|
Mediateca:
Articles
| |
| El pi, la grua i el risc en les festes populars
Carrera i Escudé, Manel
Botarga Produccions
Fa més de deu anys que segueixo festes amb arbres d’arreu del món. Durant tot aquest temps he après que el que mou a les persones a participar-hi és el sentiment d’estar "fent poble". Anant a buscar l’arbre, tallar-lo, baixar-lo a plaça, replantar-lo i pujar-hi a dalt o bastir-lo amb ramatge verd, el que es fa és, per una banda, reafirmar-se en el fet de ser d’aquell poble (la identitat local) i per l’altre, obtenir el gaudi de saber-se creador, partícip de la dinàmica social del municipi. Amb els anys doncs, he après que la tradició del pi, més enllà de connotacions religioses (arcaiques o actuals) és un ritu social, de socialització. Un ritu que és el fruit d’una comunitat humana però que al mateix temps també la crea. I tot això passa perquè aquella comunitat té un repte que cal dur a la pràctica i que implica un cert risc. Per això, estic absolutament en contra d’utilitzar la grua o qualsevol altre giny mecànic per posar dret l'arbre. Perquè posar-lo dret amb grua impossibilita un dels actes fonamentals d’aquest ritus: que amb la força de tots s’aconsegueixi superar un repte col·lectiu no exempt de risc. L’enginy, la força, la coordinació, el treball en equip i l’experiència són imprescindibles per baixar el pi i posar-lo de nou d’empeus. I això implica que cal posar-se d’acord, organitzar-se, i demostrar que s’és fort, que es té valor.
Data de publicació: 2009
Lloc de publicació: Barcelona
llegir |
|
 |
|
|
|
ECOSISTEMA
