#gastronòmiques

Destinada a celebrar l'inici de la collita de cireres, compta amb nombroses activitats culturals i esportives. D'entre els actes que tenen com a protagonista a la cirera destaquen les exposicions dels millors exemplars en paneres artístiques i una celebració eucarística que inclou l'ofrena de cireres a l'església parroquial.

Coincidint amb l'època de fructificació dels cirerers -des de finals de maig i fins al juliol- diverses localitats celebren mercats, fires, exposicions i festes destinades a donar a conèixer els resultats de la collita d'aquests petits fruits vermells.

L'Aplec del Caragol, que va néixer en el si de la Festa Major de Lleida però que ja disposa d'una dinàmica i una data de celebració pròpies, gira al voltant de la multitudinària ingesta compartida de cargols que es celebra cada any al Parc dels Camps Elisis a finals del mes de maig.

Entre abril i juny, però principalment durant el mes de maig, el cargol és el protagonista d'un bon nombre de celebracions festives populars catalanes que coincideixen amb l'època quan aquest lent i petit mol·lusc relliscós apareix -cada vegada que plou- als camps, horts, marges i jardins.

Cada diumenge abans de Rams, Bàscara acull el tradicional Mercat de Tortells, una fira artesanal que gira al voltant d'aquesta dolça menja que, a les comarques gironines, els fadrins acostumen a regalar als seus fillols el dia de Rams.

Ulldemolins celebra, cada segon diumenge de març, una de les seves festes més populars: la festa de la truita d'espinacs amb suc. Una festa gastronòmica que demostra l'hospitalitat dels seus habitants, que aquest dia conviden a menjar a tots els que s'hi atansen un plat típic del temps de Quaresma al Priorat.

La vila de Lladó acull cada any una de les fires de formatge més importants de les que es fan a les terres de cultura catalana. Milers persones visiten anualment aquesta fira que amb els anys s'ha convertit en una plataforma de difusió i projecció del sector formatger del país.

Cada any milers de persones s'apropen a aquesta localitat per assaborir i comprar dos exquisits productes artesanals elaborats al poble: la mel i l'oli. La festa, que destaca per una nombrosa llista d'actes gastronòmics, musicals i esportius, inclou dos insòlits sorteigs que premien als compradors amb grans quantitats d'aquests dos productes.

Almoster, amb escassament 1.000 habitants, presumeix de ser la vila pionera en celebrar una festa dedicada a l'oli nou. El 1981, una colla d'amics de la Societat Cooperativa van tenir la idea d'organitzar un esmorzar popular al solar abandonat que hi havia al costat del molí. Amb el pas del temps, aquella festa ha marcat la línia de totes les mostres de l'oli nou.

D'entre totes les celebracions relacionades amb la ratafia que se celebren a Catalunya aquesta és la més antiga i arrelada. Estructurada al voltant d'un concurs de ratafies i d'una fira, la festa està destinada a preservar i ampliar la tradició al voltant de l'elaboració d'aquest licor espirituós.

Situada entre camps de pomeres, a tocar del riu Fluvià, l'Armentera celebra cada any a l'octubre la Fira de la Poma, un esdeveniment que mobilitza bona part del poble i que està encaminat a la promoció d'aquest producte amb la Indicació Geogràfica Protegida Poma de Girona. La celebració es complementa amb diverses activitats culturals.

El xató és un plat típic del Garraf i del Penedès que té els seus orígens en la cerimònia d'aixetonar la bóta de vi. En l'actualitat, el plat compta amb una iniciativa única, la Ruta del Xató, un recorregut gastronòmic per les principals poblacions que tenen tradició en l'elaboració d'aquesta exquisidesa culinària.

La Cellera de Ter celebra cada segon diumenge de març una festa que gira al voltant de la matança del porc, una activitat que fins no fa pas gaire havia estat cabdal pel manteniment de les llars familiars i que ara es viu col·lectivament.

Campos celebra, coincidint amb la Fira de tardor, una fira dedicada a un dels productes que més s'identifica amb les Illes Balears: la sobrassada, un farciment de carn de porc crua, capolada i pastada amb pebre vermell, pebre coent i sal, i embotida dins un tros de budell gruixut.