|
|
|  | Peces de bestiari que estan inspirades en els animals fantàstics, imaginaris, de tipus mitològic, o reals que hom creu que habiten a les profunditats de rius, rieres, gorgs, llacs o estanys. També s'hi inclouen aquelles peces de bestiari que representen animals reals (peixos, rèptils, mamífers...) que habiten aprop del medi fluvial. Sovint són criatures que, malgrat viure dins l'aigua, mostren la seva ferotgia escopint foc pirotècnic. D'altres només llancen aigua per la boca. |
Carpafera de Martorell (el Baix Llobregat) - una carpa del riu Llobregat que després de passar una temporada banyada per les aigües fosques del riu i alimentada amb residus tóxics va decidir sortir de l'aigua per veure món. Nascuda l'any 1992, duu a sobre el dimoni que viu sota el Pont del Diable. Telèfon: 93.775.06.21
Anguila Murtrassa de Gavà (el Baix Llobregat) - bèstia que representa una criatura present a l'estany de la Murtra ubicat en aquest municipi i que té una llegenda pròpia. Una tradició d'origen medieval explica que el senyor feudal donava un dia a l'any llibertat per pescar a la "murtra", un any corresponia als veïns de Gavà i l'altre als veïns de Viladecans. Consistia en una pesca col·lectiva d'anguiles i peixos portada a cap de manera molt rudimentària, ja que es feia posant-se gent dins l'estany i a cops de bastó al damunt de l'aigua anaven dirigint els peixos en direcció a la gent. Telèfon: 609.79.14.92/93.662.70.76
Lo Peix de Bellmunt de Priorat (el Priorat) - una peça del bestiari festiu i popular construïda l'any 2007 per un grup de gent jove del poble sota la direcció del mestre Lluís Musté i finançada per l'Ajuntament de Bellmunt.
Na Marrantxa d'Alaró (Mallorca) - representa un personatge que viu dins els torrents. Presentada l'any 2001, és propietat de l'Ajuntament d'Alaró i està gestionada per l'Associació Dimonis d'Alaró. Va ser construida, amb fibra de vidre, per Kake Portas a Esporles, pesa uns 50 kg, té 17 punts de foc i és portada per una sola persona. Simbolitza una rata pinyada fantàstica i màgica que respon al nom del torrent de Na Marranxa que passa per Alaró i que no fa tants anys assustava als més petits quan no feien bonda i els pares els feien ofertes d'anar a fer-li companyia. Na Marranxa té tres actuacions fixes a Alaró: la revetlla de Sant Antoni (16 de gener), les festes de Sant Roc (16 d'agost) i la fira Gremial (primer diumenge d'octubre). Realitza també sortides fora poble i intercanvis.
Moll de foc de Vallmoll (l'Alt Camp) - l'any 1992, amb motiu del 50è aniversari de l'arribada de l'aigua corrent a les fonts del poble, l'Escola de Grallers va encomanar a l'escultor Josep Agustí construir el Moll de Foc. Està fet de fibra de vidre i té tres punts de foc a la boca i quatre a la cua. Va acompanyat d'una vintena de membres i és carregat interiorment per un portador. Actua a les festes majors o a trobades, al Correllengua i a la Mosta de Bestiari Festiu de Catalunya. El Moll de Foc és un símbol d'identitat de la localitat de Vallmoll, ja que a l'escut del poble hi figuren tres molls. Telèfon: 665.670.595
Basser de Granollers (el Vallès Oriental) - és el drac d’aigua de la Colla dels Blancs. Conta la llegenda que la bèstia va lluitar contra el foc i des de llavors llença aigua per la boca, la cua i les ales. Es pot veure durant el preludi dels Correaigües i, de tant en tant, aprofita per remullar una mica al públic assistent en el Correaigua Infantil. També compta amb cançó pròpia, “La lluita del Basser”, composada el 2005 pel músic Jordi Mompart, en el seu acte “Inundem la Porxada”. El seu nom prové de les bòbiles i els forns, ja que als encarregats de barrejar el fang amb l’aigua se’ls anomenava “Bassers”.
Moll fer de Mollet del Vallès (el Vallès Oriental) - la colla dels Torrats és l'encarregada del Moll Fer, una bèstia festiva en forma de peix, símbol d'una ciutat el nom de la qual té relació amb uns antics aiguamolls. El Moll Fer disposa de 10 punts de llançament de foc i pirotècnia i pot rajar tant aigua com vi, i té la particularitat que es separa en dues parts durant el Ball del Moll Fer, el dissabte de festa major.
Carpa Juanita de Vilanova i la Geltrú (el Garraf) - bèstia festiva inspirada en aquest peix ensinistrat, molt popular a la comarca que bevia a galet d’un petit porró i menjava amb cullera.
Llúdriga de Salt (el Gironès) - bèstia de foc que representa a aquest animal que viu als rius. És la mascota dels Diables Pere Botero de Salt, símbol del nostre poble, i que srt a les festes dels barris de Salt.
Cargol de Vinebre (la Ribera d'Ebre)
Hydracus de Jesús (el Baix Ebre) - construït l'any 2009, va carregat interiorment i exteriorment amb rodes per 2 persones. Llança foc per 19 punts diferents i surt per la festa patronal de Sant Francesc (4 d'octubre). El nom Hydracus prové d’una doble vessant: per una banda té un origen “real”: relacionat amb els 7 Cervells (mal nom dels jesusencs) i amb la simbologia de la serp (com primera forma de mal) que coincideix amb el perfil del riu Ebre, junt amb un altre d’origen mitològic: Hidra, un monstre aquàtic amb forma de serp policèfala (també amb 7 caps) que guardava l’entrada a l’Inframon, o el que seria en l’actualitat, els Inferns. Telèfon: 660735221
Gripau de les Bruixes del Nord de Sabadell (el Vallès Occidental) - bèstia festiva d'aquest un grup de dones que ja fa 25 anys ens apleguem davant de símbols màgics i festius.
Granota i calabutins de Les Preses (la Garrotxa) - estrenats per la Festa del Roser de 1997, formen part de la comparsa que acompanya els gegants. A l'hora de decidir com havia de ser aquesta comparsa es tingué molt en compte que, en el passat, a la zona de les Preses hi havia grans espais coberts d'aigües quietes i que els amfibis formaven part de la fauna que hi vivia. La granota i els calabutins o cap -grossos van ser considerats molt adients. Telèfon: 696.019.027
|
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
