|
|
|  | Al Principat de Catalunya, Catalunya Nord, i també al País Valencià i a les Illes, el dia 8 de setembre se celebren aplecs i romeries a tots els santuaris i ermites que alberguen una imatge de la Marededéu Trobada. Es tracta de trobades col·lectives a l'aire lliure que comencen amb el desplaçament, a peu, de la comunitat celebrant fins aquell indret especial (una cova, un indret elevat, un naixement de riu, una font etc) on hi ha l'ermita. Una vegada allà s'hi celebra una missa i la resta d'actes festius de la jornada, com balls tradicionals, àpats col·lectius, processons amb la imatge de la marededéu, etc |
| | La Gala de Queralt
Berga (el Berguedà)
El 8 de setembre, festa de les marededéus trobades, el Santuari de Queralt s'omple de gent que puja a peu o en cotxe per passar el dia al costat d'una imatge de fusta d'una marededéu que duu una oreneta a les mans. |
Aplec de La Saleta a Banyuls de la Marenda (Roselló) - cada 8 de setembre es celebra un multitudinari aplec de creients a l'ermita de Nostra Senyora de la Saleta. Telèfon: +33.4.68.88.31.
Aplec de Balenyà a Hostalets de Balenyà (Osona) - una festa popular que es fa als voltants de la primera setmana de setembre als Hostalets de Balenyà, a l'església de la Mare de Déu de l'Ajuda.
Aplec de les Arenes a Castellar del Vallès (el Vallès Occidental) - se celebra el 8 de setembre a l'ermita del segle XI-XII situda en l'indret on conflueixen el Sot de la Matalonga i la Riera Seca amb el Riu Ripoll i està dedicada a la Mare de Déu de les Arenes o de la Galledeta, una advocació que té molts adeptes al municipi i a la comarca. Tradicionalment invocada en la lluita contra la falta de pluja, la festa se celebra amb una missa.
Caminada popular a Lluc (Mallorca) – se celebra pels volts del segon diumenge de setembre, La Diada de Lluc. Se surt de matinada des de diferents pobles de la part forana de l’Illa fins a un lloc de trobada. Des d’allà es continua a peu fins al Santuari. L’objectiu es fer visita a la “Moreneta” la Mare de Déu bruna que hi ha al santuari
Anada a Montserrat - el 8 de setembre són moltes les persones que, vingudes de moltes poblacions del país, visiten la Moreneta a Montserrat. Es considera que aquest és un dia especial per a fer-ho. Els visitants s'enduen ramells de boix i altres herbes
Aplec al santuari de la Mare de Déu del Mont (la Garrotxa) El culte a la Mare de Déu del Mont, advocada de la pau i considerada des de mitjan segle XIX com a patrona del bisbat de Girona, s’inicià en un altar de l’església del monestir de Sant Llorenç de Sous i més tard es va traslladar a la capella que se li dedicà al capdamunt de la serra. Són nombrosos els romiatges que des de fa segles hi fan els pobles de la rodalia any rere any. La seva festivitat s’escau el vuit de setembre, diada de les marededéus trobades, i se celebra el diumenge següent. Es feia una processó fins la cova (avui desapareguda) on va ser trobada la imatge. La tradició esmenta el costum de fer rodolar grosses pedres cingle avall aquest dia, un costum que s'insereix en les proves d'habilitat i destresa dedicats a la divinitat que a mode d'ofrena, també es feien en molts altres indrets. Telèfon: 972.78.80.65
Aplec al Santuari de la Mare de Déu del Fau a Albanyà (l'Alt Empordà) - la tradició diu que aquest dia cal ballar el ballet de buqet i cornet. El santuari marià del Fau, al cim de la muntanya d'aquest nom, dins l'antic terme parroquial de Carbonills, era anomenat popularment 'la Mare de Déu de les 'Formigues' o 'de les Alades'. Es conta que aquests insectes hi anaven a morir a milers el dia de l'aplec (el 8 de setembre) i que el paviment de la capella quedava sembrat d'aquests animalons.
Aplec de la Mare de Déu de Bovera a Guimerà (l'Urgell) - es celebra el primer dissabte de setembre al santuari de Santa Maria de Bovera. Telèfon: 973.303.215
Aplec al Santuari de la Mare de Déu de la Balma, Sorita (els Ports) - aplec al santuari construït en una balma suspesa a l'esquerra del Bergantes, aigua avall, dins el terme municipal de Sorita de Morella (Ports). És un centre de pelegrinatges amb hostatgeria; celebra la festa principal el dissabte més proper al 8 de setembre, amb un aplec i una processó, en el transcurs de la qual un diable intenta de dissuadir els pelegrins amb una pintoresca al·locució, però és vençut finalment per sant Miquel. La Mare de Déu de la Balma és invocada per guarir els endimoniats, els quals són conduïts al santuari per ésser-hi exorcitzats. L'antiga imatge del s XIV fou pràcticament destruïda el 1936.
