|
| Diverses poblacions celebren festes en honor a santa Margarida, una noia que visqué al segle III a Antiòquia i que es feu famosa per un episodi fantàstic durant el qual aconsegueix sortir de la panxa d’una bèstia ferotge, una cuca-fera, que l’havia devorada. Invocada per les dones embarassades que li demanen un part fàcil i sense problemes, i per les dones que fa poc que han parit per tal que les ajudi en els primers mesos de la nova vida que inicien, Margarida és també la patrona de les guardadores de mainada, les “cangurs”, i mestresses d’escoles de pàrvuls o de basseta. Tradicionalment s’ha representat com una dona jove i molt bonica, humil i senzilla, que duu a la ma esquerra una palma i a la dreta una creu cristiana amb què domina una fera demoníaca que és als seus peus. |
ECOSISTEMA
