#seguici festiu

Pels volts del 15 d'octubre, la vila del Vendrell acull una de les fires amb més tradició i ressò en la història del comerç a Catalunya. El gran nombre de comerciants que hi participen i el variat programa d'activitats festives que s'hi organitzen han convertit la Pixotera -nom amb què popularment es coneix la fira pel fet de celebrar-se en un dels períodes més plujosos de l'any- en una cita ineludible del calendari anual.

Les Festes de Misericòrdia, la segona de les cites festives majors de Reus, constitueixen un moment excepcional que té com a punt neuràlgic el santuari de Misericòrdia. Al seu voltant es desenvolupen els actes més importants de la festa, protagonitzats pel riquíssim conjunt d'elements festius de la ciutat.

L'origen del Ball de Diables de l'Arboç és molt difícil d'investigar perquè l'any 1936 es van destruir els arxius parroquials i perquè la vila ha estat cremada diverses vegades. La primera referència històrica que se'n té és de l'any 1846, quan l'Ajuntament va comprar uns vestits nous.

La festa major, que es celebra en honor a Sant Pere i és la porta d'entrada de l'estiu a la vila, té com a element destacat el ball del Paga-li Joan! una centenària tradició local. La festa també inclou un intens programa d'activitats per a petits i grans, una programació jove i alternativa, i un còctel de concerts i espectacles que omplen d'energia la ciutat.

Coincidint amb la tradicional Fira de Sant Miquel, Lleida celebra cada any pels volts de la diada de Sant Miquel, el 29 de setembre, una mena de segona festa major que marca l’arribada de la tardor a la ciutat i té el seu epicentre als carrers del centre històric.

Creada originalment el 1556 i desapareguda al segle XVIII, va ser recuperada l'any 2022 gràcies a la Regidoria de Festes de la Paeria de Lleida. Obra de l'escultor Manel Llauradó, la nova figura recrea la majestuositat i el color daurat de la peça històrica, incorporant una corona exclusiva, música pròpia i una coreografia única. Actualment és una figura del seguici festiu que actua com a element protocol·lari imprescindible durant la Festa Major de Sant Anastasi, al maig, i la festa de Sant Miquel, al setembre.

Cada any pels volts del 7 de gener, diada de sant Ramon de Penyafort, dues parelles de gegants de Barcelona, els del Pi i els de Santa Maria del Mar, juntament amb d'altres elements de la imatgeria festiva barcelonina, fan una passejada i un ball conjunt dins les seves respectives basíliques.