Aplec al santuari de la Mare de Déu dels Àngels (el Gironès) - la història dels Àngels comença l'any 1409, quan diversos propietaris dels masos propers a aquesta església, van obtenir permís del bisbe per edificar-hi una ermita dedicada a la Mare de Déu. El 1420 s'acaba la primera capella i immediatament es converteix en un gran centre de pelegrinatge per demanar salut.
Aplec a l'ermita de la Mare de Déu de l'Abellera (el Baix Camp) - s'hi va en romeria per celebrar el naixement de la mare de déu de l'abellera, patrona dels apicultors. La imatge fou trobada per un pastor, gràcies a les abelles, dins un arbre. El pastor se l'endugué a casa seva, d'on la imatge li fugí diverses vegades, tornant al seu emplaçament. És tradició d'aquest aplec el Ball de Coques amb melodia i coreografia de jota catalana. Les coques, antigament les feia i venia l'ermità. Són rodones, amb una nou dreta al mig i endolcides amb mel.
Festa de la Pastoreta a Bétera (el Camp de Túria) - el dia 8 de setembre és el dia de la Divina Pastora. A Bétera es celebra la festa de la "Pastoreta", que té molta arrel. La seua commemoració consta d'actes durant tres dies, que organitzen els clavaris i les clavariesses. La vespra, el dia 7 comença la celebració amb el trasllat de la imatge de la Verge de l'Ermita de la Divina Pastora fins a la Parròquia de la Puríssima. Aquests romeria la fan quasi tots el xiquets i xiquetes del poble, entre 1 i 6 anys, que van disfressats de pastorets i pastoretes acompanyats pels pares o iaios, davant de la Verge, en el seu recorregut. De forma seriosa acompanyen la Mare de Déu dos files de devots i devotes que duen ciri i després les clavariesses i els clavaris. Tanca aquesta processó, com en totes, la banda de música. Al dia següent se celebra el dia de la Mare de Déu i molts anys és festa local o, almenys, mitja festa. Pel matí se celebra una missa solemne en honor de la Divina Pastora i, després una cercavila de les clavariesses i els clavaris. Per la vesprada, es repeteix la processó, però amb un altre recorregut per tornar la imatge a l'Ermita. És típic que durant la processó es tiren eixides al seu pas, abans més que ara, i moltes cases encenguen bengales a la porta. Tots els anys el forn de la Pastora dedica una "disparà" a la Verge. La processó finalitza a l'Ermita, on després de cantar els gojos a la Divina Pastora es dispara el tradicional castell de focs d'artifici. A l'endemà, el dia 9, pel matí se celebra una missa a l'Ermita, en honor al Crist de la Protecció i en sufragi dels confrares difunts. En finalitzar la missa es dispara una xicoteta "mascletà", els clavaris i les clavariesses es fan la foto de rigor amb la creu del Calvari i se'n van tots a dinar.
Aplec del Boscalt, Aj. Cava (l'Alt Urgell) - un dels aplecs més populars i concorreguts de l'Alt Urgell és el de la Mare de Déu del Boscalt, ermita situada a poc més d'un quilòmetre d'Ansovell, en direcció a Cadí. La festa és el 8 de setembre, però se celebra sempre el primer diumenge del mes, llevat de quan el 8 s'escau en diumenge. Al Boscalt, a més del magnífic paisatge, hi podreu contemplar un enorme boix, un exemplar excepcional de més de dos-cents anys.
Festa de la Mare de Déu de Núria, Aj. Queralbs (el Ripollès) - el 8 de setembre es commemora el dia del naixement de la Mare de Déu amb un aplec on participen nombroses persones batejades amb el nom de Núria. Acabada la missa cantada, un grup de dones i noies que duen el nom de Núria renoven la tradició de dur la imatge de la Mare de Déu fins a l'ermita de Sant Gil, on se li canten els goigs. També es ballen sardanes i altres balls populars. Al llarg de la història, moltes parelles que no sabien per què però no aconseguien tenir fills, s’han adreçat fins aquí per demanar-ne; i amb una pregària davant la creu; i posant el cap a l’olla, alhora que tocaven la campana, han obtingut el do de la fertilitat. No hi ha una explicació lògica, tanmateix el fet és real i es repeteix assíduament. Sovint pugen parelles a Núria a donar gràcies a la Mare de Déu pel fill que han tingut, després d’haver posat el cap a l’olla. L’origen llunyà el trobem, segons el folklorista Joan Amades, en un megàlit o un menhir que antigament hi havia a la vall. Les creences paganes afirmaven que les dones que hi fregaven el cos tenien assegurada la fertilitat. Des dels inicis fins als nostres dies la simbologia de la fertilitat ha estat sempre present a Núria.
