L'Àliga de la Ciutat

Creada originalment el 1556 i desapareguda al segle XVIII, va ser recuperada l'any 2022 gràcies a la Regidoria de Festes de la Paeria de Lleida. Obra de l'escultor Manel Llauradó, la nova figura recrea la majestuositat i el color daurat de la peça històrica, incorporant una corona exclusiva, música pròpia i una coreografia única. Actualment és una figura del seguici festiu que actua com a element protocol·lari imprescindible durant la Festa Major de Sant Anastasi, al maig, i la festa de Sant Miquel, al setembre.

L'Àliga històrica (segles XVI a XVIII)

Les primeres referències documentals sobre la presència d’una àliga festiva a les celebracions de Lleida daten de mitjan segle XVI, quan aquesta figura de bestiari surt registrada en les despeses de la processó del Corpus i de la Festa de Nostra Senyora d’Agost (Assumpció). La primera Àliga es va construir l'any 1556 arran d’una deliberació capitular que ordenava expressament: «fassen fer una àguila com la de Barzalona per a la professó del Corpus». L'encarregat d'executar l'obra va ser el reconegut pintor Joan Ximénez, que va rebre la quantitat de seixanta lliures pel seu treball. 

Segons els llibres de comptes del Capítol de la Seu de Lleida -institució responsable de la seva construcció i manteniment-, l’estructura estava pintada i revestida amb plomes fetes de pell de cabrit daurades («pelletes de cabrit cubertes de hor fi») que anaven encolades damunt d’una tela de lli. Un tret indispensable del seu attrezzo era un colomí o colom viu que duia lligat a la boca en cada sortida; una elecció que responia a la voluntat d'identificar la figura amb sant Joan Evangelista (el colomí representava l'Esperit Sant que, segons el Cristianisme, va inspirar aquest sant).

L’Àliga requeria un ballador expert que cobrava per portar la figura. Aquest dansador duia unes sabates especials de color groc en consonància amb el daurat de la peça i comptava amb l'ajuda d'uns acompanyants que el guiaven i l’ajudaven a sostenir la carcassa amb unes crosses de fusta durant les pauses de la processó. Així mateix, la figura disposava d’un acompanyament musical propi per a fer-la dansar solemnement. Durant els primers anys es va utilitzar un orguenet portàtil, tot i que sovint el Capítol contractava joglars o ministrers perquè consideraven que el so de l'orguenet era poc apropiat per a la dignitat de la dansa. 

La figura es guardava tancada amb clau dins d’un gran armari de fusta construït el 1557 a l’interior de la Seu. A més a més del Corpus, l’Àliga es treia en esdeveniments de caràcter extraordinari, com ara recepcions reials, processons de gràcies per acords de pau o per l'arribada de relíquies importants a la ciutat. L’Àliga va desaparèixer definitivament a principis del segle XVIII amb l'entrada de les tropes de Felip V a Lleida i el tancament de la Seu Vella per reconvertir-la en caserna militar.

L’Àliga del segle XXI

La primera iniciativa per recuperar la figura de l’Àliga de Lleida va sorgir del Grup Cultural Garrigues, que l’any 2001 en va crear una versió de petit format, disseny sobri i color gris. Més endavant, el 2022, i per iniciativa de la Regidoria de Festes de la Paeria, es va estrenar una nova figura construïda per l'escultor Manel Llauradó. Aquesta peça recupera els trets més característics de l’original -com ara la majestuositat i el color daurat- i, alhora, hi afegeix alguns elements innovadors. En destaca la corona, obra del joier lleidatà Tensi Solsona, que és reprodueix fidelment la de la Verge dels Paers.

L’Àliga disposa de músiques pròpies, entre les quals destaca la Marxa de l’Àliga, composta per Manu Sabaté i Marc Vall (membres de la Bandalada), i el seu ball té una coreografia creada per Ton Farran. Per la seva banda, el vestuari dels portadors és un disseny de Goretti Herrero. 

L’Àliga de la Ciutat va realitzar el seu primer ball el 8 de maig de 2022 a la plaça de la Paeria. L’acte va comptar amb l’apadrinament de les àligues de Reus i Agramunt, que la van acompanyar en la cercavila posterior per l’Eix Comercial fins a la plaça de la Catedral.

Pel que fa a les seves sortides, se la pot veure durant la Festa Major de Maig en dues ocasions: el dia 10 de maig (vigília de Sant Anastasi), durant el Seguici del Pregó, i l'11 de maig (dia central de la festa major), a la Processó i Ofrena a Sant Anastasi. També surt per la diada de Sant Miquel, el 29 de setembre, com a part integrant del seguici.