NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimarts, 23 d'abril de 2019 | Jordi | Dia Internacional del Llibre i dels Drets d'Autor    cerca       subscriu-te   
Calendari: Festes d'Hivern > Nadal > Fogueres de Nadal


Durant la nit del 24 de desembre, nit de Nadal, són moltes les poblacions catalanes on és costum d’encendre focs en forma de fogueres. El costum havia estat general, especialment al Pirineu i en indrets elevats, com els cims de les muntanyes. Són nombroses les poblacions on encara avui, abans o després de la Missa del Gall, s’encén una gran foguera, centre de reunió veïnal i eix de la celebració gastronòmica posterior.


il·lustració de la notícia
 Era Soca de Nadau
Les (la Val d'Aran)
L’esforç i la imaginació de la població aranesa de Les ha ajudat a convertir l’encesa de la Soca de Nadau, una antiga pràctica familiar quasi en desús, en una celebració popular amb un fort caràcter socialitzador i eix de les festes nadalenques de la comunitat.


il·lustració de la notícia
 Cremada del carro
Organyà (l'Alt Urgell)
En sortir de la missa del gall, els organyesos no se’n van a fer cagar el tió, sinó que presencien amb admiració la representació del ball del Cavallot i la Balladora, així com la cremada del carro posterior, seguida d’una profitosa xocolatada i una cantada de cançons que dura fins gairebé les dues de la matinada.


Focs de la Nit de Nadal - encendre foc la Nit de Nadal sembla que també és propi d'altres localitats de l'Alt Empordà (Catalunya): La Jonquera, Agullana i Viladrau. Sembla que alguns habitants del Vallès de tenen el costum de pujar al cim del Tagamanet i encendre-hi foc la nit de Nadal.
Festes de Nadal a Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà) - web d'aquesta població, que celebra el Nadal amb un gran foc a la plaça.
Foguera de Nadal a Vic (Osona) - la Unió Excursionista organitza per a la nit del 25 de desembre, a la plaça Major de Vic, una foguera de Nadal. A les 7 del vespre, gràcies a un aparell refractor, la llum del sol encen la llenya d’una foguera que va cremant, lentament, fins a mitjanit. En tot aquest temps, al mig de Plaça hi ha cantada de nadales i ressopó. En aquesta activitat hi col·laboren: Centrevic, Òmnium Cultural, Tradicat, Minyons Escoltes-Guies de Sant Jordi, la Confraria d’Amics del Panet de Sant Antoni, el Grup de Recerca Folklórica d’Osona, l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics - Xarxa Meterològica d’Osona, i l’Ajuntament de Vic. La iniciativa vol recuperar l’ancestral costum d’encendre, pel solstici d’hivern, foc a la llar o fogueres a l’exterior, amb la intenció de fer fugir els mals esperits i d’atraure l’abundància, i també com a símbol de germanor. Es va començar a fer el 2006.
Festa de la Llum a Tressera (Rosselló) - es celebra en aquest fogar rural, al voltant de l'espectacle de Bois et Vent Chanteur. Una coral acompanyada per la música d'un orgue de Barbaria, la festa itinerant passa pels carrers del poble en passavila lluminós amb atxes i espelmes, que acaba amb diverses degustacions per a tots: xicolatada, cremat, vi calent amb espècies, sopa de ceba, i altres llaminadures. Telèfon: 0664768697
Missa del gall i Foc de Nuet a Vallcebre (el Berguedà) - la nit de Nadal a la plaça de l’església, s’encén el foc de nuet, tant si plou com si neva, i no es deixa apagar fins el dia de Sant Esteve, car uns quants es cuiden de vetllar-lo i d’alimentar-lo. Sembla que el seu significat te relació amb la nuesa de Jesús; per això se l’anomenava el foc de “nuet”. En molts llocs de Catalunya hi havia la tradició de deixar encesa, tota la nit, la llar de foc de les cases, perquè si passava Jesús es pogués escalfar. L’Ajuntament i la Comissió de Festes, després de la Missa del Gall, reparteixen uns bons plats de blat de moro, carn d’olla, botifarra, allioli, vi, etc.. i s’ho mengen tot a la mateixa plaça, al voltant del foc, faci el temps que faci. És un àpat comunitari i gratuït, i pràcticament només hi acudeix la gent del poble i familiars que viuen fora i que en aquesta diada han tornat per reunir-se amb els altres.

Enviar articleEnviar enllaç




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org