|
|
| 
Na Marranxa d'Alaró (Mallorca) - construida per Kake Portas a Esporles, pesa prop de 50 Kg. i és portada per una sola persona. Simbolitza una rata pinyada (figura relacionada amb la nostra illa i la seva conquesta, i que també és el símbol del nostre logotip) fantàstica i màgica. Telèfon: 696.21.48.47
El Ruc de La Granada (l'Alt Penedès) - va ser construït en recordança d'una llegenda que envolta el campanar del poble: la llegenda del Ruc i el campanar, va fer que és crees el nostre popular i conegut personatge. Telèfon: 93.897.45.05/696.45.40.68
Llopa de Calella (el Maresme) - la figura de la Llopa de Calella prové d’una llegenda popular local, de la primera meitat del segle XX, que satiritza els habitants de la vila de Calella, la protagonista de la qual és una gossa llop. La seva primera creació, actualment en desús, data del 1982. El 15 de setembre de 2007, durant la Festa Major de la Minerva, es va inaugurar la nova i actual Llopa. Té ballet i música pròpies. La música va ser escrita per Aniol Noguera i Clofent el maig de 2002 i la dansa va ser estrenada durant la inauguració de l'actual de 2007.
Ratpenat Nyctalus d'Albinyana (el Baix Penedès) - ha estat dissenyat i construït per l’escultora vilafranquina Dolors Sans i estrenat l'any 2009. El Nyctalus és una barreja de ratpenat amb una cara humanitzada de diable. El ratpenat és un mamífer que vola, que viu en coves, surt de nits i en la cultura popular s'associa sempre al mal (en forma d'animal de l'infern o de vampir...). A Albinyana hi ha la Cova de Vallmajor on hi viu precisament una notable colònia de ratpenats que fins i tot reben un tracte especial degut a ser una espècie valuosa. La cova de Vallmajor és molt significativa per Albinyana i per això la tria d’aquesta figura per fer el seu primer drac.
La Fura de la Vegueria Penedès (Alt i Baix Penedès, Garraf, Anoia) - va ser construïda amb motiu dels vintè aniversari del setmanari penedesenc La Fura sota la direcció Lluís Musté i es va estrenar l'any 2002. És una interpretació festiva d'aquest petit mamífer carnívor comú a tot Europa. És una bèstia tranquil·la que obsequia la mainada amb caramels durant les cercaviles i ballades. La seva música, "La passada" i "La dansa", per a flabiol, tamborí i sac de gemecs, és obra de David Miret. Telèfon: 93.890.24.55/616.401.119
Marta de Martorelles (el Vallès Oriental) - bèstia que recull la llegenda popular sobre l'origen del nom del poble, suposadament vinculat a aquest mamífer carnívor de la família dels mustèlids, comú als boscos europeus però més estrany als catalans. Coneguda també com el Drac de Martorelles, va ser construïda l'any 2001 per Ramon Aumedes, per encàrrec del Grup de Diables Llamps i Trons i de l'Ajuntament de Martorelles.
Cèrvol del Cervelló (el Baix Llobregat) - la colla de diables els Encaputxats diabòlics, varen fer el Cérvol, la procedència del qual ve de l'escut i de la baronia de Cervelló. Hug de Cervelló era baró de Cervelló i vivia al castell de Cervelló. Actualment del castell ens queden la torre principal i la capella.
|
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
