NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dissabte, 24 d'agost de 2019 | Bartomeu    cerca       subscriu-te   
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de les Mares de Déu Trobades > Aplecs en indrets d'aigua


Són nombrosíssimes les imatges de la Mare de Déu que la història i la llegenda explica que foren trobades en algún indret relacionat amb l'aigua. Moltes d'elles estan situades al costat de llocs on hi brolla l'aigua, en les anomenades déus d'aigua, ja sigui aigua freda (fonts), com calenta (termes). Altres són a la riba d'un riu, al costat d'un estany, bassa o doll i altres estan situades just a la confluència de dos rius. Allà on hi brolla l'aigua, allà on l'aigua corre.


El Baixar de la Mare de Déu de Font-Romeu, Odelló i Vià (l'Alta Cerdanya) - es celebra el diumenge més proper al 8 de setembre. Segons explica la llegenda, la imatge d’aquesta marededéu bruna fou trobada per uns pastors en la naquera d'una font muntanyenca i portada fins al poble. La imatge torna misteriosament set vegades del poble a la font, al costat de la qual finalment se li fa una primitiva capella, antecedent directe de l’actual conjunt d’edificis que formen l’ermitatge de Font-Romeu. Tradicionalment es creu que l’aigua d’aquesta font té propietats remeieres i antigament els pelegrins -els romeus- que hi acudien tiraven flors, brotets d'herba, molles de pa i monedes. El diumenge de la Trinitat, el 31 de maig, es fa “el pujar”, la pujada de la imatge de la imatge d’aquesta “Moreneta” relacionada amb l’aigua des del poble d’Odeillo fins al seu cambril a l’ermita. La imatge resta allà fins el diumenge més proper al 8 de setembre, quan té lloc un multitudinari aplec, una missa i una processó, mitjançant la qual la imatge és baixada de nou fins al poble (“el baixar”). Un ball associat a aquesta marededéu és el Ball de la Bepa, que segons Joan Amades es celebrava durant el perióde que la imatge a l’ermita, coincidint amb el solstici d’estiu, la festa de Sant Joan, el 23 de juny.
Festa de la Mare de Déu de Montgrony (el Ripollès) - el santuari de la Mare de Déu de Montgrony o de Maria de Mogrony està situat sota una cinglera i alberga una imatge d’una marededéu bruna. La llegenda explica que la imatge fou trobada per dos bous en una font situada aprop del santuari, que s’anomena popularment font de la Mare de Déu o de la Llet, perquè l’aigua de la qual fa revenir la llet a les dones que crien. Antigament a la font hi havia una imatge femenina i l’aigua sortia per un dels pits (l’escultura fou treta per un bisbe que no ho veia bé). Es puja a peu o en cotxe, esmorzar popular, es visita la font de la mare de déu, missa i dinar.
Aplec de la Mare de Déu de les Fonts a Salitja, Aj. Vilobí d’Onyar (la Selva) - se celebra el primer diumenge de setembre i és la trobada anual a la capella de Nostra Senyora de les Fonts, situada a un quilòmetre del nucli urbà, durant la qual es fa un àpat popular i s'organitzen un seguit d'activitats d'àmbit cultural i religiós. L’ermita es troba a la zona de Les Fonts de Salitja, sobreeixidor natural del volcà de La Crosa, d'on surt la riera de les Fonts, afluent del riu Onyar. La imatge de la Mare de Déu fou trobada dins la nàquera de les fonts i es creu que va rajar amb l'aigua.
Romeria a la Mare de Déu de la Font de l'Abellar (Avellà) a Catí (l’Alt Maestrat) - hi ha unes fonts termals. Segons la tradició la devoció comença quan a una dona major, cega i leprosa, acompanyada per un nen, de camí a l'ermita de Santa Llúcia de Salvassòria, se li apareix la Mare de Déu i li ordena que es rente en la font de l'Avellà, i surt de l'aigua curada de la ceguera i la lepra. I en tornar a Catí, i assabentats els veïns, aquests decideixen edificar un temple en record del miracle. Al segle XVI s’hi va en processó quan hi ha sequera, per fer ploure. Se celebra el 8 de setembre amb una missa solemne pel matí i una processó pels voltants a la vesprada. Era costum de ballar en la plaça de l'església el ball pla. Actualment es balla quan la festa cau en cap de setmana (hi ha més visitants). També el dilluns de Pasqua Florida els catinencs van en romiatge al santuari.
