|  | Dissabte Sant és, en el relat de la Setmana Santa, un dia d'impàs entre la mort i enterrament de Jesucrist i la seva posterior resurrecció. Un temps d’espera, marcat per la sorprenent desaparició del seu cos del sepulcre, just abans del gran esclat de joia de la Resurrecció de Jesucrist, la Pasqua. Per això, en moltes poblacions ha estat un dia que tradicionalment no concentrava gaires actes, a excepció de la Vetlla Pasqual, que se celebra a la nit. Modernament, però, se n’hi han incorporat alguns. Aquest dia era conegut, abans del 1955, per Dissabte de Glòria, perquè en moltes poblacions l'esclat de joia ja començava aquesta nit. |
| | La Processó dels petits
Verges (el Baix Empordà)
Dos dies després de que els grans escenifiquin una de les processons més cèlebres del país, la Processó de Dijous Sant i Dansa de la Mort de Verges, els més menuts imiten als seus progenitors amb una divertida processó destinada que garantir la continuïtat de la celebració. |
Processó del Sant Sepulcre i Nostra Senyora de la Soledat a L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)
Processó de la Soledat a Tarragona (Tarragonès)
Trencà de perols de la Setmana Santa marinera València (l'Horta) - dissabte de Glòria, s'encenen traques als carrers i, des de balcons i finestres es llança aigua i peces de ceràmica amb l'objectiu de fer soroll. Aquest acte, conegut ara com la "Trencà de perols" està relacionat amb "La Fugida dels saions", ja desaparegut, protagonitzat pels soldats romans responsables dels suplicis de Jesucrist, els saions, que organitzaven bullícies durant el dissabte pels carrers del Cabanyal.
Visitatio Sepulchri a Gandia (la Safor) L'acte més genuí de la Setmana Santa Gandiana. És un drama litúrgic instituït en 1550 per Sant Francesc de Borja, on es relata l'enterrament de Crist, la visita de les Maries al sepulcre i l'aparició de l'àngel anunciador de la resurrecció. S'interpreta el Dissabte Sant per l'Orfeu Borja, amb textos i música originals atribuïts a San Francesc de Borja i reconstruïts pel catedràtic de música D. José María Vives Ramiro.
Trencada de botijons a Petrer (el Vinalopó Mitjà) - segons els testimonis dels majors, era un costum popular que el Dissabte de Glòria la gent es concentrara al voltant de l’església i s'estampaven objectes de terrissa (cànters, botijos... provinents de les fàbriques de canterers locals) contra les parets laterals del temple. Açò va ocórrer almenys fins a mitjans dels anys 50 del passat segle. Tots els carrers quedaven plens de “casquitxo”. Era una gran manifestació d'alegria. El silenci s'havia acabat. Crist havia ressuscitat i ja es podia fer soroll i cantar, arribaven els dies de mona. Acabava la Quaresma, l'abstinència i el silenci. Era la Pasqua, l'alegria i el bullici.
|
|
|
|
ECOSISTEMA
)
