|
|
|  | El Ball Cerdà és originari de la comarca de la Cerdanya i té els seus orígens al segle XVII. Actualment es balla principalment a les festes majors de les comarques pirinenques entre el Ripollès i el Pallars, tot i que antigament es ballava per Carnestoltes. Es tracta d'una variant del ball pla. És ballat o ha estat ballat a Alsamora, Bagà, Benasant, Berga, Castellar de n'Hug, Estemeni, Gironella, Gòsol, Isona, la Pobla de Lillet, les Escaldes (Andorra), Llavorsí, Martinet, Montellà, Ribes de Freser, Ripoll, Sant Julià de Cerdanyola, Sant Julià de Lòria (Andorra), Senterada, la Seu d'Urgell, Solsona, Talarn, Tor, Travesseres, Tremp, Vallartigosa, Vallmitjana, Vidabona (Ogassa), Viladrau. |
El Ball Cerdà de la Seu d'Urgell (l'Alt Urgell) - és un ball rodó tancat, que formava part d’un conjunt de danses, un ball d’exhibició i antigament també un ball de festeig, en el que es feien públiques moltes parelles. Els orígens del Ball Cerdà, com a variant del Ball Pla, són incerts. La primera referència escrita del Ball Cerdà a la Seu d’Urgell la trobem al programa de la festa major de l’any 1916 on hi figura “Ball Cerdà y bailes a todas horas”. En anys posteriors seguirà apareixent al programa. Per fonts orals es té coneixement de que el Ball Cerdà s’havia ballat al segle XIX.
El Ball Cerdà - ball típic a moltes poblacions catalanes fins a finals del segle XX. No se sap d'on prové el seu nom, tot i que s'especula que podria venir del topònim Cerdanya. L'origen del ball actual se situa al segle XVII, com altres balls d'igual cadència i punteig, però els estudiosos creuen que s'origina en la transformació d'un ball més primitiu que faria al·lusió a un himne solar.
|
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