Festa de la Mare de Déu de la Font de la Salut a Traiguera (el Baix Maestrat) - cada primer diumenge de setembre es va en romeria fins al Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. Una llegenda situa a finals del segle XIV la troballa de la imatge vinculada a la font. Missa, concert, dinar i repartiment de “pastissets o casquets i rollets d’aiguardent” a tots els congregats, provinents de Traiguera com de poblacions veïnes, com Sant Mateu. Telèfon: 964.76.58.69
Aplec de la Mare de Déu de Paller Aj. Bagà (el Berguedà) - Se celebra el segon diumenge de setembre. La imatge fou trobada a la pica d'una font aprop del seu santuari, anomenada Font dels Banyadors. Aquesta font és considerada sagrada perquè des de ben antic la seva aigua guareix malalties, com l'hidropesia. Antigament es feia una mescla barrejada amb terra del voltant, i s’utilitzava per guarir les malalties que la ciència no pot guarir. Els romeus que hi anaven a guarir-se feien una ofrena: hi tiraven una pedreta o una agulla torçada d'un cap. Si el malalt no podia anar a la font, s'agafava una peça de roba seva i es submergia dins la pica i es posava a assecar en un arbre proper. A mesura que la peça s'assecava, el malalt guaria. Per saber si un malalt es curaria o per conèixer l'estat de salut d'una persona allunyada de qui no es tenien notícies, es tirava un tros de pa a l'aigua, si surava era bon senyal, no tan bo si s'enfonsava lentament, i pèssim si baixava rapidament. Es diu que qui aconsegueix veure la flor de l'aigua -la primera que raja en trencar l'alba o durant la vigília de diades festives importants- aconsegueix salut i felicitat il·limitada. El dia de la festa, al setembre, s'hi balla el Ball Cerdà Eugasser, variant del Ball Cerdà, ballat per dones en rodona, feia impressió que tiraven guitzes als joves propers. Sembla una cerimònia de caràcter ramader cavallar. Telèfon: 650.812.924
Festa de la Mare de Déu del Castell a Sanaüja (la Segarra) - la imatge de la Mare de Déu fou trobada aprop d'una font i ha estat tradicionalment invocada contra la secada. Es la festa Major i s’escau pels volts del dia de la nativitat de la Mare de Déu, 8 de setembre. El dia abans s’inaugura amb una gran traca, i cercavila amb gegants i capgrossos. El dia 8, missa, sardanes, concert i ball. El dia 9 es fan el correfoc i un gran castell de focs, un dels més lluïts de la comarca.
Aplec de la Mare de Déu de la Font Santa a Jafre (el Baix Empordà) - se celebra el 8 de setembre al Santuari de la Mare de Déu de Gràcia que es construí al segle XV al costat de la font "dels Horts de Maria". S'hi venera una imatge de la Mare de Déu de Gràcia o de la Font Santa. A mitjans segle XV la font, que només feia servir el bestiar, es converteix en una font d'aigua medicinal i la seva aigua es considera miraclera i atrau molts visitants. El dia de l'aplec es fa la benedicció de la font.
Festa de la Mare de Déu de Guils de Cerdanya (la Cerdanya) - un pescador de truites va pescar una imatge de la Mare de Déu de Guils a l'estany de Guils a la Cerdanya. La imatge romànica va desaparèixer l'any 1936.
Festa de la Mare de Déu de Carrànima a Abella de la Conca (el Pallars Jussà) - la Mare de Déu de Carramia o Carrànima, s'apareix a una pastoreta, al costat d'una font de Darnerola. Es feia una processó molt destacada des d'Abella de la Conca, amb molta concurrència. Tots els assistents hi tenien el menjar i la beguda assegurats, i es feia la benedicció del terme, missa cantada, cant dels goigs, repartiment de pa beneït, dinar comunitari de camp i repartiment de cafè, en aquell temps molt apreciat per la seva excepcionalitat.

Enviar articleEnviar enllaç



llegir
Les ermites a la religiositat popular
Palomar i Abadia, Salvador / Diari de Tarragona
Les ermites són edificis més o menys isolats dels nuclis de població, destinats ...


Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org