NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Diumenge, 26 de maig de 2024 | Felip Neri    cerca       subscriu-te   
Ecosistema: Cultura popular > Bruixeria > Herbes de les bruixes



 



La belladona - Intrínsecament lligada a la bruixeria, com la mandràgora o el betlem, es creia que l'esperit de la belladona sortia la nit de Walpurgis, quan les bruixes es preparaven per celebrar el aquelarre. Era, juntament amb altres espècies, emprada en la preparació d'ungüents que en ser absorbits per via cutània provocaven al·lucinacions, gran lleugeresa i la sensació de volar. Els seus principis actius són la hiosciamina, atropina, atropamina, belaplomina i escopolamina, presents a tota la planta, encara que més abundants a les fulles. Aquestes substàncies tòxiques provoquen eufòria i al·lucinacions, encara que en dosis elevades poden causar desorientació, pèrdua de memòria, coma i la mort.
La mandràgora - la mandràgora probablement sigui la planta “màgica” més famosa a Europa, tant per les seves propietats medicinals i psicoactives, com pels mites i les llegendes que se li han associat al llarg dels segles. Coneguda des de l'antiguitat, les seves propietats curatives van ser ja esmentades als papirs d'Eber (1500 aC). Tot i que inicialment es va utilitzar com a amulet per donar bona sort, com a afrodisíac i per tractar la infertilitat, el seu ús més rellevant a partir del segle I va ser com a sedant i anestèsic en procediments quirúrgics. Plini donava als seus pacients un tros d'arrel per mastegar abans de les operacions i Dioscórides utilitzava un vi de mandràgora com a anestèsia, com a somnífer i per calmar el dolor.

Enviar articleEnviar enllaç




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org