La llegenda de la troballa

El dia 8 de setembre és el dia que els cristians celebren la festa de la nativitat de la Mare de Déu. La festa es viu amb especial intensitat en tots aquells santuaris de les maresdedéu trobades, anomenats així perquè foren erigits en el lloc on fou trobada, en circumstàncies especials, una imatge de la Mare de Déu, Maria, amb un infant sobre els seus genolls.

Les terres de parla i cultura catalana compten amb una immensa quantitat d'ermites, santuaris, petites esglésies i altars parroquials dedicats a la Mare de Déu.

Tots aquestes ermites, i les maresdedéu trobades que hostatgen, tenen el seu origen en unes narracions de caire llegendari o mític i que han estat difoses per tradició oral però també de forma escrita, a través, bàsicament, dels goigs.

La cultura cristiana no és la única que té aquest tipus de llegendes meravelloses que expliquen la presència d'una determinada divinitat en un indret d'especial interès natural.

Argument i desenvolupament de la llegenda

Aquests relats tenen una mateixa estructura interna i el seu nucli narratiu té una configuració semblant, amb lleugeres variacions i convenientment adaptats a llocs geogràfics concrets.

La història la protagonitza un pastor -adult o jove, i en alguns casos una pastora- que, mentre pastura el bestiar s'adona del comportament atípic d'un bou o d'alguna altra bèstia del seu ramat. L'animal realitza moviments estranys i sembla enderiat en alguna cosa enigmàtica. El pastor, intrigat, s'acosta cap al lloc -cova, arbre, font, roca o esbarzer- on ha anat a parar l'animal i hi descobreix una imatge de la Mare de Déu. Aleshores, el pastor, sorprès, recull la imatge i la porta muntanya avall cap a la població més propera, on comunica la noticia de la seva troballa.

Quan el poble veu la imatge de la Mare de Déu, decideix erigir-li una ermita a la mateixa vila o bé la trasllada a l'església parroquial. En tots els casos, la imatge desapareix durant la nit i retorna, misteriosament, al lloc originari on fou trobada. Aquest fet miraculós, que sovint es repeteix tres vegades, s'interpreta com un signe clar que la voluntat de la marededéu trobada és de restar a l'emplaçament inicial i per això se li erigeix una capella, ermita o altar, al costat de la cova, arbre, font, roca o esbarzer on aparegué per primera vegada.

Una altra versió dels relats explica que el pastor no s'emporta la imatge, si no que avisa a la resta de vilatans, que van al lloc de la troballa en processó. Allà succeeix algun fet miraculós, una aparició o una manifestació de la natura prodigiosa -una nevada en ple estiu, un clar de llum enmig d'una tempesta, un llampec sobtat...- que assenyala el lloc concret on s'edificarà l'ermita o santuari.

La majoria d'aquestes imatges de la Mare de Déu prengueren el cognom de l'indret natural on foren trobades, per exemple, la Mare de Déu de Queralt, del Camí, de les Ventoses, del Prat, de la Serra, del Mont, de les Arenes, de la Riera, de la Bauma... No és casualitat que tots aquests indrets siguin en un lloc ben apartat del nucli urbà i que siguin espais 'especials': en una cova, el naixement d'un riu, en un indret elevat, amb vistes a la posta de Sol... tots ells indrets considerats sagrats des de temps immaterials i per tot tipus de cultures.

Tots aquests espais de culte a la Mare de Déu celebren la seva festa grossa el 8 de setembre, que es coneix popularment com el Dia de les Maresdedéu Trobades. D'aquesta manera, l'església va unificar totes les celebracions en una, amb independència de la data en què foren trobades les imatges.