NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimecres, 22 de maig de 2019 | Quitèria | Dia Internacional de la Diversitat Biològica    cerca       subscriu-te   
Ecosistema: Cultura popular > Meteorologia popular > Remeis contra el llamp i els temporals


El temor als efectes de la caiguda de llamps ha generat durant segles un bon nombre de pràctiques de protecció. Abans de la generalització de l'ús de parallamps, havia estat costum - extès a tot el món- posar a les teulades de les cases les pedres de llamp, una pedra amb forma tallant o punxant que hom creu que es creen quan cau un llamp i toca a terra. Amb el mateix objectiu de protecció, a l'interior de les cases es posava una estampeta amb una imatge de la santa que es renovava aquest dia. També havíen estat freqüents les pràctiques per mirar d'allunyar o esvaïr les tempestes, com el llançament de bales o coets amb pólvora beneïda que explotaven a l'aire («tirar als núvols»), el toc «a bon temps» per part dels campaners i les oracions i fòrmules màgiques de capellans des dels comunidors.


Comunir: rituals i pràctiques desaparegudes contra les tempestes - quan les tempestes insistien en la seva virulència, especialment a partir dels segles XVII i XVIII, es combatien amb rituals religiosos. Dins les pràctiques litúrgiques habituals hi havia gestos molt apropats a la credulitat i superstició. Aquests dies en què la climatologia afecta de forma contundent en el nostre entorn territorial, bo és de recordar com actuaven els nostres avantpassats. Aquest és, per tant, el record d’unes formes ja en desús però de les quals en resten, encara, molts elements arquitectònics que els eren propis.
Les coeteres del delta de l'Ebre - aquestes casetes constitueixen un model constructiu singular, que degut al seu èxit es va anar estenent per tots els municipis deltaics, fins a un total de 32 coeteres, repartides entre el marge dret i esquerre de l’Ebre. Es feien servir per emmagatzemar els coets que es disparaven a l'aire quan arribava una tempesta amenaçadora. Són propietat de la companyia Mutualidad Arrocera de Seguros.

Enviar articleEnviar enllaç




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org