NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimecres, 24 de juliol de 2024 | Cristina    cerca       subscriu-te   
Ecosistema: Protagonistes > Balls i danses > Ball de Cintes, de Gitanes, de la Magrana...


El Ball de Cintes és un ball popular d'origen i significat incert que es balla en determinades celebracions del cicle festiu. En l'actualitat es balla en el marc de seguicis i cercaviles de festa major però probablement antigament es ballava en d'altres ocasions. La dansa s'efectua a l'entorn d'un eix central, al voltant del qual els balladors i balladores van girant, cada un d'ells amb una cinta a les mans que està conectada a l'eix, que pot ser un pal o un altre ballador. Es pot anomenar de dues maneres "de cintes" si es fa referència a les cintes que fan servir els balladors o bé "de gitanes", si es posa èmfasi en qui el ballava tradicionalment. En terres valencianes es coneix com a Ball de la Carxofa o Ball de la Magrana.


Ball de Gitanes de Tarragona (el Tarragonès) - són aquests uns balls típics de festa major, que surten principalment per Santa Tecla (dies 22 i 23 de setembre) dins del Seguici Popular de Tarragona, però que en ocasions també actuen fora de la nostra ciutat, principalment dins de les festes majors d'altres pobles de la rodalia.
Ball de Gitanes de Vilanova i la Geltrú (el Garraf) - web del Ball de Gitanes de Vilanova i la Geltú, que l'any 2005 va celebrar 25 anys de la recuperació del Ball per part de l'Agrupació de Balls Populars de Vilanova. Telèfon: 679.11.04.31
Ball de les Gitanes de Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès) - la primera referència concreta que trobem del ball a Vilafranca és de l’any 1805; des d’aleshores la seva presència és una constant al llarg de més de 200 anys i esdevindrà un element indispensable de la festa major de Vilafranca. Al segle XIX, el grup estava format íntegrament per homes, la meitat dels quals es transvestien de dona per interpretar els papers femenins, aportant al conjunt un aspecte pintoresc. El pal és l'emblema i el símbol del grup, totes les gitanes desenvolupen la dansa al seu voltant.
Dansa de la Magrana a Xàtiva (la Costera) - la processó del Corpus de Xàtiva compta amb nombroses danses i elements religiosos, com la Magrana, element específic de les processons valencianes del Corpus.
Ball de vetes a l'Alcúdia (la Ribera Alta) - el ball de vetes és un ball relativament nou a l’Entrà de la Mare de Déu de l’Oreto, que es va incorporar al seguici l’any 2012, amb la intenció de donar cabuda a un grup de balladores molt menudes, d’entre 2 i 3 anys, i que, en un principi, pretenia rescatar les referències documentals que ens deixava el pare Chover Madramany sobre el ball de Pelegrines de 1767 a la seua Reseña històrica de la edificación de la parroquial Iglesia de Alcudia de Carlet. Davant la dificultat d’emular la dansa que descriu el susdit text per a xiquetes de tan curta edat, a més molt semblant en l’estructura del ball al ball de la Carxofa, ja present en el seguici, es va recórrer a la introducció del conegut com a Ball de Vetes de Sueca, una senzilla dansa de cintes que no se sostenen per cap pal i que van trenant-se i destrenant-se al tall que s’executa el ball.
Ball de les Cintes de Les Preses (la Garrotxa) - és un dels balls més representatius de la cultura popular de la Garrotxa. Només es balla una vegada l'any al poble, després de la missa solemne de la festa major, la Gala de les Preses, a l'octubre. El ball de les cintes el trobem a molts indrets de la nostra geografia, amb característiques ben diferenciades a cada poble. Sembla però, que tots ells poden tenir un punt de partida similar, relacionat amb el culte a la natura; ja que les cintes es feien servir per engalanar un arbre al voltant del qual es ballava la cerimònia. Però el cas de les Preses és totalment diferencial, el pal fou substituït per un ballador, que amb el braç sosté les cintes que es van trenant al seu propi braç.
Ball de Cintes de Sitges (el Garraf) - sortí per primer cop l’any 1982 i fou introduït per l’Agrupació de Balls Populars, entitat que encara avui el representa. Els orígens d’aquest ball es remunten al culte a l’Arbre de Maig i, concretament, al ball de l’Arbre. El ball de cintes es considera un tipus de ball de gitanes sense pal. En aquest cas, l’arbre el representa un noi –que rep el nom d’estaquirot o de capità-. Per festejar-lo, les noies el volten amb cintes de colors -que a la nostra vila són blaves i vermelles-. El que es balla a Sitges s’inclou dins la variant estesa a les comarques del Penedès i el Garraf. El ball de cintes de Sitges el componen un mínim de vuit noies i un noi. La coreografia consisteix en el trenat de les cintes per part de les balladores, quatre a cada banda, que trenen i destrenen al voltant del braç del noi. A banda, també s’executen altres coreografies que permeten fer passa-carrers. A Sitges, aquest ball es toca amb gralla. La música que s’interpreta procedeix del Ball de Cintes de les Preses.
Ball de Gitanes de La Selva del Camp (el Baix Camp) - ja documentat en un manuscrit del maig de 1816: «Al debant los Ganfarons, tras de estos los dos Gegants, luego los Balls dels Diables, lo de St Antoni Abad propi dels Traginers, lo dels moros y Christians propi dels Sabaters, lo dels Valencians, propi dels pagesos, lo dels Vells y Damas propi dels sastres, lo de las Gitanas, propi dels ollers, lo dels cercolets, propi dels fadrins, lo dels bastonets propi de la Sanch y la muxiganga que costejà lo Ajuntament, tots ricament vestits y ballant ab orde.» Surt per les dues festes majors del poble, al juny i al novembre, per Sant Andreu.
Ball de la Carxofa a Algemesí (la Ribera Alta) - es tracta d'una dansa molt extensa a la resta de les comarques valencianes, on també rep els noms de Dansa de Teixidors, de Betes, de Gitanetes o de la Magrana. La Dansa de la Carxofa ocupa durant la Festa de la Mare de Déu el tercer lloc en l'ordre de la processó. Antigament quan la processó acabava la Carxofa que corona el pal sobre el que gira la dansa, s’obria i de dintre ixia un colomet blanc. Popular a les processons del Corpus, es tenia com a dansa pròpia dels teixidorsuna professió molt nombrosa i arrelada a Algemesí durant el segle XVII. La dansa ja és coneguda el 1830 baix el nom de "Danza de las Doncellas" la seua evolució ha presentat pocs canvis fins l’actualitat. Es tracta d'una única dansa executada al so de la dolçaina i el tabalet, en ella un grup de dotze xiquetes trenen i destrenen, en ball circular, cintes de colors. El vestit de les xiquetes està compost per brusa blanca i falda de colors vius. Antigament, el vestit que s’emprava era totalment blanc.
