|
|  | L’Ascensió havia estat una de les festes més solemnes i assenyalades de l’any, fins al punt que treballar aquest dia es tenia per gran pecat. “Qui treballa per l’Ascensió, mai no farà res de bo”. L’observació popular conta que aquest dia es produïen diverses alteracions climatològiques que han fet que tradicionalment hagi estat considerat com el primer dia de l’estiu. Aquests canvis, juntament amb les variacions en el comportament dels animals, ha estat vist per l’església com a les conseqüències del fet que el cristianisme situa exactament al punt del migdia d’aquest dia: la pujada de Jesus al Cel. La tradició explica que abans de fer aquest darrer viatge, Jesucrist va beneïr tots els animals perillosos, a excepció del llangardaix, tant abundant a la nostra geografia. La saviesa popular diu també que el dia de l’Ascensió és el millor de l’any per sembrar i per a plantar, i també per a elaborar els olis i els remeis casolans fets amb herbes per les trementinaires i altres artesans. Tot aquest conjunt de situacions especials i de fets meravellosos que hom associa al dia de l’Ascensió ha generat un gran nombre de refranys i dites associades a aquesta data. El dia de l’Ascensió és la data assenyalada per celebrar el ritu inicial de la Patum, consistent en anunciar, mitjançant el repic del tabal pels carrers de Berga, que aquest any també es celebrarà la festa. |
Xiulets d'aigua a València (l'Horta) - el dia de l'Ascensió (maig-juny) a la catedral de València es col·locava un gibrell d'aigua i un cabàs de xiulets que es distribuïen entre els xiquets. En el moment de la missa en què es representa l'Ascensió de Jesucrist al Cel, els xiquets feien sonar els xiulets, simulant el cant d'ocells. També s'havia fet per Pentecosta, per simular la Baixada de l'Esperit Sant. El costum, també registrat a Aielo de Malferit i Ontinyent, va ser abolit al segle XVIII.
|
|
|
|
|
| | | |
ECOSISTEMA
