Festa de la Mare de Déu Fumadora

Des de fa uns anys, la localitat d'Arenys de Mar s'omple de fum, pipes i fumeroles de tota mena per celebrar la Mare de Déu Fumadora, una versió particular de la festa de la Puríssima. L'antic costum infantil de fumar es converteix, per un dia, en l'activitat central de la festivitat.

La festivitat religiosa de la Puríssima té, a Arenys de Mar, una fesomia transgressora ben peculiar. Emparats en una tradició que es perd en la nit dels temps, fa uns anys alguns culs inquiets arenyencs van decidir fer evolucionar un antic costum associat vinculat a aquesta diada.

Breu història de la festa

A mitjans segle XX, aquell dia -anomenat festivitat de la Mare de Déu Fumadora- era una diada de permissivitat on tots els infants tenien l'autorització expressa dels pares per a poder fumar. Agrupats en colles, els nens i les nenes sortien a passejar per la Riera i es fabricaven cigarretes o pipes artesanals per a poder fumar. Recollien tot tipus de plantes que trobaven pels carrers, especialment matafaluga, vidalba i fonoll, que barrejaven amb tabac que els proporcionaven els pares aquell dia. També recollien herbes aromàtiques de la fàbrica de licors Calisay i la pellofa de cacau que els regalava per a l'ocasió un pastisser de la vila. Alguns també recorden haver arribat a fumar liana verda però, segons expliquen, provocava mal de cap.

Les pipes emprades per fumar se les solia construir la mateixa mainada uns dies abans amb canyes o amb closques de cargols marins, un costum que, segons sembla, havia estat també molt freqüent entre els infants de diferents poblacions costaneres catalanes. Els infants es passaven la jornada voltant pels carrers, fumant i cantant cançons, algunes relacionades amb la puresa de la Mare de Déu. Les pipes de cargols marins les feien amb la closca del cargol, que feia l'ofici de buc o fogonet, a la punta del qual aplicaven un forat on posaven una canyeta a tall de broquet.

Tot i que hi ha diverses teories sobre els orígens de la celebració, ningú pot situar amb precisió quan i per què va començar. Joan Amades es va referir en el seu Costumari a aquesta antiga tradició com una reminiscència d'una pràctica ancestral destinada a provocar la pluja.

'A Arenys de Mar, des de la vigília [de la festa de la Puríssima], la mainada volta pels carrers, fumant amb llargues pipes. Tant fumen els nens com les nenes. Fumen matafaluga i grans de fonoll, les quals compren a casa dels adroguers, on també venen pipes. A la mainada li fa molt de goig fumar, i li sembla que li dóna to. Els xocolaters donen a la quitxalla graciosament la pallofa del cacau, la qual la gent trinxa i barreja amb els vegetals indicats. Aquests productes produeixen un perfum molt agradós, però escalden força la boca dels petits fumadors. Aquest costum ja es practicava l'any 1653, durant un aplec que tenia lloc, el dia d'avui [8 de desembre] en una capella dedicada a la Mare de Déu de la Solitud [Pietat?], que s'aixecava al lloc on avui hi ha el cementiri. Com una expansió pròpia d'un dia de forada, els pares d'aleshores permetien a llurs fills que fumessin vidalba o ridorta, embolicada amb paper, a tall de cigarreta. El costum era tolerat únicament i exclusivament el dia d'avui. La introducció de la pipa sembla ésser relativament moderna'.

La prova documental més antiga que es coneix de la festa procedeix d’una consueta de la parròquia de Santa Maria d’Arenys del 1844, deu anys abans del dogma de la Immaculada Concepció, que fou el 1854. El text diu així:

«Havuy era la festa de esta hermita. Encara que la titular era la Mare de Déu de la Pietat o dels Dolors, y havia en lo altar major una imatge de la Concepció. Si feya una espècie de aplech y acudian molta gent de Arenys y forasters. Era una consuetut antiquíssima de anari los minyonets fumant ab una pipa y ells la denominaban la Mare de Déu Fumadora. Per molt que he procurat indagar, no he pogut averiguar de hont dimana aquest estil».

El costum de la canalla de fumar (amb el permís dels pares) no és exclusiu ni d'aquesta festa ni d'Arenys de Mar. A la Mata de Morella, per exemple, en el marc de la festa de Sant Antoni, els marrecs tenen llicència per fumar pataquera, una especie de vidalba que creix pels voltants del poble.

La festa als darrers anys

Una festa com la Mare de Déu Fumadora assenyala l'estreta relació entre el tabac, el fum i les divinitats. Tan pels indígenes americans com per altres comunitats del pròxim orient, el tabac i altres plantes similars tenien propietats especials i fan de mitjanceres entre els homes i els déus o esperits superiors.

A partir del segle XXI, la festa de la Mare de Déu Fumadora ha experimentat algunes transformacions gràcies a la implicació de diferents entitats de la vila. Avui, es planteja com una jornada de permissivitat, poesia i aprenentatge. Considerada com 'la festa més surrealista d'Arenys de Mar', compta cada any amb actes relacionats amb el món del fum i els déus.

La festa gira a l'entorn del tradicional taller de pipes, durant la qual els més menuts d'Arenys aprenen a fer pipes amb canya o amb closques de cargol marí. Alguns dels infants que participen del taller tenen permís, sempre supervisats pels seus pares, per fumar cigarretes de matafaluga i grana de fonoll.

Pels volts de l'any 2000 les nits estaven reservades a la poesia i la música i es van omplir amb l'aire de permissivitat vinculat a l'antic costum. Les 'Polifumesies' comptaven amb l'actuació de grups musicals de renom de l'escena alternativa com Pascal Comelade, Dusminguet, Pomada, etc i amb la presència de poetes catalans com Pau Riba o Enric Casasses, que recitaven poesies al Calisay.

D'entre els actes singulars que s'han realitzat algun any en el marc de la festa en destaquen una 'Processó de la Mare de Déu Fumadora', una passeig d'una imatge de la Maria fumadora o una 'Fumada d'Autoritats', durant la qual tot aquell que es considerava una autoritat en alguna cosa hi feia acte de presència fumant un puro. Un any, fins i tot, la xemeneia de la fàbrica Calisay que hi ha al centre de la vila va treure una fumera de color amb l'objectiu d'anunciar l'inici de la Mare de Déu Fumadora i marcar el començament del regnat del fum i la disbauxa.