Diverses poblacions
Festes majors d'estiu
La cordà és una de les manifestacions festives més espectaculars de totes les que es desenvolupen a les festes majors d'estiu de les viles del País Valencià i és, sense dubte, la millor expressió de la passió i la devoció que els valencians senten per la pólvora i el foc.
Mataró (el Maresme)
Setmana de Sant Jordi
Cada 23 d'abril, pels carrers i les places de la ciutat de Mataró s'escenifica una particular versió de la llegenda de sant Jordi, la princesa i el drac. És la Fogonada, una singular festa que combina una posada en escena parlada i en moviment, el bestiari festiu i l'ús d'una gran quantitat de pirotècnia.
Reus (el Baix Camp)
25 de setembre
En el marc de les Festes de Misericòrdia, el Ball de Diables de Reus - una colla documentada ja al segle XVIII- fa la seva tradicional Baixada al santuari de Misericòrdia, una desfilada processional durant la qual els diables van en fila índia disparant centenars de carretilles.
Sant Pere de Torelló (Osona)
Quart cap de setmana de setembre
Un dels actes més singulars de la Festa Major de Sant Pere de Torelló són "Les Carretilles", un costum pirotècnic amb més de cent anys de tradició que serveix per marcar l'inici de les celebracions i que consisteix en l'encesa de centenars de coets erràtics per part dels pabordes.
Olot (la Garrotxa)
entre el 5 i el 7 de setembre
L'Esclat del Volcanet d'Olot és un enginyós sistema per solemnitzar que les Festes del Tura han començat. Es tracta d'un muntatge pirotècnic disparat des d'una carcassa amb forma de volcà que simbolitza que ja s'ha iniciat l'erupció anual que, cada any durant els primers dies de setembre, escampa la festa per tots els racons de la ciutat.
La Ràpita, Santa Margarida i els Monjos (l'Alt Penedès)
Pels volts del cap de setmana més proper al 8 d'agost
Cada diumenge de festa major el Ball de Diables de la Ràpita fa la representació del seu acte sacramental, la lectura de les sàtires i la Fogardera, una impressionant encesa de més de vint minuts de pirotècnia incessant que vol representar l'Infern i que clou els intensos dies de la festa gran del poble.
Tarragona (el Tarragonès)
Primera setmana complerta de juliol
Cada any durant la primera setmana completa de juliol empreses pirotècniques procedents de diversos indrets del món fan esclatar tones de pólvora a la Platja del Miracle de Tarragona en el marc d'un dels concursos de focs d'artifici més importants d'Europa.
Quart de Poblet (l'Horta Sud)
9 de juny
Cada 9 de juny, els habitants de Quart de Poblet fan la 'Passejà'. Es tracta d'una singular processó nocturna en què es porta la imatge del patró del poble, Sant Onofre, des de l'ermita a l'església acompanyada per l'espetec de milers de coets i alegres marxes musicals.
Bétera (el Camp de Túria)
15 i 17 d'agost
La Cordà i la Coetà que tenen lloc en motiu de les festes de la Mare de Déu d'Agost de Bétera són dues espectaculars i impressionants manifestacions festives que, sota la forma d'ofrena i joc amb els coets, expressen tota la potència de la cultura coetera valenciana.
Granollers (el Vallès Oriental)
28 de desembre
Per fer front a la pol·lèmica directiva europea que pretén regular de forma molt restrictiva l'ús dels materials pirotècnics s'organitzen per primera vegada a Granollers unes jornades per obtenir l'autorització com a disparador no professional de focs artificials.
Diverses poblacions
Diferents moments de l'any
La tronada és un recurs pirotècnic que s'utilitza en moltes poblacions en el marc de festes populars. L'ensordidor esclat de la tronada també pot utilitzar-se per celebrar altres esdeveniments: diades cíviques, esdeveniments socials, i fins i tot grans victòries esportives.