Festa de la Llordera

Una setmana abans de l'inici oficial de les celebracions de Carnaval, els carrers de Torà s'omplen de gegants, disfresses, música i balls per celebrar la Festa de la Llordera. La participació del Brut i la Bruta -els gegants que són símbol de la vila- i l'afluència massiva de gent són els aspectes més destacats en dos dies de disbauxa.

Segons expliquen els llibres d'història local, la Festa de La Llordera era una dansa carnavalesca que se celebrava a Torà el Dijous Gras (o llarder) des de mitjans del segle XVIII. L'any 1936, inici de la Guerra Civil, la festa es va suprimir i amb el pas del temps els toranesos van anar oblidant la importància i singularitat del seu Carnaval.

Tot i que en altres poblacions properes l'arribada de la democràcia va propiciar la seva resurrecció, a Torà la festa de Carnestoltes va mantenir un caràcter residual, i durant els anys vuitanta només la celebraven els nens i professors del col·legi públic. No va ser fins a principis de la dècada dels noranta, que un grup de joves del poble va decidir recuperar el ball de la Llordera i, de pas, el caràcter popular de la festivitat de Carnaval.

Per assegurar la participació i evitar la tradicional fugida cap a altres Carnavals plenament consolidats com els de Ponts i Solsona, els organitzadors van optar per canviar les dates històriques de la dansa i programar-la l'últim dissabte abans de l'inici oficial del Carnaval. Des d'aleshores, el poble s'ha implicat activament en la festa, engalanant balcons, guarnint carrers, construint disfresses o col·laborant en les diferents tasques d'organització i posada en escena.

Els gegants i la dansa

Antigament la dansa de la Llordera era protagonitzada per quatre homes que desfilaven per parelles. Els primers, caracteritzats com 'el Bonic i la Bonica' obrien la marxa dansant el ball pla al so del violí. Ell vestia roba impecable i barret de copa alta; ella faldellí de seda, mantellina blanca de punt i caríssimes joies. Caminaven plegats i molt seriosos fins al mig de la plaça i allà dansaven, amb tècnica depurada, de la manera més exacta possible.

La segona parella, coneguts com 'el Brut i la Bruta' representaven la classe treballadora. Ell era un calderer, amb roba molt vella, carregat de paelles i perols bonyeguts, i amb la cara i les mans negres de brutícia. Ella portava un vestit apedaçat, una caputxa mal lligada al cap i una filosa de cànem a les mans. Aquests personatges ballaven la dansa mofant-se dels seus predecessors i la major part del temps s'entretenien corrent, saltant i empaitant la canalla.

Mentre s'executava la dansa, grups de joves passaven de casa en casa, a demanar almoina per la Llordera. Recollien dolços, ous, botifarres, i tot tipus de productes derivats del porc. A la nit, es feia el berenar 'gras' de dijous llarder, un gran àpat amb tots els aliments recaptats.

Actualment, els protagonistes de la festa ja no són homes disfressats sinó gegants de mans lliures, construïts per a l'ocasió. En poc temps, les figures han esdevingut autèntics símbols de la vila de Torà. Primer va aparèixer El Brut, imatge caricaturesca d'en Pep de Cal Jovans, un vilatà amant de les festes, i després la seva promesa, La Bruta, feta a semblança de la Maria de Cal Sala. En les edicions de 1996 i 1997 es van presentar El Bonic i La Bonica. I els anys següents van aparèixer altres al·legories com El Brau Constantí, amb cara d'animal, i El Sargentet, un personatge local

A més de l'esperat ball dels gegants manotes, hi ha rua infantil, concurs i ball de disfresses, concurs d'engalanament de balcons, ninots al carrer, xarangues i una gran botifarrada popular.