Aplec de la Mare de Déu del Roure a Camprodon (el Ripollès) - cada 8 de setembre, en motiu de la diada de les maresdedéu trobades, se celebra una festa a l'ermita dedicada a la Mare de Déu del Roure. Aquesta ermita fou originàriament un petit oratori de camí situat a la sortida de la vila que, amb el permís del Bisbat de Vic, va ser desmuntada i posteriorment tornada a construir en un turó al costat de la font Llandrius. Al matí, missa vermut popular i ballada de sardanes. A la tarda rosari a la capella del Roure. Ho organitza Fundació Germans Vila Riera i l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Camprodon.
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
| |
Puix en alt lloc sou posada. Ermites i santuaris, indrets de devoció popular al Priorat
Palomar i Abadia, Salvador / Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Llibre centrat en la descripció de tots els indrets que han servit per ...
|
|
|
| |
Maria als Santuaris del Bisbat de Girona
Rodríguez Vilagran, Àngel / Bisbat de Girona
Segona edició d'aquest llibre que fa Un viatge atractiu, de forma planera ...
|
|
|
comprar
| |
Queralt. Un santuari de la Mare de Déu
Felipó Oriol, Ramon / Edicions El Mèdol
Berga, la Valldan, Cal Rosal i Avià ... sempre han mirat cap a Queralt ...
|
|
|
| |
La Mare de Déu del Mont
Pujol i Fabrelles, David / CCG Edicions
El santuari de la Mare de Déu del Mont és una església, una hostatgeria, ...
|
|
|
| |
Els endimoniats de la Balma
Monferrer i Monfort, Àlvar / Consell Valencià de Cultura. Generalitat Valenciana
A la literatura sobre els fenòmens de la Balma es planteja la necessitat ...
|
|
|
| |
El Santuari de la Mare de Déu de Queralt
Armengou i Feliu, Josep / Editorial Montblanc
|
|
|
| |
Devocions marianes populars. Les Garrigues
Bellmunt i Figueras, Joan / Pagès Editors S.L
Llibre que il·lustra i ressegueix les devocions marianes populars a Les ...
|
|
|
| |
Devocions marianes populars. L'Alta Ribagorça
Bellmunt i Figueras, Joan / Pagès Editors S.L
Llibre que il·lustra i ressegueix les devocions marianes populars de l'Alta ...
|
|
|
| |
Llibre de la invenció i miracles de la prodigiosa figura de Nostra Senyora de Lluc
Busquets, Rafel / Publicacions del Santuari de Lluc
El Llibre de la invenció i miracles de la prodigiosa figura de Nostra Senyora ...
|
|
|
comprar
| |
La Mare de Déu del Mont
Pujol i Fabrelles, David / Diputació de Girona i Fundació Caixa Girona
El santuari de la Mare de Déu del Mont s'alça en la partió de l'Empordà, ...
|
|
|
comprar
| |
Història i miracles de la sagrada imatge de Nostra Senyora de Núria
Diversos autors, / Editorial Alta Fulla
Reproducció parcial en facsímil (edició de 1850) d'un llibre que es va ...
|
|
|
comprar
| |
Història del Santuari de la Mare de Déu del Lledó de Valls
Tuset Vallet, Jordi / Institut d'Estudis Vallencs
Aquest llibre vol ser una aportació més al coneixement de l'esdevenir dels ...
|
|
|
comprar
| |
Coves catalanes llegendàries
Aymamí Domingo, Gener / Farell Editors
Al llarg d’aquest llibre trobarem coves, avencs, forats, balmes, cavernes, ...
|
|
|
comprar
| |
Núria. El santuari del Pirineu
Sitjar i Serra, Miquel / Farell Editors
La història del santuari de Núria és el relat de l’evolució d’un lloc originàriament ...
|
|
| |
 | | | |
 | |
|
| |
Dossier: Aplecs i romeries
Diversos autors, / Editorial Gavarres
El nostre territori està farcit d’espais que des de temps molt reculats ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