Dansa de la Magrana de València (l'Horta) - és una de les danses d'adults que formen part dels actes de la festa del Corpus Christi de València. En un primer moment se la va anomenar Ball dels gitanos, atès que simulava la rendició d'aquest poble al Santíssim Sagrament, passant posteriorment a substituir-se la figura dels gitanos per la de jueus. Se'l denomina Dansa o Ball de la Magrana per la magrana de grans dimensions que té a l'extrem superior del pal i que al final de la dansa queda oberta, sent aquesta tipologia pròpia de les festes del Corpus de València. La tradició és que la dansa de la Magrana de València la facen homes adults. Consisteix en un grup de dansaires, caracteritzats de gitanos o zíngars que ballen al voltant d'una magrana de fusta gran col·locada al final d'un llarg pal o perxa.
Dansa dels Teixidors de Morella (els Ports) - dansa inclosa en el Gremi de les Arts i Oficis, en la que 8 xiquets amb una cinta a la mà que va lligada a un asta fent trenes i caragols diversos. En l’altra mà toquen les castanyetes. Surt en el marc de les Festes del Sexenni.
Dansa de les Gitanetes de Morella (els Ports) - originària del Sol de Vila, ara adscrita al Gremi de la Joventut, és una de les danses més antigues de la ciutat. Vuit xiquetes vestides amb faldons, mantó de Manila i davantal curt ballen amb les castanyetes al voltant d’un asta creuant unes cintes que van composant una bonica i curiosa trena de colors. Surt en el marc de les Festes del Sexenni.
Dansa de la Magrana a Dénia (la Marina Alta) - es balla per Corpus al voltant d'un ballador que subjecta un pal al capdamunt del qual hi ha una magrana que, al obrir-se, fa emergir una custòdia.
Dansa de la Magrana a Gandia (la Safor) - és una variant de la dansa de vetes sobre pal que representa l'acte de teixir. Dins la simbologia del Corpus, el ball de la Magrana és el triomf del sagrament de l'Eucaristia sobre el poble jueu.
Ball de vetes de Sueca (la Ribera Baixa) - surt en el marc de les Festes de la Mare de Déu de Sales i no es balla al voltant de cap eix central. Ballat pel grup de danses Almogàvers de Sueca. Antigament aquesta dansa era ballada exclusivament per homes. La melodia està interpretada per la colla de dolçaina i tabal de Sueca, La Xala.
Ball de Gitanetes de Forcall (els Ports) - composen aquesta dansa 8 noies en la seua primera joventut. Van vestides més de llauradores que de gitanes. Llueixen precioses sayes de seda, vistosos mantons de Manila, devantals de puntes i espardenyes. Porten el cabell pentinat amb flors i llueixen al coll boniques joies. Un jove "barrer" les dirigeix aguantant una barra amb flors dalt i cintes de colors que van a les mans de les gitanetes. Dansen amb una ma a la cintura i l'altra aguantant la cinta, teixint-la i desteixint-la a la barra, amb un graciós pas femení i sempre al so de la dolçaina.
Dansa de les Vetes a València (l'Horta) - és una de les Dansetes, o danses infantils que s'interpreta durant la festa del Corpus a València ciutat. A diferència d'altres balls de cintes, aquesta no s'executa al voltant d'un pal central. Tot i que històricament no es pot considerar pròpia del Corpus de València, havent-se incorporat als actes molt recentment en iniciar-se el segle XXI, a imatge de la Dansa de Vetes de la Mare de Déu de Sales de Sueca.
Ball dels indis de Manacor (Llevant) - es tracta d'un conjunt de danses que executen diversos joves vestits d'indis. Coreogràficament pertanyen al model de ball de cintes, doncs es ballen amb cintes i al voltant d'un pal central. Ballen per les festes d'aquesta barriada de Manacor, el Crist Rei i és un dels actes més esperats de les celebracions. Ballen en primer lloc al pati de Crist Rei per a continuar després fent una cercavila per la barriada acompanyats per molts veïns en el seu recorregut. Sa Llisa, és Bot, sa Processó i sa Mamballeta són les danses que ballen els nou dansaires, acompanyats també pels tres dracs, tres marionetes gegants amb capgròs de drac.
Gall de Gitanes de Banyeres del Penedès (el Baix Penedès) - un ball de gitanes que trenca amb l’estructura tradicional del Penedès, diferenciant-se del Ball de Gitanes de l’Arboç i el de Vilanova. El ball està compost per 15 balladors: 12 gitanes en comptes de les 8 tradicionals, el gitano major, la majorala i l’estaquirot. Durant l’actuació, es trenen 4 cordons en comptes de 2, i finalitza amb un llaç en lloc dels tradicionals galerons.
Ball de Gitanes de Sant Quintí de Mediona (l'Alt Penedès) - el ball està documentat per primer cop l’any 1853, i apareix en diversos documents fins l’any 1928. L’any 2011 un grup de joves del municipi decideix recuperar-lo per tal de fer créixer el folklore històric de la vila. El ball estava format per 10 gitanes, 4 galerons, l’estaquirot i el capità, i ballen al ritme de dos grallers i un timbaler. És un ball parlat, o sigui que un cop a plaça fan mofa de l’escenari polític i social local i nacional mitjançant els seus versos satírics amb un llenguatge burlesc i picant.
Ball de les Gitanes del Vendrell (el Baix Penedès) La primera referència escrita del Ball de les Gitanes al Vendrell apareix en el programa de Festa Major de l’any 1877, tot i que se’n tenen referències des de l’any 1770. El ball, però, va desaparèixer fins a l’any 1995, en què es va recuperar. Amb la creació de L’Embarcada i amb la iniciativa d’uns joves de la vila, es torna a recuperar el ball l’any 2006, amb els seus trets característics, com els parlaments, les músiques, etc. El Ball de les Gitanes consta de quatre parts bàsiques: l’Entrada, el Cordó, la Trena i els Galerons. L’Entrada s’executa en moviment, per avançar i per entrar a plaça o per sortir-ne. El Ball de les Gitanes és un ball parlat, és a dir, els balladors, entre cada una de les parts, diuen versos satírics que fan referència a la mateixa colla de gitanes i a les seves característiques, i també a l’actualitat de la vila.
Ball de Cintes del Vendrell (el Baix Penedès) - al Penedès, aquests balls són una variant del Ball de Cintes de les Preses, al qual s’ha donat caràcter propi amb la música, la coreografia i un aire mediterrani en el vestuari. Jordi López en va compondre la música i Montse López va fer la coreografia. Les dones van amb faldilla i brusa de color blanc, acolorit per les cintes que surten de la cintura, i una armilla blava amb ribets verds. Els homes porten pantalons i camisa blanca, una armilla de color verd i blau i una faixa també d’aquests dos colors. Tots calcen espardenyes blanques amb vetes blaves i verdes (els colors del Vendrell). El ball està format per 16 dones que dansen en dos quadres (8/8) i dos homes (estaquirots). Les cintes, al ritme de la música de les gralles, es van trenant i destrenant al braç de l’estaquirot, mentre les dones dansen plegades en dues fileres al voltant seu. Un grup de gralles amb timbal acompanya el ball.

