La tronada
L'esclat sonor de la festa
Diverses poblacions
Diferents moments de l'any
(Publicació: 01.05.2005 | Actualització: 11.10.2024)
Manel Carrera i Escudé
L'ús de pólvora a les festes populars catalanes
Moltes festes populars catalanes utilitzen la pólvora per marcar l'inici o el final de les celebracions i també per posar-ne de relleu determinats moments especialment importants. El llançament d'un castell de focs és, per exemple, el recurs pirotècnic més habitual a l'hora de cloure una festa major, mentre que els trets amb armes de foc dels trabucaires són sovint els encarregats d'anunciar a tothom que les festes són a punt de començar. L'inici d'una celebració també pot venir marcat per altres elements pirotècnics senzills, com l'enlairament de coets i l'encesa d'una traca, i també per d'altres més complexes, com el muntatge d'una mascletà (País Valencià) o d'una tronada.
Definició de tronada
La tronada és un muntatge pirotècnic format per un conjunt de potents trons units per un regueró de pólvora que es realitza al terra d'un carrer o plaça, sovint en un lloc ben emblemàtic de la població.
En l'actualitat, la tronada acostuma a ser utilitzada per marcar l'inici o moments especialment rellevants de la festa major, però antigament també es tiraven tronades de forma més o menys constant en el marc de celebracions festives diverses, per festejar determinats moments de la vida política i social de la població o del país, festes religioses, diades cíviques, com l'arribada de personatge importants, o esdeveniments esportius, com les grans victòries esportives.
El traçat de la pólvora i els petards de la tronada sol formar un dibuix, amb alguna inscripció senzilla al·legòrica de la festa que solemnitza, del tipus 'Festa Major', 'Campions', etc. L'encesa de la tronada és un honor i es deixa a càrrec d'alguna persona reconeguda de la vila, a qui s'atorga el privilegi de donar el tret de sortida a les celebracions.
Per la seva dificultat i per les mesures de seguretat que requereix, el muntatge d'una tronada s'ha de deixar en mans de professionals experts, que dominin bé l'art de la seva construcció i encesa. En l'actualitat, aquesta tasca la poden fer algunes poques pirotècnies, com la Pirotècnia Espinós de Reus, Pirogestió de Vilarodona o la Pirotècnia Igual.
Mapa de les tronades catalanes
De tronades se'n fan a diverses poblacions catalanes però és sobretot a les comarques del Baix i l'Alt Camp, el Priorat i la Conca, en poblacions com Alcover, Falset, Montblanc, el Pont d'Armentera, Torroja del Priorat, Poboleda, les Borges del Camp, Valls o Porrera on la tronada té més tradició.
Però si una tronada destaca per sobre les altres aquesta és la Tronada de Reus, que es realitza per partida triple, la vigília de la Festa Major de Sant Pere (tronada nocturna) i al migdia i la tarda del 29 de juny (tronades diürnes). La tronada reusenca té unes particularitats tècniques pròpies, com l'ús de potents morters de ferro (mascles) i un prestigi social que l'han convertida en un veritable signe d'identitat local, un referent dins el patrimoni cultural de la ciutat.
Fora d'aquestes poblacions del sud del Principat també es fan tronades tradicionals a Igualada, Solsona, Manresa i Banyoles. A Solsona, les tronades les preparen els trabucaires locals amb morters de ferro i se'n disparen tres en el marc de la Festa de Corpus. A Manresa, en el marc de la Festa de la Misteriosa Llum i de la Festa Major es dispara una 'tronada a la manresana o del rosari' un regueró de pólvora amb trons al damunt que dóna la volta a la plaça i acaba amb forma d'espiral. A Igualada la tronada es dispara en el marc de la Festa Major de Sant Bartomeu, a l'agost. A Banyoles s'ha recuperat també la disparada d''una tronada en el marc de la Festa Major de Sant Martirià.
Has detectat algun error? Avisa’ns!







Per saber-ne més
Llibres

Els sons del foc: la pirotècnia a les festes. III Simposi de Focs Festius a la Mediterrània
Diversos autors
Editorial Afers
Aquest llibre recull les comunicacions i ponències del III Simposi de Focs Festius a la...

Calendari de festes amb pirotècnia
Manel Carrera i Escudé
Botarga Produccions
Aquest llibre és un recull de celebracions festives de les terres de parla catalana que utilitzen...

Historias de la traca
Andrés Castellano Martí
Editorial Denes
En aquest llibre es recull bona part de la cultura traquera valenciana, la cultura del foc i la...

Pirotecnia en Valencia
Diversos autors
Ajuntament de València
Aquest monumental llibre obre una finestra a la història, les anècdotes i tota la informació en...

La pólvora com a senyal de festa: La tronada i els trabucaires d'Igualada
Daniel Vilarrubias i Cuadras
Ajuntament d'Igualada. Institut Municipal de Cultura
Aquest llibre és un viatge de més de sis segles pel coneixement històric i actual de dos dels...
Articles

Adeu a la Cordà? Un paradigma de la progressiva reglamentació de les festes populars
Josep Vicent Frechina i Andreu
Associació Caramella
El 14 de juny del 2007 el Diari Oficial de la Unió Europea publicava l'anomenada «Directiva...

Els reptes de la seguretat en les festes de foc pirotècnic en el nou context europeu
Jordi Bertran Luengo
Festes.org
L'assagista, filòsof i novel·lista Umberto Eco explica que les 'altres' cultures diferents a la...

El «moro de foc»
Salvador Palomar i Abadia
Festes.org
Tot i que s'ha fet servir en altres indrets, la denominació moro de foc sembla que va arrelar...
També et podria interessar
De la mateixa categoria


La cordà és una de les manifestacions festives més espectaculars de totes les que es desenvolupen a les festes majors d'estiu de les viles del País Valencià i és, sense dubte, la millor expressió de la passió i la devoció que els valencians senten per la pólvora i el foc.

Rodà al Sant de Burjassot (l'Horta Nord)
- un dels actes més destacats de les festes patronals de Burjassot és la Rodà al Sant que té lloc durant la processó amb la imatge de sant Roc i que s'efectua amb coets. El dia 16 d'agost és el Dia Gran, amb Missa Major...
La pólvora catalana
- el nom 'pólvora' en castellà (del llatí 'pulver') és una paraula catalana que en castellà significa 'polvo' (obtingut amb la mà de morter), com català és també el nom del seu component més crític: el 'salitre' (del català 'salnitre').
Aurora de tro o Despertà
- també anomenada Diana Despertà o Aurora de Foc, és el ritus d'Entrà que es fa el dia de la festa major religiosa de tots els pobles valencians. El ritus beneeix la festa d'aquest dia. Es fa aproximadament una hora abans que surti el Sol....
Traca correguda o corretraca
- un ritu de foc en què els participants caminen o corren al costat d'una traca d'una llargària excepcional mentre aquesta va esclatant. L'objectiu és posar-se tan a prop del foc com sigui possible i acompanyar tot el recorregut de la traca des del principi...
Tronada "a la manresana"
- antigament, per la diada del Roser, el segon diumenge d'octubre se celebrava una processó formada per diversos components, els quals, per llur nombre i ordre, volien representar l'oració del rosari. Hi anaven quinze confrares amb ciris grossos, i altres cent cinquanta amb ciris de...
De la mateixa població

La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.

Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
