NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimecres, 19 de setembre de 2018 | Maria de Cervelló    cerca       subscriu-te   
Calendari: Festes d'Hivern > Carnaval > En Carnestoltes



 

En Carnestoltes és un ninot estrafolari que presideix la festa de Carnaval, juntament amb la seva Concubina. El personatge, que hom creu que és la reminiscència d'un déu perdut i que encarna tota la maldat i les males energies acumulades durant l'any no té una fesonomia definida prèviament, si no que cada any és diferent. Mentre que en algunes poblacions en Carnestoltes és encarnat per un home, en la majoria es construeix col·lectivament, els dies anteriors a Dijous Gras, moment en què arriba solemnement a la població. A partir d'aleshores el ninot presideix tots els balls i rues de disfresses i màscares, així com totes les sàtires i els àpats comunitaris que tenen lloc fins Dimecres de Cendra, moment en què el ninot és sentenciat a mort i cremat a la foguera. Només se'n salva una part del seu cos, que és enterrada sota terra.


il·lustració de la notícia
 Formes, atributs i noms del Carnestoltes
Diferents poblacions
En Carnestoltes, aquell que no té carn, és un dels protagonistes de les festes del Carnaval tradicional català. Aquest personatge grotesc i estrany, que durant uns dies és entronitzat com a rei de la tàbola i la gresca i que després és ajusticiat sense pietat, té, a casa nostra, un bon nombre de formes i denominacions populars.


il·lustració de la notícia
 Els Gregoris
els Banys d'Arles (el Vallespir)
L’Enterrament del Carnestoltes dels Banys d’Arles està protagonitzat pels Gregoris, una tradició força misteriosa i exclusiva d’aquesta vila, que ha estat recuperada recentment que sembla que fa mofa i escarni del Papa que va allargar la Quaresma.


El Pellofa de Mataró (el Maresme) - nom amb què es coneix al Carnestoltes a Mataró.
Festa del Pellofa de Calaf (l'Anoia) - el dissabte posterior a Dimecres de Cendra, gira al voltant de la figura d'en Pellofa. Les botigues s'engalanen, concurs de disfresses de les botigues, una animada rua, pregó del Pellofa, i acte seguit comença el corre-bars.
Carnaval amb en Camestortes a Algaida (Mallorca) Rua i Festa d’en Camestortes. Quan la rua arriba a plaça exhibició de les comparses damunt el cadafal i lliurament de premis del concurs decomparses i carrosses. Tot seguit, representació del judici, condemna i execució d’en Camestortes. Sortida de la comitiva fúnebre, dels familiars d’en Camestortes i la Banda de Música d’Algaida.
Gori-gori de Cadaqués (l'Alt Empordà) - nom amb què es coneix el ninot Carnestoltes a Cadaqués. Es tracta d'un ninot estrafolari, fet de parracs i palla, que arriba al poble majestuosament i es passeja pels principals carrers. Col·locat en un lloc ben visible, presideix tots els actes de les festes de Carnestoltes. Diumenge, ball de disfresses i cantada de patacades, especialment atentes amb els afers polítics, socials i econòmics del poble. Dilluns ball infantil. Dimarts la Passada o Rua, que compta amb la presència d'una orquestra anomenada La Murga, formada per musics de formacions diferents. Al final de la Passada se li fa un judici al Gori-gori, doncs se'l considera el causant de tots els mals del poble durant l'any (li donen les culpes de tot lo dolent). Se'l declara culpable i es crema davant de tothom. L'endemà és el dia de s'Enterrà, dia en què també es canten patacades.
Ninot Carnestoltes de Durro (l'Alta Ribagorça) - la tradició carnavalesca de Durro consisteix en la construcció d'un ninot Carnestoltes que és assegut damunt una arada tirada per un parell de fadrins que fan el paper de bous i que simulen llaurar els carrers.
En Pau Pi a Lleida (el Segrià) - personatge tradicional del Carnaval de Lleida. També tradicional a Torrefarrera.
Rei Titus de Figueres (l'Alt Empordà) - La figura de Carnaval a Figueres era un ninot amb un cap articulat i, durant una època, anava vestit com Felip V. La cavalcada desfilava pels carrers als sons d'una marxa triomfal fins arribar a l'Erato, on s'iniciava el ball dels casats. Aquest ninot, per cert, que rebia el nom de Rei Titus, es veié per darrer cop a la dècada dels anys 1990. I en el seu discurs, a la Rambla, pronuncià aquesta frase: "Bancs i caixes, caixes i bancs, a l'infern sense entrebancs".

Enviar articleEnviar enllaç




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2018 festes.org