NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 19 de juliol de 2019 | Àurea    cerca       subscriu-te   
Ecosistema: Cultura popular > Meteorologia popular > Pedres de llamp


Hom creu que quan cau un llamp i toca a terra, en aquell indret es pot trobar una pedra de llamp. Es tracta d'una pedra que té una forma tallant o punxant, exactament igual que les pedres de les destrals fetes servir des de temps immemorials. Se les considera amulets i es creu que porten sort a qui les troba. Tradicionalment s'ha cregut que protegeixen de l'impacte dels llamps i per això es posen a les teulades de les cases.


Sílex, la pedra del llamp - resulta curiós el fet de trobar una mateixa idea repetida en diferents cultures d’arreu del món que han arribat a la mateixa conclusió sense haver tingut contacte en molts casos entre si. És el cas de la pedra de Sílex, a la qual se li atribueix generalment un origen diví. Els camperols russos creuen que són les fletxes del llamp, i els pares les lliuren als seus fills com una herència preuada. La mateixa creença es troba a França, Irlanda, Escòcia, Escandinàvia i Hongria. També a l’Àsia menor, el Japó, la Xina i Java, i entre els habitants de les illes Bahames, els negres de Sudan o els de la costa oest d’Àfrica. Aquests últims creuen que són llançades a la terra per Sango, el déu del tro. Creences similars són les que també tenen els antics habitants de Nicaragua i els Malaies. Els romans l’anomenaven ceraunia (de karaun’oc, ‘llamp’), nom que es manté encara en un catàleg de possessions d’un noble veronès publicat l’any 1656. A Alemanya se la coneix amb el nom de donner-keile, a Alsàcia dormer-axt, a Holanda donner-beitels, a Dinamarca tordensteen, a Noruega tordenkeile, a Suècia thorsoggar. Els celtes l’anomenaven mengurun, a Àsia menor yderim-tachi, a Japó la rai-fu-seki-no-rui, al Rosselló la pedrus du llamp, a Andalusia les pedres del llamp i a Catalunya pedra foguera. Tots aquests noms fan una mateixa referència, pedra i foc. En tots els continents s’han trobat eines tallades amb sílex, ganivets, destrals, raspadors, burins…

Enviar articleEnviar enllaç




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org