|
|  | El temor als efectes de la caiguda de llamps ha generat durant segles un bon nombre de pràctiques de protecció. Abans de la generalització de l'ús de parallamps, havia estat costum - extès a tot el món- posar a les teulades de les cases les pedres de llamp, una pedra amb forma tallant o punxant que hom creu que es creen quan cau un llamp i toca a terra. Amb el mateix objectiu de protecció, a l'interior de les cases es posava una estampeta amb una imatge de la santa que es renovava aquest dia. També havíen estat freqüents les pràctiques per mirar d'allunyar o esvaïr les tempestes, com el llançament de bales o coets amb pólvora beneïda que explotaven a l'aire («tirar als núvols»), el toc «a bon temps» per part dels campaners i les oracions i fòrmules màgiques de capellans des dels comunidors. |
Comunir: rituals i pràctiques desaparegudes contra les tempestes - quan les tempestes insistien en la seva virulència, especialment a partir dels segles XVII i XVIII, es combatien amb rituals religiosos. Dins les pràctiques litúrgiques habituals hi havia gestos molt apropats a la credulitat i superstició. Aquests dies en què la climatologia afecta de forma contundent en el nostre entorn territorial, bo és de recordar com actuaven els nostres avantpassats. Aquest és, per tant, el record d’unes formes ja en desús però de les quals en resten, encara, molts elements arquitectònics que els eren propis.
Les coeteres del delta de l'Ebre - aquestes casetes constitueixen un model constructiu singular, que degut al seu èxit es va anar estenent per tots els municipis deltaics, fins a un total de 32 coeteres, repartides entre el marge dret i esquerre de l’Ebre. Es feien servir per emmagatzemar els coets que es disparaven a l'aire quan arribava una tempesta amenaçadora. Són propietat de la companyia Mutualidad Arrocera de Seguros.
|
|
|
|
|
| | | |
ECOSISTEMA
