NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 22 de novembre de 2019 | Cecília    cerca       subscriu-te   
Ecosistema: Protagonistes > Bestiari festiu > Lluernes, cuques, cucots i cucaferes



 

Així com la bèstia associada a sant Jordi és el Drac i l’associada a santa Marta és la Tarasca, l’animal diabòlic associat a santa Margarida és una Cucafera. El nom de Cucafera, tot i que s’ha utilitzat per a designar un tipus d’animal tipus tortuga de coll llarg, és un sinònim de qualsevol bèstia fera, d’animal monstruós que tingui una bona panxa i una bona boca amb què poder devorar a Margarida.


La Cuca de Castellbisbal (el Vallès Occidental) - bèstia de foc creada l’any 1979 per un grup d’amics que volien expressar les seves inquietuds i veure món. Està formada per un cap de fibra de vidre, un cos de roba de sac aguantada per 6 arcs i una cua. En el cap porta 5 punts de focs, quatre a la boca i un a la banya. Es portada per 8 persones. Telèfon: 93.772.00.17
La Cuca Fera de Begues (el Baix Llobregat) - bèstia de foc que s’instal·la a Begues a l’any 1934. Tenia un inci romàntic, el retornar la segrestada doncella Rosaclara al seu pare, el senyor del Castell d’Eramprunyà, fet que va aconseguir gràcies al poder del foc que treia pel nas i l’esclat de llum dels seus paorosos ulls. Telèfon: 93.639.01.88/66
El Sexot de Sant Cugat Sesgarrigues (l'Alt Penedès) - peça del bestiari feta per Amadeu Farré amb cara de dimoni amb tres banyes, la boca oberta amb grans dents que carreguem de pirotècnia variada. El seu cos té forma de cuc amb dues ales laterals, i permet l’encesa de 28 punts de foc. Es mou amb l’ajuda de cinc diables. Telèfon: 669 507 605
Cuca del Pi de Puigpelat (l'Alt Camp) - peça construïda el 1989 autoportada interiorment per 13 persones que actua, entre d'altres, per les Festes i celebracions de la Mare de Déu de l'Hospitalet o de la Llet (25 de març). És una processionària (Processium terribilis voracissima tremebunda), la menjadora dels pins, varietat de cuca única al món, només possible de trobar a Puigpelat i que fa referència al Pi monumental que hi ha a Puigpelat. Telèfon: 977.60.22.25
La Llumeneta i el Llumenot de Perafort (el Tarragonès) - l’any 2000 els habitants de Perafort van decidir crear una rèplica festiva de les cuques de llum de l'estiu de 10 metres portada per 8 persones, la Llumeneta, una peça de 10 metres portada per 8 persones que llançava foc i que sortia de nit. En l'actualitat només surt de dia i llança aigua als nens i nenes que la fan enfadar. L'any 2006 van batejar un cucot, el Llumenot, que va ser creat per l’artista de Vilafranca Dolors Sans, és el company de la Llumeneta i és portat per la colla de diables local.
La Cucafera de Tortosa (el Baix Ebre) - l'Amades se n’ocupa en el seu Costumari Català i diu: “La Ciutat de Tortosa ha conservat fins ara uns exemplars notables d’aquesta fauna mitològica, d’espècie diferent, de difícil classificar, per bé que volen semblar tortugues. Són qualificades de Cuquesferes. Són tres: una de grossa que vol figurar la mare, i dues de xiques, que són les filles..."
Cucafera de Tarragona (el Tarragonès) - surt amb el Seguici Popular els dies 22 i 23 de setembre, diada de Santa Tecla i té una filla, la Cucafera petita.
Cucafera de Montblanc (la Conca de Barberà) La Cucafera de Montblanc o Cuca (com apareix en la documentació medieval) se suposa un dels elements de bestiari festiu català més antic conegut. La primera referència documental de la Cucafera montblanquina es remunta a l’any 1381, quan fou llogada per la ciutat de Tarragona per a participar en la desfilada de benvinguda que la ciutat oferí a la visita d’una il·lustre dama del moment. Anys més tard, el 1383 quan el rei Pere el Cerimoniós i la seva esposa Sibil·la de Fortià feren entrada a la ciutat de Tarragona, de nou la Cuca de Montblanc participà en els actes organitzats per a tal ocasió. Es va recuperar l'any 2016.

Enviar articleEnviar enllaç



llegir
Esplendor i mort de la darrera Tortuga de Xàtiva
Cucarella, Toni / festes.org
A l’acabament del franquisme, la celebració del Corpus de Xàtiva havia ...


Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org