|
|
|  | El costumari popular recull la creença - molt arrelada sobretot a les comarques pirinenques- que l'aigua canvia d'estat durant els dies propers al solstici d'estiu i, molt especialment, durant la Festa de Sant Joan, la nit del 23 de juny i matinada del 24. Hom creu que durant aquest temps l'aigua és benefactora, adquireix propietats remeieres, allunya el mal, i pot ajudar a guarir malalties (especialment les cutànies), així que convé estar-hi en contacte per aconseguir salut i sort. Aquesta creença ha originat diversos costums festius, com les immersions al mar i als rius, les batalles festives amb aigua, i també ordalies de tipus amorós. Així, hom creu que qui pren un bany o es posa en contacte amb l'aigua la mateixa Nit de Sant Joan, en tocar les dotze campanades, conservarà la salut del cos, i molt especialment la de la pell. El refrany "Bany de Sant Joan, salut per a tot l'any" ho deixa ben clar. Les creences sobre les virtuts remeieres de l'aigua valen per l'aigua dolça, l'aigua de mar i també per la rosada, i també les trobem en altres festes d'estiu, fins a mitjans de juliol. |
El solstici d’estiu, l’aigua i Masaru Emoto - aquests canvis són els que experimenta l’estructura molecular de l’aigua i les plantes, el dia del solstici (potser per influència del Sol més alt, o de la nit més curta), i els que estaria bé que algún científic, algun dia, ens demostrés que existeixen. De ben segur que seria una porta d’entrada a la celebració santjoanera per a moltes persones que recelen de les creences populars perquè es pensen que es tracta de “supersticions”.
|
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
