celebració de la Setmana Santa conserva un riquíssim patrimoni cultural ...


Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org