|
|
|  | Dansa ritual que forma part de les pràctiques màgiques per expulsar els mals esperits i per allunyar les malvestats de les cases. Es balla en determinades festes populars, com les cantades de caramelles per Pasqua o bé en el marc de les festes majors. Es caracteritza per la presència de cascavells en els vestits i en el so que produeixen mentre els balladors es mouen. El ball és propi de les comarques centrals del Principat de Catalunya. |
Ball de Cascavells de l’Ametlla de Merola (el Berguedà) - l’actual ball de cascavells de l’Ametlla de Merola prové de l’antic nucli de Merola i sembla que es va introduir a l’Ametlla sobre l’any 1902. Documentalment, el ball es troba descrit en un article de Pere Feliu publicat l’any 1905 en un butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. També es troba citat en el “Costumari Català” de Joan Amades. S’ha mantingut fins ara sense variacions ni en la música ni en la coreografia. El ball consta de cinc parts:
Ball de Cascavells de la Colla del Tro Gros de Súria (el Bages) - en un document del segle XVI es deixa constància de l’existència del ball de cascavells al Bages. Súria és una de les poblacions on aquesta tradició és manté més viva gràcies a diferents colles que han convertit el so dels cascavells én un dels acompanyaments de les Caramelles. Telèfon: 93.869.56.17
Ball de Cascavells de Sant Mateu de Bages (el Bages) - es balla el dissabte i diumenge de Pasqua, en el marc de les caramelles.
Ball de Cascavells d'Ardèvol, Aj. de Pinós (el Solsonès) - ball popular en què els balladors porten cascavells a les cames, als quals fan sonar violentament. Fou molt popular al Principat, principalment a la Catalunya Septentrional, des de la Noguera Pallaresa fins al Llobregat, on el ballaven a les vigílies de la Festa Major. En el Solsonès, i pel que fa el cas d’Ardèvol, i el Bages, aquest ball formava part de les Caramelles de Pasqua, i se’n té noció documentada cap a l’any 1481. Aquest ball d’estil religiós i sever, era en un principi ballat només per homes sols. És un ball que no té massa filigranes, ens mostra la serietat i duresa de l’home del camp aplanant els terrossos del conreu i voltant damunt la palla estesa sobre l’era per batre-la.
Ball de Cascavells de les Caramellaires de Pagès de Cardona (el Bages) - el grup de Caramelles de Pagès ballem dos balls de cascavells, que anomenem popularment “ball del salt o de la bandera” i “ball del quadre”. Aquests són els balls que, segons les dades que tenim, ballaven les colles durant tot el segle. El ball de la bandera el ballaven les colles de Planès i Bergús, mentre que el ball del quadre era ballat per la colla de Segalers - Aiguadora. Curiosament aquest últim és el que apareix a la majoria de publicacions i surt com a ball de cascavells de Cardona. Actualment canviem d’un ball a l’altre cada dos anys, fent coincidir a cada barri el ball que feien abans. Telèfon: 626.02.52.75
Ball de cascavells de Gironella (el Berguedà) - surt en el marc de la Festa de Sant Roc, a l'agost. Va ser recuperat l'any 2023. Telèfon: 93.825.00.33
Caramelles i ball de Cascavells de Castelladral, Aj. Navàs (el Bages) - des de fa unes dècades s’ha recuperat el ball de cascavells característic de Castelladral, que té les seves particularitats pròpies. Actualment, el ball de cascavells i les caramelles se celebren el dissabte a la tarda i el diumenge de Pasqua. Nois i noies vinculats amb Castelladral recorren les diferents masies, on fan les típiques cantades de caramelles i el ball de cascavells. En un butlletí del Centre Escursionista del Bages de la dècada de 1930 es ressalta que per la Festa Major de Castelladral (que té lloc al primer diumenge de maig, Aparició de Sant Miquel) es ballava el típic Ball de Cascavells. Se sap que el grup era format per trabucaires i jovent que ballava.
Ball de Cascavells de Torregalí (el Bages) - també conegut per Cascavells d'En Galí, és un ball rodó que es balla en parella. Tots els balladors porten cascavells als turmells, de manera que sonen en ballar-lo. La tradició oral ubica el ball a finals del segle XIX, acompanyant els caramellaires o camillaires. Als anys 1920 s'organitza de nou el ball dirigit per Josep Giralt, el Pepet de cal Boter. El Dissabte de Glòria a partir del toc de campanes de les vuit del matí, i durant tot el dia, els camillaires recorrien els diferents barris del poble i les masies més properes; el Diumenge de Pasqua, abans de la missa major es feia el poble i, sortint de missa, les cases més properes a l'església. En cada actuació interpretaven una cançó i després el ball de cascavells. Els balladors portaven barretina, camisa blanca, faixa i espardenyes, i un camal de cascavells a cada cama. El ball no es tornà a interpretar fins a la festa del panellet de 1986. El 1997 una colla del poble el tornen a recuperar durant la Festa del Panellet, però ballant música i coreografia del ball de cascavells de Cardona. L'any 2000 es recupera la pròpia de Castellgalí gràcies a la memòria d'antics components de la colla. Telèfon: 93.833.00.21
Caramellaires de Fals, Aj. de Fonollosa (el Bages) - n'hi ha dues colles, la joves i la dels adults. Surten diumenge de Pasqua. Durant tot el dia el grup de Caramellaires de Fals fa parada a diferents punts del poble i voltants per ballar i cantar les cançons. Telèfon: 93.836.80.03
|
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