Enviar articleEnviar enllaç



El Ball de les Gitanes
Amades i Gelats, Joan / Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistoria
Documentada i extensa descripció del Ball de les Gitanes o Ball de Gitanes, ...

Del Ball de les Gitanes de Vilafranca
Miralles i Figueres, Eloi / Caixa Penedès
Llibre que va ser escrit i signat com a "Col·lectiu payo" i que va tenir ...

comprar
El Ball de Gitanes de Tarragona. Guia didàctica
Peñalver García, Josep Lluís / Edicions Cossetània
Aquesta guia és una eina didàctica que ha de permetre als mestres i als ...

comprar
Gitanilles!!! Del Ball de les Gitanes de Vilafranca del Penedès
Miralles i Figueres, Eloi / Llibres de l'Índex
El llibre Del Ball de les Gitanes de Vilafranca, publicat l’any 1987, esdevingué ...

comprar
El Ball de les Gitanes
Diversos autors, / Associació d'Amics de la Colla Jove i Insitu Comunicació
Conte infantil dedicat al Ball de Gitanes de Tarragona, amb textos de Joan ...

comprar
Els indis de Manacor
Diversos autors, / Escola Municipal de Mallorquí
Aquest DVD presenta aquesta dansa que executen vuit al·lots vestits d'indis ...


Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org