NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 18 d'octubre de 2019 | Lluc    cerca       subscriu-te   
Calendari: Festes de Tardor > Festes de sant Iscle i santa Victòria


Se celebren pels volts del 17 de novembre, data en què comença la collita de les olives (arriba el primer oli nou), i ja s'ha acabat la collita del blat de moro, l'arròs, les carbasses i les pomes. Es un moment de l'any en què ja comença a fer el temps ben fred, tal i com recull el refrany «Per Sant Iscle, lo fred xiscle». Sant Iscle i santa Victòria havien estat força venerats, sobretot a la Catalunya Vella, i llurs imatges eren invocades per guarir el mal de pits i per afavorir la lactació dels infants.


il·lustració de la notícia
 Aplec de Sant Iscle
Cerdanyola (el Vallès Occidental)
Una festivitat de caràcter popular que es celebra a l'antiga església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes i que compta amb l'assistència de milers de ciutadans de les poblacions de la rodalia, que hi passen tot el dia participant de les nombroses activitats religioses, culturals i gastronòmiques que hi tenen lloc.


il·lustració de la notícia
 Festa Major
Bàscara (l'Alt Empordà)
La Festa Major de Bàscara té per protagonista indiscutible un element molt present a la comarca: la carbassa. Durant aquests dies es realitza una exposició d'aquest fruit, on es mostren les seves diverses varietats, així com les seves exquisides i múltiples possibilitats gastronòmiques.


Festa Major de Rajadell (el Bages) - sant Iscle i santa Victòria són els patrons del poble i són venerats a l’església parroquial del nucli antic. Durant el tercer cap de setmana de novembre se celebren els actes de la Festa Major: pregó, balls i concerts, teatre, Concurs de Pintura Ràpida Lluís Solernou i el Concurs de Pintura Ràpida Infantil Venanci Vers, que des del 1970 aplega més d’un centenar de pintors d’arreu, de totes les edats, alguns dels quals molt reconeguts. Telèfon: 93.836.80.26
Festa Major de Sant Iscle d'Empordà, Aj. Serra de Daró (el Baix Empordà) - festa major d'aquest nucli de població situat dalt un turó. Es celebra el segon o tercer cap de setmana de novembre, intentant que no coincideixi amb l'Aplec de Santa Caterina. Al matí es fa una missa a l'església romànica que hi ha al capdamunt del poble i en sortir es ballen tres sardanes interpretades per una cobla empordanesa. Encabat és tradició fer un gran àpat col·lectiu amb els productes del temps, arròs i pollastre. S'hi apleguen persones vingudes dels pobles del voltants i amics i familiars dels veïns. Telèfon: 972.757.120
Festa Major de Centenys, Aj. Esponellà (el Pla de l'Estany) - festa major d'aquest nucli de població situat dalt un turó a la part meridional del terme, vora la riera de Centenys, a 255 m d'altitud. Ja esmentat el 922, parròquia és dedicada a sant Iscle i és un edifici romànic, d'una sola nau i absis semicircular, sobrealçat, datable als segles XI i XII. Telèfon: 972.597.800
Festa Major de Vidreres (la Selva) - amb activitats al voltant del Castell de Sant Iscle, on hi ha la capella de Sant Iscle i Santa Victòria, patrons de Vidreres. El castell va pertànyer als vescomtes de Cabrera i la primera notícia que es té d'ell és del 1194 com a conseqüència d’un pacte entre el vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast. Avui dia el castell es troba abandonat. Les relíquies de Sant Iscle o dels dos màrtirs, no queda clar, foren portades de Còrdova l’any 1010 i dipositades a la capella del Castell de Vidreres. A la capella del castell s’hi anava en processó per la festivitat dels dos sants fins el segle XIX, quan s’enrunà definitivament. El 1936 durant la Guerra Civil es va perdre el reliquiari de plata de l’església parroquial de Vidreres que contenia relíquies dels sants. Telèfon: 972.85.00.25
Festa de Sant Iscle de Colltort, Aj. de Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa) - festa d'aquest nucli de població. L'església de Sant Iscle de Colltort està a l'extrem oriental de la serra de Marbolenya, i al peu del castell de Colltort. La primitiva església romànica construïda el segle XI va desaparèixer amb els terratrèmols. Al seu lloc se'n bastí una altra a partir del segle XV - època de la qual se'n conserven pintures - i va ser reformada àmpliament fins el segle XVIII. Telèfon: 972.444.011
Festa petita de Sant Iscle de Vallalta (el Maresme) - festa en aquest poble del Maresme. L'església de Sant Iscle és romànica i fou consagrada l’any 1090. Telèfon: 93.794.61.28
Festa de l’Ajust a Breda (la Selva) - anomenada també Festa Petita, que anualment se celebra a Breda, juntament a una Fira d’Entitats i l’Aplec de la Sardana, és testimoni d’aquell trasllat de les restes dels Sants cordovesos venerats, també, a Catalunya. És d’origen religiós. No té data fixa de celebració, sinó que es porta a terme el tercer diumenge després de Pasqua Florida, i es commemora el trasllat a Breda de les relíquies de Sant Iscle i Sant Victòria, patrons de la vila. El mercat consta d’uns 40 estands, entre entitats i comerços, que mostren els seus productes i que estan col.locats al recinte de la Fira, normalment situat davant de la zona esportiva municipal.
Festa de Santa Victòria a Sant Pol de Mar (el Maresme) - mentre els mariners de moltes viles catalanes consideraven la Mare de Déu del Carme, com la seva patrona, a Sant Pol preferien Santa Victòria. Durant anys es va considerar santa Victòria com la patrona i la seva festa -el 17 de novembre- va ser la segona festa major. Les seves relíquies van arribar al poble l'any 1703 i es conserven diversos exvots dedicats a la santa, quadres pintats amb escenes de perill a la mar. Aquest dia hi havia ofici solemne, sardanes i, havent dinat, sortien les colles de macips i macipes, joves solters que estrenaven vestit de mudar per a l'ocasió. Organitzats en parelles feien el "llevat de taula", una cercavila alegre i festiva pel poble, acompanyats per músics santpolencs (la Cobla Maresme) i armats amb unes safates per recollir diners. La festa encara es feia als anys 1960.

Enviar articleEnviar enllaç




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org