|
|
|  | Durant les festes de Carnaval apareixen nombrosos personatges singulars, estranys, que acompanyen en Carnestoltes. Com en Jan del Riu (Sant Quintí de Mediona, Rosselló), el Peirot (Pallars), el Cullerot d’Encamp (Andorra), la Madama (Conflent), el Gregori (Banys d’Arles), en Janot (Castelló d’Empúries). Sovint és un personatge bisexual i lligat als grups del ball de gitanes, com el Cabraboc (Ripollet), el Gambairot (Sant Pol), el Xiscló (Baix Llobregat). En algunes poblacions té forma de diable amb grosses esquelles, tralla i ganxo, anomenat Barbacàs a Canejan (la Vall d’Aran) o el Banyut (Plana de Vic, Sant Pere de Torelló, etc) i fins i tot el Rucall i Burricot. |
El Barbacàs a Canejan (la Vall d'Aran) - a la tarda, els joves del poble emulen els Barbacans. Amb vestits confeccionats a base de pells i banyes d’animals lligats a la cintura, desfilen pels carrers de Canejan sostenint unes torxes que espanten els mals esperits. Als orígens del Barbacàs, tot el poble participava en aquesta desfilada, però especialment els pastors, disfressats amb pells i escandalitzant el personal amb els seus vedells al seu pas pels carrers. En l’actualitat, a més de la desfilada de torxes, la festa inclou l’actuació dels Corbilhuèrs de Les, després de la qual es crema el Magràs, ninot que encarna el Carnestoltes. La vetllada finalitza amb un sopar i ball popular. Va ser recuperada l'any 2004.
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
llegir
| |
Gegants i Carnaval
Carbó i Martorell, Amadeu / Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Els carnavals del nostre país s'han configurat a mida que les poblacions ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
