|
|  
|
| El culte i la devoció a sant Jordi comença just després de la seva mort, l'any 303 i agafa molta volada entre les comunitats cristianes primitives de l'Orient de l'Imperi Romà, que li edifiquen esglésies i temples, gràcies als episodis relacionats amb la llegenda de la Passió o Martyrion del sant, els set dies de martiri i cruels turments que va sofrí a mans dels romans per negar-se a obeir l'edicte de Dioclecià. Més tard, les croades en popularitzen la devoció, expandeixen el culte al sant per tot l'Occident cristià i l'implanten a tot Europa. L'any 1246 Iacobus de Voragine, dominic i arquebisbe de Gènova, va divulgar la Llegenda àuria de Sant Jordi, el drac i la princesa, que s'ha popularitzat arreu i de la que n'hi ha innombrables versions. Més tard, a partir del segle XIV, sorgeixen nombroses llegendes guerreres en les que apareix miraculosament sant Jordi fent costat als guerrers cristians en el moment decisiu de la batalla. A Catalunya sant Jordi intervé en batalles històriques, al costat del comte Borrel II, Jaume I, entre d'altres, i és invocat pels Almogàvers enmig de les lluites. |
|
|
|
|
| | | |
ECOSISTEMA
