|
Mediateca:
Articles
| |
| I si fem un drac?
Masana i Soler, Heribert
Festes.org
Aquesta devia ser la pregunta-proposta més extensa entre certs col·lectius de jovent durant els finals dels anys 70 i, sobretot, els inicis dels 80 del segle XX a Catalunya. Veníem d’on veníem, de festes majors que havien estat oficialitzades, encarcarades i dissecades. Els nous aires socials, polítics, culturals, festius... van propiciar que una part del jovent del país veiés les festes populars com una escletxa d’oportunitat per reivindicar l’ocupació del carrer, la participació directa en l’organització i execució de la festa, i la revalorització de les arrels populars del folklore com una part important de la cultura del país. No és d’estranyar, doncs, que el formiguer d’inquietuds es comencés a posar en marxa a tots nivells. Jovent de pobles, viles, ciutats i barris, artistes i artesans, músics, comediants, futurs actors, escenògrafs, titellaires, futurs pallassos i gent del circ..., tots plegats, espontàniament, van ser tocats per aquesta màgia de la Cultura Popular en majúscules. Les primeres cercaviles pel carrer de Comediants, que ja havien pujat a l’escenari del primer Canet Rock el juliol de 1975 conjuntament amb la CE Dharma i davant d’un immens públic jove i contracultural, havien ajudat a començar a crear un nou imaginari que partia de la recreació i reinvenció dels vells contes, rondalles i llegendes populars. Les construccions de dracs, cuques feres, guites o d’altres bèsties imaginàries van començar a sovintejar, sobretot a partir dels primers correfocs de les festes de la Mercè de Barcelona d’inicis dels anys 80, que van fer d’altaveu d’allò que es posaria de moda d’entre part del jovent de l’època: construir una figura o muntar una colla de diables (o totes dues coses alhora), passar-s’ho bé col·lectivament, reivindicar la cultura popular del país com un factor més d’identitat col·lectiva i anar creant una xarxa d’intercanvis i complicitats entre diferents colles de pobles propers i d’entre comarques properes.
Data de publicació: 2021
Lloc de publicació: Barcelona
llegir |
|
 |
|
|
 | |
|
| |
El llibre de les bèsties. (Zoologia fantàstica catalana)
Fàbregas i Surroca, Xavier / Edicions 62
Fotografies de Jordi Gumí. Premi Crítica 'Serra d'Or' 1984...
|
|
|
| |
Bèsties de festa!
Saumell i Poch, Ramon / CIM Edicions
Aquest és un dels llibres més complerts que s'ha publicat mai sobre el ...
|
|
|
llegir
| |
Zoologia popular catalana. Modismes, aforismes, creencies, supersticions, etc. etc., que sobre’ls animals hi ha a Catalunya, ab gran nombre de confrontacions.
Gomis i Mestre, Cels / L'Avenç
Modismes, aforismes, creencies, supersticions, etc., etc. Que sobre ls ...
|
|
|
| |
L’origine des bêtes. Petite cosmogonie catalane
Amades i Gelats, Joan / Garae/Hesiode
Per què el cucut té un cant tant monòton? D'on ve la manera de caminar ...
|
|
|
| |
Bestiaire imaginaire
Delfour, Julie / Éditions du Seuil
Travessant les èpoques, des de l’edat mitjana fins a l’actualitat, aquest ...
|
|
|
comprar
| |
Retrobestiari. 40 anys del renaixement del bestiari fantàstic i popular de Catalunya
Masana i Soler, Heribert / Edicions Morera
Un llibre que fa un repàs als quaranta anys d’evolució del bestiari festiu ...
|
|
|
comprar
| |
El gran llibre del Bestiari català
Diversos autors, / Penguin Random House
El nostre país és ben petit, però el seu bestiari és ben extens. A les ...
|
|
| |
 | | | |
 | |
|
llegir
| |
Bestiari
Grau i Martí, Jan / Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
La significació reconeguda de la paraula bestiari es refereix als tractats ...
|
|
|
llegir
| |
Les nostres bèsties
Rumbo Soler, Albert / Revista Gegants n. 56 i 58
Intentar aprofundir en el coneixement d’allò que tradicionalment hem denominat ...
|
|
|
llegir
| |
I si fem un drac?
Masana i Soler, Heribert / Festes.org
Aquesta devia ser la pregunta-proposta més extensa entre certs col·lectius ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
