NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Diumenge, 8 de desembre de 2019 | Immaculada Concepció    cerca       subscriu-te   
Calendari: Festes de tot l'any > Altres manifestacions festives > Foc pirotècnic, traca i pólvora


il·lustració de la notícia
 La Cordà
Diferents poblacions
La cordà és una de les manifestacions festives més espectaculars de totes les que es desenvolupen a les festes majors d'estiu de les viles del País Valencià i és, sense dubte, la millor expressió de la passió i la devoció que els valencians senten per la pólvora i el foc.


il·lustració de la notícia
 La Tronada
Diferents poblacions
La tronada és un recurs pirotècnic que s’utilitza en moltes poblacions en el marc de festes populars. L'ensordidor esclat de la tronada també pot utilitzar-se per celebrar altres esdeveniments: diades cíviques, esdeveniments socials, i fins i tot grans victòries esportives.


il·lustració de la notícia
 Tronades de Corpus
Solsona (el Solsonès)
Els trets a l’aire dels trabucaires i l’esclat eixordador de la tronada són dos dels elements imprescindibles de la Festa del Corpus de Solsona, una diada de gran tradició a la vila i que ha sabut conservar bona part de la seva estructura original.


il·lustració de la notícia
 La mascletà
Diferents poblacions
La mascletà és un conjunt d’artefactes pirotècnics que es disparen de forma coordinada per produir una curta però intensa simfonia musical de tro. Es dispara en tot tipus de festes i en l'actualitat n'hi ha moltes modalitats.


il·lustració de la notícia
 El castell de focs
Diferents poblacions
El castell de focs és un dels espectacles pirotècnics que no pot faltar en cap festa major per tal de solemnitzar la fi dels actes. El seu origen històric és incert però sembla que són una continuació de les nuvolades valencianes i dels muntatges que es feien, al segle XVII, en el marc de grans festes on s’escenificaven lluites i conquestes.


Rodà al Sant de Burjassot (L'Horta Nord) - Un dels actes més destacats de les festes patronals de Burjassot és la Rodà al Sant que té lloc durant la processó amb la imatge de sant Roc i que s'efectua amb coets. El dia 16 d'agost és el Dia Gran, amb Missa Major en honor al sant, Mascletà, i a la vesprada solemne processó, en la qual es fa l'esperada Pujà del Sant fins a la seua llar habitual, l'ermita, en la qual descansarà fins al mes de setembre.
La polvora catalana El nom “pólvora” en castellà (del llatí “pulver”) és una paraula catalana que en castellà significa “polvo” (obtingut amb la mà de morter), com català és també el nom del seu component més crític: el “salitre” (del català “salnitre”).
Aurora de tro o Despertà - també anomenada Diana Despertà o Aurora de Foc, és el ritus d'Entrà que es fa el dia de la festa major religiosa de tots els pobles valencians. El ritus beneeix la festa d'aquest dia. Es fa aproximadament una hora abans que surti el Sol. El fan els més grans o avis, i els més petits o nens. Es el baptisme de foc que els avis donen als néts. Va ser prohibit després de la Batalla d'Almansa per Felip V.
Traca correguda o corretraca - un ritu de foc en què els participants caminen o corren al costat d'una traca d'una llargària excepcional mentre aquesta va esclatant. L'objectiu és posar-se tan a prop del foc com sigui possible i acompanyar tot el recorregut de la traca des del principi fins al tro final.
Tronada "a la manresana" - antigament, per la diada del Roser, el segon diumenge d’octubre se celebrava una processó formada per diversos components, els quals, per llur nombre i ordre, volien representar l’oració del rosari. Hi anaven quinze confrares amb ciris grossos, i altres cent cinquanta amb ciris de tres unces, figurant el Pare Nostre i Avemaries del Rosari. També hi anaven tres pendons al·legòrics. Després de la processó, es feia una gran tronada, amb la qual es volia representar el rosari. Consistia en un regueró de pólvora, amb trons al damunt, que donava la volta a la plaça i acabava al mig. Després d’una renglera de deu trons petits o “denes”, en venia un de major, anomenat “glòria”, i així anaven seguint per quinze vegades, representant els misteris; venien d’altres petits trons, que eren la lletania, i rematava amb un tro gros, que era l’acabament del rosari. Actualment, aquesta mateixa estructura de tronada és la que es reprodueix durant la Festa de la Misteriosa Llum i la Festa Major, i és característica de la ciutat. Entre finals dels anys seixanta i finals dels vuitanta es va deixar de disparar en forma de rosari, i va derivar cap a una tronada –mascletada- de tipus valencià, amb trons, traca i coets. A finals dels vuitanta i principis dels noranta es va recuperar i consolidar la tronada tradicional en forma de rosari.

Enviar articleEnviar enllaç



Historias de la traca
Castellano Martí, Andrés / Editorial Denes
En aquest llibre es recull bona part de la cultura traquera valenciana, ...

Pirotecnia en Valencia
Diversos autors, / Ajuntament de València
Aquest monumental llibre obre una finestra a la història, les anècdotes ...

comprar
Calendari de festes amb pirotècnia
Carrera i Escudé, Manel / Botarga Produccions
Aquest llibre és un recull exhaustiu de les celebracions festives de les ...

La pólvora com a senyal de festa: La tronada i els trabucaires d'Igualada
Vilarrubias i Cuadras, Daniel / Institut Municipal de Cultura (Igualada)
Aquest llibre és un viatge de més de sis segles pel coneixement històric ...

comprar
Els sons del foc: la pirotècnia a les festes. III Simposi de Focs Festius a la Mediterrània
Diversos autors, / Editorial Afers
Aquest llibre recull les comunicacions i ponències del III Simposi de Focs ...

llegir
Els reptes de la seguretat en les festes de foc pirotècnic en el nou context europeu
Bertran Luengo, Jordi / festes.org
L’assagista, filòsof i novel·lista Umberto Eco explica que les “altres” ...

llegir
El «moro de foc»
Palomar i Abadia, Salvador / festes.org
Tot i que s'ha fet servir en altres indrets, la denominació moro de foc ...


Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org