La tronada

L'ús de pólvora a les festes populars catalanes

Moltes festes populars catalanes utilitzen la pólvora per marcar l'inici o el final de les celebracions i també per posar-ne de relleu determinats moments especialment importants. El llançament d'un castell de focs és, per exemple, el recurs pirotècnic més habitual a l'hora de cloure una festa major, mentre que els trets amb armes de foc dels trabucaires són sovint els encarregats d'anunciar a tothom que les festes són a punt de començar. L'inici d'una celebració també pot venir marcat per altres elements pirotècnics senzills, com l'enlairament de coets i l'encesa d'una traca, i també per d'altres més complexes, com el muntatge d'una mascletà (País Valencià) o d'una tronada.

Definició de tronada

La tronada és un muntatge pirotècnic format per un conjunt de potents trons units per un regueró de pólvora que es realitza al terra d'un carrer o plaça, sovint en un lloc ben emblemàtic de la població.

En l'actualitat, la tronada acostuma a ser utilitzada per marcar l'inici o moments especialment rellevants de la festa major, però antigament també es tiraven tronades de forma més o menys constant en el marc de celebracions festives diverses, per festejar determinats moments de la vida política i social de la població o del país, festes religioses, diades cíviques, com l'arribada de personatge importants, o esdeveniments esportius, com les grans victòries esportives.

El traçat de la pólvora i els petards de la tronada sol formar un dibuix, amb alguna inscripció senzilla al·legòrica de la festa que solemnitza, del tipus 'Festa Major', 'Campions', etc. L'encesa de la tronada és un honor i es deixa a càrrec d'alguna persona reconeguda de la vila, a qui s'atorga el privilegi de donar el tret de sortida a les celebracions.

Per la seva dificultat i per les mesures de seguretat que requereix, el muntatge d'una tronada s'ha de deixar en mans de professionals experts, que dominin bé l'art de la seva construcció i encesa. En l'actualitat, aquesta tasca la poden fer algunes poques pirotècnies, com la Pirotècnia Espinós de Reus, Pirogestió de Vilarodona o la Pirotècnia Igual.

Mapa de les tronades catalanes

De tronades se'n fan a diverses poblacions catalanes però és sobretot a les comarques del Baix i l'Alt Camp, el Priorat i la Conca, en poblacions com Alcover, Falset, Montblanc, el Pont d'Armentera, Torroja del Priorat, Poboleda, les Borges del Camp, Valls o Porrera on la tronada té més tradició.

Però si una tronada destaca per sobre les altres aquesta és la Tronada de Reus, que es realitza per partida triple, la vigília de la Festa Major de Sant Pere (tronada nocturna) i al migdia i la tarda del 29 de juny (tronades diürnes). La tronada reusenca té unes particularitats tècniques pròpies, com l'ús de potents morters de ferro (mascles) i un prestigi social que l'han convertida en un veritable signe d'identitat local, un referent dins el patrimoni cultural de la ciutat.

Fora d'aquestes poblacions del sud del Principat també es fan tronades tradicionals a Igualada, Solsona, Manresa i Banyoles. A Solsona, les tronades les preparen els trabucaires locals amb morters de ferro i se'n disparen tres en el marc de la Festa de Corpus. A Manresa, en el marc de la Festa de la Misteriosa Llum i de la Festa Major es dispara una 'tronada a la manresana o del rosari' un regueró de pólvora amb trons al damunt que dóna la volta a la plaça i acaba amb forma d'espiral. A Igualada la tronada es dispara en el marc de la Festa Major de Sant Bartomeu, a l'agost. A Banyoles s'ha recuperat també la disparada d''una tronada en el marc de la Festa Major de Sant Martirià.